Divendres 4
d’octubre vaig tancar els llums de l’espai perquè la tempesta s’acostava i amb
ella els llamps i els trons.
Al cap de poca
estona l’aigua queia amb força.
Va ser el moment que va sortir la idea.
Dues cadires que
ocupessin tots els vidres de l’aparador.
Dues cadires mares
que aixopluguessin de la tempesta.
Vaig posar el fang,que em serviria per fer el traç, al carrer.
La pluja va desfer
el material que donaria cos al projecte.
Dissabte 5 d’octubre
Una escala, dos pinzells de diferents mides, barbotina de porcellana i
unes gotes de goma aràbiga han fet
possible la imatge que s’emmarca dins l’aparador.
És la meva manera
d’entendre l’espai:
Un lloc dinàmic, plural i
creatiu.
Per poder-ho explicar he fet una primera intervenció que anirà SUMANT
noves accions.
Divendres 11d’octubre.
Intento posar en imatges i per escrit el
que vull transmetre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
COMENTARIS