Una mirada personal als postulats feministes

La proposta de la Joana Romero de Mostra X-press no va deixar indiferent a ningú.

Cos, del camp de batalla a territori artístic girà al voltant de tres línies de traball plàstic: Les accions,les dispodsicions objectuals i els poemes.

Totes elles reivindiquen els postulats feministes.

Pèrdues peça de la imatge, evoca un món atrapat pels convencionalismes que gràcies a la lluita de les dones han anat perdent.

Connotacions que restringeixen la seva llibertat.

La Joana va acompanyar la seva explicació d'una performance.

Mentre desgranava les seves intencions escrivia noms de dones al seu cos. 
Dones que l'han influenciat en el seu posicionament devant la societat.

El debat va ser intens i amb intervencions punyents. La controversia estava servida i es va allargar molt més que el dia de la inauguració.




Si no veu poder veure la mostra el cap de setmana encara la trobareu aquests dies a l'ESPAI.

Joana Romero: un univers polític, combatiu, reivindicatiu

Joana Romero amb Cos, del camp de batalla al territori artístic ens invita a entrar en el seu univers.


Un univers polític, combatiu, reivindicatiu on el cos és converteix en territori artístic.


La seva proposta va des de l'objecte al text.  Des de la imatge a l'acció.

Polifacetica,estudiosa de les dones que han trencat motlles. Provocadora en els seus plantejaments mostra el seu posicionament devant del món amb llenguatges visuals.

 Els seus poemes són  accions plàstiques on el cos i la paraula comparteixen el mateix camp de batalla.


Aquest dijous 16 de març a les 19,30h inauguració.
La mostra també la podreu veure
Divendres de 17h a 20h
Dissabte de 11h a 14h i de 18 a 20h 
Diumenge de 12h a 14h.


Per veure més imatges cliqueu aqui

Corporeïtzar el pensament

El proper dijous 16 de març a les 19,30h inauguració d' una nova MOSTRA X-PRESS.

COS, del camp de batalla al territori artístic és la proposta de Joana Romero Casanova.

Títol que dona nom a l'exposició i a l'acció performàtica que és farà el mateix dijous.

  Joana Romero conceptualitza la seva proposta en aquest text:
" Del cos per al cos amb el cos des del cos i fins el cos: corporeïtzar el pensament, habitar-lo. El cos no és una realitat en ell mateix, sinó una construcció simbòlica, un text construït social, cultural i políticament. El cos està escrit, té lletra: no tenim un cos, som un cos. Per tant, reflexionar sobre el cos per crear a partir del cos és una pràctica subversiva que qüestiona els discursos, les pautes i les representacions d’identitat que s’inscriuen a la nostra pell. No obstant, també podem encarnar la dissidència. No existeixen ficcions sense cos.

La creació poètica del cos és la transformació del camp de batalla en territori artístic: la reivindicació de les lluites dissidents com a subjecte artístic, i no com a objecte. L’any 1989, l’artista Barbara Kruger proclamava i plasmava en una de les seves obres que el nostre cos és un camp de batalla, una cartografia en constant conflicte, on una infinitat de missatges –senyals, paraules, gestos– aliens es confronten amb les pròpies contradiccions i resistències. El cos és polític. El cos metaforitza el món i el món metaforitza el cos".

Pensar el dibuix

Tot estava preparat per acollir la proposta del Miquel. Amb la pregunta Di ...què? El passat dijous 16 de febrer es va posar en qüestió el paper del dibuix en els processos creatius.

La quarantena de persones que van assistir a l'acte estaven molt atentes a les respostes que anava desgranat per  contestar la pregunta inicial.

Primer fent referència al concepte dibuix, i després les motivacions i necessitats que se'n deriven en tot procés creatiu.

Va mostrar uns quants exemples d'escultors que fan un dibuix previ a la materialització del volum.

Altres eren purament conceptuals sortits posteriorment de la construcció de l'obra

A la segona part de la xerrada Planas es va centrar principalment en la seva obra.
 Fent un recorregut de les diferents etapes, conceptes i tècniques emprades amb uns estil emes que són presents en totesles seves produccions.

Vam tenir el plaer de conèixer algunes de les seves peces. L'experimentació amb materials, la depuració del llenguatge formal i la racionalització de l'espai són trets que defineixen les seves propostes visuals.

Dibuix per a Di.....què?

 El proper dijous 16 de febrer a les 19,30h Miquel Planas,  ens proposa un diàleg centrat en el dibuix i les seves possibilitats expressives en la producció d'arts plàstiques i visuals.
Amb la pregunta di.....què? Dibuix, Planas vol presentar el dibuix  "com a un element amb entitat pròpia, paral.lel i potenciador d'altres disciplines artístiques; tot això amb exemples que puguin ajudar a encetar un debat sobre el mateix."

Aprofitarem aquest diàleg per aproparnos a un creador d'àmplia trajectòria. Doctor i catedràtic en escultura per la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona en la seva obra té una gran importància el dibuix com a procés creatiu.

Com diu Carles Ferrater, arquitecte i catedràtic de projectes de la Universitat politècnica de Catalunya: "... si hagués de definir quines són les qualitats que caracteritzen la seva obra, utilitzaria tres paraules: abstracció, rigor i materialitat."
Una bona proposta per a començar l'any!