12.6.17

La "cabanya": territori creatiu

Diumenge a la tarda, molta calor, incertesa de qui respondria la convocatòria d'un grup de joves per anar a visitar "la cabanya" projecte artístic ubicat a la vall de Sant Just.

Tots els impediments que a priori pogués tenir un diumenge del mes de juny van ser esborrats i una trentena de persones vam anar  a veure el treball que després de certes incidències s'inaugurava.


Les expectatives no van defraudar. Tots els materials emprats eren de l'entorn. L'argila dels bancals, els fems de l'hípica propera, Les canyes dels marges, l'aigua dels bassals....
El Nil Nebot ens va oferir un taller de pigments naturals amb els quals vam poder pintar una pedra que ens havíem preparat a l'entrada.
La "Cabanya" estava engalenada com per les grans ocasions. La ginesta ens donava la benvinguda i a l'entrar el silenci i l'escalfor de l'estança ens convidava a participar en el projecte.



 Imatges
Si cliqueu a l'enllaç veureu fotografies del Francesc Fàbregas.

8.6.17

Quan la perseverança guanya

Aquest diumenge 11 de juny a les 19 h convocatòria a l'ESPAI perquè estem convidats a visitar "la cabanya" projecte artístic d'un col·lectiu de joves que durant un any i mig han anat construint aprofitant tots els recursos que ofereix la Vall.

És una proposta que ha tingut dificultats. El mes de desembre va ser cremada la primera cabana feta majoritàriament amb canyes. Aquesta bretolada va incentivar encara més les ganes de tirar endavant el projecte i l'han reconstruït amb fang cosa que li dóna més resistència. L'abril d'aquest any novament va ser objecte destrosses però la perseverança ha fet que aquest diumenge poguem gaudir d'una experiència engrescadora.

19.5.17

Pintar la pintura

Carlota Jardí en la seva proposa "Obra recent"ens mostra les seves inquietuds davant la pintura.

En un format proper i tenint el Quim com interlocutor vam recórrer per la trajectòria artística de Jardí.
El públic assistent gaudia de les explicacions que anava donant.

El seu joc incansable d'explorar les infinites possibilitats que permeten el color, la forma, les transparències, la composició, la tècnica donen lectures que demanen un temps per dipositar la mirada.
Participant al projecte Custòdia 2017 uns quants dels assistents han tingut la seva obra a casa, cosa que ha permès encetar punts de vista sobre la itinerància, permanència i observació.
En "obra recent" hi ha dos grups diferenciats: Col.lage i olis.

Per Jardí el fet de posar imatges no tenen la importància com tindria una fotografia  . Per a l'autora, la fotografia actua com a suport per fer les intervencions.







Els olis tenen una altra lectura.Són torbadors, amb una virulència que demana una segona mirada i és en aquesta, quan trobem la subtilesa amagada de les formes.

Fins diumenge 21 de maig podem gaudir d'aquesta màgnífica mostra.

Amb horaris:

Divendres 19 de maig de 17 a 20 h
Dissabte 20 de maig d'11 a 14 h i de 18 a 10 h
Diumenge 21 de maig de 12 a 14h 

+ imatges

15.5.17

Quan el color parla



















Aquest dijous 18 de maig una nova proposta de MOSTRA-XPRESS
Carlota JArdí ens presenta la seva obra recent . Artista participant al projecte CUSTÒDIA 2017

 "Els quadres de Jardí són silenciosos, serens, compactes, arquitectònics i, per això mateix, objectuals, concrets, tangibles, “reals”. Potser aquesta realitat objectual fa que esdevinguin nobles, arcaics, tranquils, intemporals i, malgrat això, enigmàtics"Observacions sobre els quadres de Carlota Jardí Lóránd Heygi

https://projectecustodia.files.wordpress.com/2016/10/carlota-jardicc81-e1475871293297.jpg lA MOSTRA es podrà veure fins diumenge 21  de maig amb horaris d'obertura: Divendres de 18 a 20h
                                            Dissabte d'11 a 14h
                                            Diumenge de 12 a 14h

12.5.17

Narrativa poètica i escenogràfica


El dijous 11 de maig la màgia es va apoderar de l'ELLCCM.

6 objectes d'aparença molt fràgil reposaven amb unes lleixes suspeses a la paret.

L'espai estava en penombra, les peces envoltaven l'espectador provocant una mirada respectuosa.

Quan la penombra es va fondre a negre la llum del mòbil va agafar protagonisme.

Dibuixava a la paret una altra peça que anava canviant segons la direcció de la llum
El joc que proposava  Jordi Armengol era addictiu. Quan més es jugava, les imatges projectades a les parets t'embolcallaven i et convidaven a ser partícip de l'espai escenogràfic.








Armengol va formular una preguna: l'obra  era  la maqueta feta de fusta de balsa o l'ombra projectada per la persona que la contempla?

 Una pregunta amb possibles respostes











El dialeg de les dues realitats composaven una narrativa poètica de gran força estètica.



+ imatges