.png) |
| Dibuix de l'Olga |
Us recomano que llegiu amb atenció aquest text.
És de l'Olga Alvarez a qui li vaig demanar que fés la propera intervenció als vidres.
En el seu procés creatiu necessita de la paraula per acotar les idees i poder actuar.
La part del text que no està en negreta es presenta ,explica i reivindica la seva formació plàstica a partir del Carrau Blau i els cursos de Can Ginestar.
Al final expressa, amb total sinceritat ,els dubtes i dificultats que troba en el camí de la concreció.
W.I.P
Com en la majoria de coses, sempre hi ha un inici, un
camí i un final... i jo em trobo caminant per a arribar a aquest final
que és la intervenció a l'aparador de l'espai. Sense voler justificar
el no-inici de la intervenció m'agradaria compartir el meu procés,
aquest camí que s'allarga en el temps per raons palpables i lògiques i
d'altres d'abstractes i inconscients... Un camí que valoro potser més
que el resultat final.
Quan la Carme Malaret em va proposar portar a terme
aquest projecte ja sabia que li diria que no, ens coneixem des de fa
temps i, perquè no dir-ho, "em té calada". M'agraden els reptes,
imaginar-me en móns desconeguts, intentar resoldre problemes i
conflictes, etc... però la majoria de vegades són reptes d'altres que
acompanyo amb il.lusió, els reptes d'un sempre resulten més complicats.
M'encanten els projectes nous però si no fós per la constància,
la perseverància i la contenció de la Carme no li hauria donat el "si,
vull" definitiu.
L' Aparador, com a línia de treball de l'Espai de
Lliure Creació Carme Malaret, em sembla molt interessant. És un
projecte fresc, una oportunitat per a investigar, un laboratori per a
aprendre del procés i també dels resultats. Un espai per a explicar què
és @lespai_cm a través de llenguatges artístics diferents, una
possibilitat per a contemplar i compartir diferents maneres de dir.
He dit llenguatge artístic? Aquest és un dels punts que em creen un
moviment intern difícil de definir, potser perquè crec que no el tinc i
que encara l'haig de trobar. Cada persona té el seu bagatge i el seu
procés de recerca i jo encara em sento verda, o potser com algú em deia
fa poc: "haig de deixar-me caure de l'arbre perquè ja estic prou
madura". Potser fa por caure, o potser no em sento "al punt" però qui
sap si mai arribarà aquest punt... Fora psicoanàlisis innecessaris,
aquest és el kit de la qüestió! Em considero una persona en constant
recerca, amb inquietut i moviment constant. Sempre he estat així i, en
el fons, espero no deixar de fer-ho... Però en aquest món ple de
possibles l'important també és saber parar, escoltar-se i trobar moments
presents capaços de convertir-se en un tot per a poder ser descrits;
llenguatges que descriguin un moment vital, i no pas un llenguatge
personal fixe i etern.
Els meus estudis en tècniques plàstiques són força minços, la
meva escola ha estat al poble: de petita al Carrau Blau amb la Soledat
Sans i de més adulta als Cursos d'Arts Plàstiques de Can Ginestar. Al
Carrau vaig jugar amb les arts plàstiques i les vaig aprendre a estimar,
i amb GaudimCreantArt vaig aprendre (i segueixo aprenent) diferents
tècniques artístiques: el volum i els esmalts a través de la Carme
Malaret i el seu món ceràmic, i el dibuix a través de l'educació
visual amb els cursos del Jordi Fandos. Fa només quatre mesos que he
començat les classes de model al natural, a valorar la figura humana i a
adonar-me del seu potencial. Posicions ràpides que no deixen funcionar
la nostra part racional, moments per jugar i per a posar en pràctica
tècniques diferents; on l'acció esdevé un impuls i la reflexió, si
s'escau, queda en segon pla. M'he sentit molt lliure en aquest joc i la
improvizació ha esdevingut un camp en el que em sento molt a gust.
Tant és així que aquest any he decidit sortir del poble i començar noves
sessions de "Dibuix expressiu i experimental" a la Barcelona Academy of
Art amb l'il.lustrador Conrad Roset. En aquest curs m'estic adonant
que la tècnica plàstica i el bagatge artístic no són tan importants com
creia, però està apareixent un altre hadicap com és la teoria del color,
el saber parar i el saber triar.
