30.9.15

Reflexions sobre un projecte engrescador

Escrit de Carme Malaret que fa referència als pensament per a elaborar una escultura.


Porta, cadira, abril 2015
Peça per a la plaça Antoni Malaret Amigó. Encàrrec de l’Ajuntament de Sant Just Desvern

Com començar?
La proposta de fer una peça per a la plaça que porta el nom del meu pare m’ha suposat un repte important. La iniciativa va ser de l’alcalde Josep Perpinyà que un dia ens va convocar al meu germà i a mi per ensenyar-nos el plànols de la plaça i em va dir que li agradaria que també hi hagués una escultura meva.

Després de la demanda vaig deixar passar uns mesos per no forçar. Quan l’encàrrec és tan proper es volen dir moltes coses i és quan ens emborratxem de formes i conceptes

M’havia d’agafar alguna cosa i ho vaig fer amb la peça que anys enrere el meu pare em va demanar pel seu estudi. «Porta al coneixement». El seu despatx era el seu món, on escrivia, llegia i es trobava amb els seus amics de política i molts d’ells de la seva joventut. La porta en un racó, just sota de la reproducció del manuscrit, on per primer cop surt el nom de Sant Just. Una porta que per a mi representava tot un catàleg d’intencions. L’arc de mig punt a la manera de timpà romànic amb llosetes que simbolitzaven els coneixements apressos. Una porta de trànsit cap a un viatge interior
.



Em va semblar adient començar a estructurar el projecte amb aquesta idea de trànsit. Una plaça és un lloc de trobada i també de pas i més quan la del pare unia tres espais diferents i es convertia en una àgora. L’Ateneu, les Escoles i els jardins de la casa Costa compartirien un espai comú.

Antoni Malaret i Amigó, una persona senzilla, compromesa i propera però a la vegada amb caràcter, empenta i vitalista. El fang i el ferro podien ser els materials que escriurien els trets de la seva personalitat.
Ja tenia la figura i amb quins materials ho faria.







Com li dono el volum?

En començar a dibuixar, ja en els primers esbossos m’adono que la rigidesa del marc no transmet el que vull expressar. Necessito trencar l’equilibri. Ho faig amb el calibratge dels pilars de ferro i amb la torsió i el desplaçament d’un d’ells. M’interessa que l’arcada miri cap als arcs de les escoles. No deixa de ser curiós que el meu pare va començar el  seu viatge al coneixement aprenen a escriure i a llegir en aquest edifici.

La part del ferro estava ben encaminada. El fang esperava que li donés el text narratiu






Acció participativa. Una proposta oberta a la gent

Les qualitats intrínseques de l’argila em donaven aquest caràcter senzill i proper però em faltava representar el compromís. Compromís amb una terra i la seva gent.






Necessitava apropar-la a la gent. Donant la possibilitat d’aportar la seva empremta i d’aquesta manera que la sentissin una mica seva






 


Per aquesta raó la part superior de l’escultura recorda l’arc de mig punt de la porta al coneixement i les llosetes que ornamenten el timpà estaran modelades per les persones que desitgin participar en l’escultura. Es demanarà que texturin la placa amb els quatre dits. Imatge evocadora de compromís.







Només porta o la convertim en cadira?

En la meva obra la cadira ha tingut un gran protagonisme. Forma part també de la marca amb la qual m’identifico. La cadira ens permet reposar, reflexionar, parlar. Asseure’s per comunicar.

La cadira com a representació de l’individuo.

Una cadira de dues potes amb una superfície d’intersecció comuna: el seient es converteix en arc d’una porta. Amb aquesta intervenció em posiciono com a creadora: manifesto  els meus lligams afectius amb el volum.

Porta, cadira. Un volum que s’apropa a ANTONI MALARET AMIGÓ


22.9.15

Viscerals autoretrats de Cristina Moreno


El format Mostra X-press és una manera fresca de presentar obra.
Cristina Moreno va escollir el format digital i el matèric per explicar els seus TRAUMATOPS.






 

El dijous 17 de setembre l'Espai tenia una mirada rodona. L'interior i l'exterior es solapaven a través dels vidres de l'Aparador.






 


El suport rodò penjat del sostre permetia a l'espectador fer-lo girar i mostrar les dues cares que Cristina Moreno havia treballat.








Autoretrats crus, despullats de qualsevol concesió agradable.

Múltiples tècniques per mostrar  els móns sensibles de l'autora.




La proposta pictòrica dialogava amb una projecció sincronitzada amb música tecno.

Les imatges de 2x2 m. s'anaven succedint de tal manera que hiptonitzaven les persones que ho miraven.






Brutalitat en les imatges, en el so i en el tamany feien que la proposta no resultés indiferent a ningú.
 Amb  reflexió sobre la utilització de la imatge en la quotidianitat de les xarxes. El seu ús i abús.
 


La visceralitat de Cristina Moreno era palpable en el seu projecte creatiu.




De format innovador i arriscat.

