Un joc narratiu d'història de l'art

El dijous 20 de novembre l'ESPAI es va omplir de peces de museu que cabien en una capsa de cartó.

Duchamp, Spoerri, Boltanski, Warhol,  Pistoletto i 30 artistes més eren els protagonistes de l'exposició -maqueta. 

Mariona Pujol Miravent va ser l'autora de presentar-nos les obres que havia fet a escala i David G. Torres era el responsable de col·locar-les sobre la taula. Suport expositiu de l'experiència del comissariat.

A manera de performance l'autora i el comissari anaven disposant les maquetes segons la relació d'afinitat en el contingut de les peces. 

 

 

Un mòbil reproduïa mitjançant un projector com s'anava gestant la disposició de les maquetes segons el criteri del David G. Torres.

El format expositiu molt original i innovador va permetre a la cinquantena de persones assistir en directe al muntatge. Ens va sorprendre transitar per la història de l'art del segle XX i XXI a través de les 30 obres seleccionades segons el criteri de Mariona Pujol Miravent.

La complicitat que mostraven va propiciar un clima distés i instructiu.

Maquetes per a una exposició !

 “eine modellschöne ausstellung / una exposició maqueta” és un projecte de Mariona Pujol
Miravent i David G. Torres sobre el fer com a manera de pensar i el pensar com refer.
Des de fa un temps la Mariona ha anat replicant propostes d'artistes, obres i fins i tot edificis
que per un motiu o un altre li semblen significatius. Petites maquetes fetes en paper, autoconsumibles
amb les que amb una mica d'habilitat qualsevol pot construir-se la seva pròpia col·lecció. D'aquesta
manera tan aparentment innocent, recupera una de les estratègies bàsiques de l'art del segle XX: acabar
amb l'obra d'art única; en la línia de Duchamp, Beuys o Spoerri entendre que l'art és alguna cosa
apropiable, transportable i per a tots. Refer el que han fet uns altres, no només és una manera
d'apropiació i un robo, també és una via per a acostarse molt als altres, de reconvertir-se en un altre com
en un joc infantil, de disfresses o de màgia: ara soc, ara no hi soc. Al David sempre li ha agradat
apropiar-se del treball dels altres i explicar històries a través d'ells. Al cap i a la fi fer una exposició com
a comissari és agafar el treball dels artistes, manipular-lo i fer un relat.
A “eine modellschöne ausstellung / una exposició maqueta” tot passarà en directe: el muntatge
i la narració de l'exposició tindrà lloc com una performance, com una història que s'explica sobre una
taula i que es pot fer i refer de diferents maneres. El resultat serà un conte distret i una exposició
maqueta. A ningú se li escapa que la ironia va en serio: la ironischernst.

 

 

El dijous 20 de novembre a les 19,30 h serem espectadors de la posada en escena de com una artista i un comissari construeixen una exposició en directe,qüestionant els principals corrents artístics del segle XX.