ESCENA X entra a ESPAI

El col·lectiu Zion Town Kids (ZTK) te un ampli recorregut en la pintura mural.

Espais industrials abandonats són susceptibles de les seves intervencions.

Fa uns quants anys que el seu llenguatge expressiu el desenvolupen en aquest format.

Durant quinze dies els hi hem donat la possibilitat d'intervenir a l'ESPAI. 

Ells ho plantegen com a laboratori experimental. Per primera vegada generaran una ocupacio  del lloc a traves d'una INSTAL·LACIÓ.

Després de cinc dies de treball intens l'ESPAI es va transformant amb una nova estètica. Materials reciclats son redefinits explorant les  diverses possiblitats que aquets ofereixen.

Figures gegants que s'apoderen de les parets

Sostre, parets i terra plens  de traços  deshinibits i valents.
El dissabte 16 de febrer a les 12,30h faran la presentació del seu projecte ESCENA X-
I tot el cap de setmana del 16 i17 de febrer estarà obert de 17 a 21h.



Text que ens van fer arribar

L’apropiació d'un espai urbà, i la mutació d'aquest per tal de realitzar una intervenció creativa, es quelcom completament necessari per l'obra que acostumen a realitzar el col·lectiu ZTK. En aquesta ocasió, però, ZTK presenta per primera vegada una obra en un espai tancat, privat, expositiu.

ZTK vol transportar la seva forma de treball del exterior a l’interior. El que acostuma a ser l’apropiació i ocupació d'un espai urbà, i la realització d’una acció pictòrica de grans dimensions, ara es transporta a un espai petit i privat, i l’interrogant és com quedarà afectada l’acció pictòrica un cop establertes les noves mesures, i les noves normes del joc. 

L’obra de ZTK es construeix a través de tres variables: el material reciclat que utilitzen, les condicions de la paret (textura, dimensions, color, etc.), i el temps. Ells saben com començar l’obra, però no com l’acabaran. Així, el resultat final de la seva obra, és sempre una construcció que sorgeix de la intervenció continuada dels seus elements, i de la construcció sobre la construcció.

L’obra va mutant amb el pas del temps, alhora que genera coses noves, i els autors moltes vegades esperen, simplement, a que la pròpia pintura els suggereix-hi per on anar. Es un exercici d’atacar, deixar anar, afegir, restar...

Juntament amb l'experiència acumulada d’altres accions, i la despreocupació per una expectativa final, el resultat de les seves obres és, sobretot, el suggeriment d’una forma nova de treballar el mur, i dels diferents recursos i mètodes que s’hi poden aplicar plàsticament. Més que una mural acabat, o que un graffiti tradicional, la seva obra és una construcció pictòrica aplicada a un espai concret; un element més del paisatge.

Per altre banda, ZTK vol destacar la importància del col·lectiu en el seu procés creatiu. Les seves obres no són possibles a nivell individual, no només per les dimensions i la rapidesa que exigeixen, sinó per l’experiència mateixa de la seva creació. L’obra és, al final, la resolució dels conflictes i els consentiments que cada subjecte de ZTK carrega contra el mur i contra els seus companys. És, en el fons, el resultat d’una experiència col·lectiva; el producte final d’un ritual social.

Aquest mètode de treball, i aquesta experiència col·lectiva, és el que ara volen transportar dins els límits que els imposa un espai expositiu. Per fer-ho, partiran de les possibles formes d'intervenir un espai plàsticament, i utilitzaran, per primer cop, el llenguatge de la instal·lació.
Una instal·lació que partirà de l’imaginari pictòric de ZTK, i que s’executarà a través dels recursos que tinguin al seu abast, i dels que trobin al seu voltant...

Aquesta instal·lació un cop realitzada patirà una sèrie d'intervencions   "accidentals", que la faran mutar constantment i  en ultima instancia aquest col·lectiu intervindrà adaptant-se a les circumstancies  finals de la instal·lació.

Veniu, i gaudiu de la seva feina.