10.6.19

L'art remou!!



El dijous 6 de juny la pisara de l'ESPAI estava plena de tags. Qüestions que volíem discutir en el berenar on estaven convocats els custodis que participen en el projecte CUSTÒDIA 18-19






Molts anunciats per a començar a debatre.

Com ho viuen els que participen per primera vegada i els que poden comparar amb altres edicions?

Els que se'ls  va explicar del projecte és el que s'han trobat?





Al voltant d'una taula van exposar les opinions.

Una de les preocupacions més extenses va ser el transport i exposició de les peces que tenen un pes i dimensions considerables.




També una de les qüestions que va debatre és l'arribada d'una obra en l'espai domèstic de difícil lectura pel seu component no tan ornamental com més de concepte. Com conviure amb ella? Moltes vegades queden a la caixa sense gaudir-ne.






La custodia demana un esforç per part dels participants. si l'obra agrada no hi ha cap conflicte si és difícil que busquin més informació de l'autor/a fi d'apropar-se al seu món creatiu.

La utilització del bloc de la custòdia és poc frequentat, així com els escrits que hi puguin aportar.


Un altre tema que va sortir és com afrontar una nova edició del projecte.
Hi ha d'haver més tutela a l'artista que participa?
S'ha de limitar les dimensions de les peces?
La varietat de llenguatges artístics s'ha de mantenir?

A la pregunta que se'ls hi va fer als custodis si apadrinarien un nou membre? La majoria van dir que si





 Els que no van poder venir al berenar com la JUDIT JULIÀ va enviar aquest escrit:

 " M'agradaria molt venir, però el dijous és un dia complicat, estic mirant de muntar-m'ho però si finalment no puc et deixo la meva opinió, sobretot és un privilegi participar en aquest projecte, agraeixo al Toni que m'hagi obert aquesta possibilitat (i li he dit que igual que ha fet amb mi, pugui proposar gent a la que el món artístic ens queda més lluny i ens fa "cosa" expressar-nos) i m'agradaria tenir més temps per fer voltar les peces a més àmbits del meu entorn. Alhora és un concepte que no tothom comparteix, quan ho explico a la gent fa cara estranya i es pregunten sobretot com és que tens a casa coses que no tries, que no coneixes i això permet obrir un debat sobre la teva intimitat, explicar què estas disposat a entrar a casa i què no, quin sentit té tenir projectes o peces que potser no t'agraden, etc... personalment trobo que feu una feina impressionant per dinamitzar-ho tot i per fer-nos sentir còmodes als que no hi estem tant familiaritzats i crec que els autors i les autores són molt valents per exposar els seus projectes a entorns tant diferents i de vegades inclús "hostils" a la sensibilitat i al pensament, he pogut comprovar sovint com l'expressió dels meus companys canvia quan ve la custòdia a la feina. L'art remou!!"


10.5.19

Un apropament a l'art i a la ciència



El dijous 9 de maig un nou APARADOR i un A PROP entre ART i Ciència.

Neus Prats i Jordi Salvany van ser els protagonistes de la vetllada.


Mirades microscòpiques ens endinsa en el món minúscul.El punt de partida va ser les proves de talls de teixits preparats per mirar al microscòpic.

Salvany va partir d'aquestes imatges i a l'ampliar-les va reproduir-les amb serigrafia. 7 estampes de textures diverses que conformen els òrgans ens donen la benvinguda a través dels vidres.




Neus Prats, a través d'unes projeccions ens va anar explicant les coincidències que es donen en l'activitat científica i artística.


El diàleg fluid entre els dos va propiciar que la gent entrés en els temes que anaven explicant: Exploració de noves idees, fer visible el que no es pot veure, trobar la pregunta que generi pensament....


Una part interessant va ser quan el Jordi va explicar en què consistia l'estampació serigràfica.

Un procés de repetició d'imatges molt a l'abast de la gent.



El debat es va allargar força estona i qüestions com si la ciència també emociona o si hi ha cap a la imaginació van portar a fer més preguntes que obtenir respostes.

3.5.19

Mirades microscòpiques: un combinat explosiu

El dijous 9 de maig a les 19,30 h hi ha una nova proposta d'ART i CIÈNCIA. Jordi Salvany, dissenyador gràfic i Neus Prats, doctora en patologia veterinària i investigadora de IRB, Institut de Recerca Biomédica de Barcelona seran els encarregats d'explicar-nos la proposta Mirades Microscòpiques, amb un nou APARADOR i una xerrada sobre el projecte de residències artístiques a IRB.
Un combinat que té tots els ingredients per a generar debat i pensament.
Jordi Salvany

Vaig cursar estudis de Disseny Gràfic a l'escola Elisava de Barcelona, centre en el qual vaig exercir de professor des del 1986 fins al 1994.
Treballo a diferents estudis i el 1992 vaig fundar l'estudi Propaganda juntament amb l'Enric Jardí, Joan Colomer i Xavier Alamany. L'any 1998 m'estableixo pel meu compte com a dissenyador free lance.
El meu treball ha estat principalment en sector editorial dissenyant cobertes, col·leccions i maquetant interiors. He treballat, també per a diferents entitats de l'administració pública i privada dissenyant memòries, catàlegs, i publicacions de tota mena.
Des de l'any 2016 he incorporat la serigrafia com a tècnica gràfica per a desenvolupar projectes professionals i també personals. L'exposició Frases fetes en serigrafia, inaugurada a Can Ginestar (Sant Just Desvern) l'any 2016 és un exemple d'aquesta nova inquietud.




 Neus Prats

Jo soc Veterinària, Dra i Diplomada Europea en Patologia Veterinària especialitzada en Patologia Experimental. Vaig fer el doctorat i ser professora de Veterinària de la UAB i després vaig treballar 14 anys a la Farmacèutica Almirall i ara des de fa 4 anys al IRB. Sempre he treballat en Recerca Biomèdica, col·laborant en el estudi de mecanismes de malalties i la cerca de nous tractaments.
 
 Prats ens explicarà el programa de residències artistiques de Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona que aquest any celebra la quarta edició.Ella podrà respondre a la pregunta Que passa quan un artista i un cièntific miren pel microscopi?