15.9.15

Els TRAUMATOPS de Cristina Moreno



















TAUMATROP (del grec 'meravella', i tropos, 'gir') és una joguina òptica que aprofita l'efecte de la persistència de la visió o persistència retinal. Es tracta d'un disc dibuixat per totes dues cares, amb dues parts complementàries d'una mateixa escena, al qual es lliguen dos fils de manera que en fer-lo girar ràpidament se superposen les imatges de cadascuna de les cares i es pot veure l'escena sencera. 


TRAUMA m. Pertorbació neuropsíquica produïda per un esdeveniment o experiència, físic o psíquic. Commoció (f. Moviment o pertorbació violenta del cos o de l'ànim). Impressió (f. Acció i efecte d'imprimir. Marca que deixa una cosa sobre una altra. Alteració de l'ànim per alguna cosa que es veu, escolta, toca, etc.). Sorpresa.


TOP m. Senyal elèctric breu destinat a servir de referència per a una sincronització, una mesura de temps, etc. (British: el més alt o el més important rang, nivell o posició).




TRAUMATOP Els traumatops (del grec 'ferida', i de l'anglès top 'el màxim' 'el cim, el més alt') són autoretrats basats en les grans o petites alteracions de l'estat d'ànim de l'artista durant les seves experiències en l'art, les emocions, la vida, la mort…  


Cristina Moreno és despulla amb aquesta proposta de Mostra X-press.
Aquest dijous 17 de setembre a les 19,30h inauguració.










7.9.15

Dos móns no tan diferents


L'espectació era màxima pel diàleg que el 3 de setembre  va marcar l'inici de temporada després d'unes merescudes vacances.

Mirades transitives entre art i ciència va captar l'atenció de la gent que és preguntava com es desenvoluparia l'acte.



Dolors Ludevid, científica i Imma Alonso pintora, totes dues participants del projecte CUSTODIA, una com artista i l'altra com a receptora d'obra van fer un bon tàndem.





Va començar la Dolors explicant en què consisteix el seu treball d'investigació en agrogenoma. Treball que s'esplica també en la seva intervenció als vidres.
Amb el lema  "Un món modificable" va anar exposant pas a pas com introdueix un genoma a una planta.Com fa possible que desenvolupi sacs d'emmagatzematge per una  determinada proteïna. I,quins són els mecanismes per recuperar-la i produir hormones i altres substàncies.
L'explicació va ser entenedora i va permetre  endinsar-se en  el treball d'un investigador.


Després, Imma Alonso que va omplir l'Espai de la seva pintura  va fer el mateix exposant les seves motivacions per pintar i quin era el seu procés de recerca. 
Com amb els mínims elements i amb una paleta de colors molt reduida costrueix la seva obra.
Els seus quadres estaran a l'ESPAI fins el 13 de setembre.



Una vegada acabades les explicacions es va obrir el torn de paraules i el debat va ser intens.
Dos móns que massa sovint s'ignoren estaven en un mateix espai. La branca científica era nombrosa i es va fer sentir. Argumentacions per buscar elements comuns i altres per emfatitzar diferències.
L'acte creatiu és exclusiu de l'artista?
La ciència sempre ha de tenir una finalitat?.
Quan l'objectiu és entendre el món. Són equiparables si és fa des de l'art o de la ciència?
La tecnologia condiciona a l'hora de trobar resultats?


Despres d'una hora debatent el cansament es feia palés.

Les branques de la psiquiatria, neuropediatria, física, psicologia, química, pintura, escultura, ceràmica, disseny gràfic, ensenyament......van ser-hi representades i les seves mirades van enriquir el debat.

Agraïments a tots vosaltres per fer-ho possible amb les vostres intervencions.

1.9.15

Mirades transitives: nou diàleg entre art i ciència


Aquest dijous 3 de setembre a les 19,30h
Dolors Ludevid, investigadora del Centre de Recerca en Agrigenòmica de la Universitat Autònoma i Imma Alonso,pintora,llicenciada en Belles Arts per la Univesitat de Barcelona i professora de TRAÇ, centre d'expressió plàstica encetaran un nou  diàleg.

Explicaran com treballen quines són les seves motivacions i metodologies a l'hora de formular hipòtesis imaginatives

imatge de Dolors Ludevid




Mirades transitives entre el treball de Ludevid i les seves investigacions sobre modificacions genètiques i la poètica del color  d' Alonso.


imatge d'Imma Alonso
Espais trobats des de l'emoció, el pensament i la intuició.











Ciència i Art = Art i Ciència 
 Metodologies diverses per comprendre el món que ens envolta.








Aprofitarem l'encontre per a inaugurar el nou APARADOR "Amb ulls de ciència".
 Projecte de Dolors Ludevid amb disseny de Quim Deu i amb la col.laboració d' essa punt, empresa que ha fet possible la materialització de la proposta.


Uns ulls que miren una realitat que se'ns fa vivible a través del microscopi.