Sempre m'hagués agradat fer Belles Arts, però als meus 32
encara no he començat la carrera i potser mai la comenci, la "titulitis"
ja no es porta (o no es pot portar). Quan em tocava decidir els
estudis que emmarcarien el meu futur professional, em van aconsellar no
fer una carrera amb poques i/o difícils sortides, així que finalment em
vaig inscriure a Publicitat i Relacions Públiques (en aquells moments
associada a una espècie de panacea econòmica). Una llicenciatura que em
va produir molts dubtes existencials però que a l'hora em va ajudar a
deixar el lliri a casa, com em deia algun professor. D'aquells anys
només vull recordar assignatures com Història del Pensament
Contemporani, Ètica, Estètica, Fotografia, Creativitat, Psicologia i
Antropologia. Però també haig de reconèixer que vaig aprendre moltes
coses: que no volia "cagar sang" (com ens deia el nostre professor de
Creativitat en referència al món de la publicitat), de quin peu calça el
nostre sistema actual i la facilitat en què la nostra psique pot ser
persuadida i manipulada amb les cada vegada més sofisticades estratègies
de comunicació. Potser vaig madurar tard, però fins llavors no
m'adonava del poder de la informació i de les formes de comunicació, del
poder de dir i de deixar de dir. Després d'aprendre massa vocabulari
bèl.lic vaig adonar-me que aquell llenguatge no anava amb mi: no volia
seguir buscant nínxols de mercat, estudiant la competència per lluitar
contra ella, utilitzant tàctiques i estratègies per aconseguir
lideratges i aprenent a fer la guerra als altres per a poder
posicionar-me en el número u del ranking.
En definitiva, vaig aprendre a ser una guerrera i una rebel.lió
interna em va portar a inscriure'm a la carrera d'Antropologia (amb més
valors i més humana) i més tard a vincular-me amb la psicologia i la
creativitat a través d'un postgrau de la UB i a estudiar el procés
creatiu a partir dels cursos a l'Escola Massana d'Art teràpia i Art i
acció social.
I així estem, amb un CV extens i cagant sang per poder treballar d'alguna cosa!
És temps
d'aprofitar oportunitats i, per a mi, l'Aparador és un gran focus
d'aprenentatge, un projecte que valoro i que afronto amb il.lusió tot i
ser conscient de les seves "dificultats". I quins estan sent els "handicaps" d'aquest procés?
1. Els vidres de @lespai_cm ara mateix em semblen gegants, passar del
petit al gran format m'està resultant un repte considerable. Omplir uns
vidres de més de dos metres d'alçada més més de quatre metres d'amplada
es diu ràpid però no m'és fàcil. I eus aquí el perquè encara estic en
procés: perquè "m'ho imaxinava més petit!" (més gran no, gràcies). Les
figures que dibuixo no han crescut mai més d'un din3 i sempre he
utilitzat tècniques per a treballar en pla, que rivalitzen amb la
gravetat i que no serveixen per a treballar sobre un suport com és el
vidre. Així que el meu primer aprenentatge ha estat acceptar que copiar
els meus dibuixos als vidres simplement canviant l'escala era una idea
errònia.
2. Vaig començar a investigar quines eren les tècniques
adients per a treballar sobre vidre i com utilitzar-les per a
representar les meves figures humanes i el concepte que vull
transmetre. Els rotuladors Posca són l'opció més fàcil, puc treballar
la línia d'una forma similiar a com treballo amb el boli sobre el
paper, però la transparència del vidre no m'acaba de convènçer. Una
línia negre sobre blanc té un contrast no equiparable a l'efecte que
produeix una línia negre sobre una capa teòricament transparent però amb
un fons real com és l'interior del local o el propi carrer. Partint
d'aquí vaig començar a plantejar-me l'opció de crear unes
plantilles/stencils amb la forma de les figures per omplir els seus
cossos amb spray i donar'ls-hi més opacitat. Necessitava una superfície
homogènia, un blanc saturat que simulés el paper, o això creia.
3. La composició també està sent una altra història a
treballar: dibuixo una figura humana o moltes? Quines posicions trio i
de quina manera les combino? I aquí comença la baralla amb els
programes de disseny gràfic. A la carrera, vaig fer un "story board"
amb dibuixos fets a mà i encara tinc present la nota que em va escriure
el professor: "no estàs a l'edat medieval"... Els anys han passat i
continuu no estant d'acord amb ell, però també he après la importància
de conèixer determinats programes de disseny gràfic que agilitzen la
feina, escuren menys la butxaca i obren un ventall de possibilitats
amplíssim. Però sempre he tingut un "no sé què" en contra dels
ordinadors que ara m'està passant factura.
I en quin punt em trobo ara? Doncs amb una
mascarilla, un spray Montana i un rotulador Posca de color negre força
gruixut, sense plantilles però plantejant-me tornar a la línia, a la
tècnica que conec i amb la que em sento còmode. Com sempre, vull tornar
als inicis, al meu món de pocs recursos tècnics però molt oberta a la
improvizació "in situ" i al descobriment. Així que només necessito més
disponibilitat, deixar l'anàlisis i el pensament al calaix, i
aixecar-me amb bon peu.
Us ho dic i us ho demostro en breu!! Però també estic oberta a canviar de parè així que... continuarà!
(Modo bucle?)
@olguinprogress
.jpg)
