15.6.21

La riquesa dels marges

El dissabte 12 de juny es va inaugurar a Can Mario de Palafrugell l'exposició formada per 40 peces que van resultar finalistes en el premi d'escultura de la Fundació Vila Casas.

40 obres seleccionades d'un total de 401 peces presentades a concurs.

L'obra Anotacions al marge de Carme Malaret es una de les que es troben en aquesta selecció.

Anotacions al marge és una instal.lació formada per 340 peces de fang blanc i porcelana de paper cuïts a temperatures diverses.

La degradació de blancs i les deformacions que provoca posar els fangs a temperatura límit contribueixen a intensificar la riquesa volumètrica.

És una obra d'execucció lenta que es va començar a principis del 2020 i es va acabar al 2021.

 

 

Anotacions al marge posa el focus en la varietat de formes que  modelen el paisatge urbà des dels nostres terrats i teulades. Volums al marge de l’habitat però imprescindibles.


  Fent una analogia, l’obra explora aquests espais de frontera on la diversitat i la diferència fructifiquen. Territoris que permeten fer anotacions més enllà de la narrativa afavorida pel monopoli de la monocultura.

L'exposició es podrà veure fins el 4 de juliol al museu d'escultura contemporànes de Palafrugell 

+imatges https://photos.app.goo.gl/EHtDqVrwf97qy8VQ7 

10.6.21

Una joia amb format quadern

 


  Amb la presentació del llibre-quadern             HABITAR EL CUERPO MMXX es va tancar un cercle ( fins ara) d'un projecte que es va iniciar el 2019 amb la Laura Baringo i la Julia Morgado. Un treball d'investigació sobre el cos, els limits, els models....amb l'autoria de Quim Deu, Dorothee Elfring i Laura Baringo

Habitar el cuerpo MMXX estructura un relat poètic obert a múltiples interpretacions. Un hipertext no lineal, flexible, reversible on cada concepte modela la comprensió dels altres.


Un llibre-objecte plé de idees que, com es diu en la introducció:

 Cada pàgina del quadern ens proposa una imatge que es converteix en signe i connota significats . L’impacte visual postula però no sentència. 

 Com un ecosistema ric, plural i viu topografia el pensament i cartografia els límits.

 

 

 

 

 

 La frase Aquí hi ha un metre i mig de fil és un lema brillant per a definir el que estem vivint aquest 2020. Un metre i mig de fil per cosir els sentits. Habitar el cuerpo MMXX no podia quedar al marge de qüestionar la interconnexió proxèmica amb l’entorn. Coordenades d’espai-temps que ens ubiquen i ens posicionen.

+ IMATGES https://photos.app.goo.gl/kA71PvpkBw3bF7Pu5

  

Del poema Dermatologia del poemari A la Vora d’Helga Simon, premi Amadeu Oller 2017 trobem aquestes paraules que evoquen la idea del cos i dels seus límits

Quanta pell / que ens envolta/ com una sutura / delimitant / el nostre espai / de dins:

una bassa /  on s’esquitxa de vermell /  la calma /  i glops de sang / brollant de pressa / del cor.

Si és la pell / qui ens limita.