1.3.20

NECKHEAD; Són temps de perdre el cap?


Fotografia de Carles Serrahima
Dies abans de la inauguració de l'Aparador, Janira Romero i Quim Deu conversaven de com col·locar les peces que s'havien de presentar el dijous 27 de febrer a l'ESPAI.
Fotografia de Dorothee Elfring

Fotografia de Dorothee Elfring








Després de la inauguració del projecte NECKHEAD la seva creadora va anar contestant les preguntes que li formulava el públic.

Preguntes que anaven des del material emprat fins a quina idea s'amagava en la frase perdre el cap.






Tres obres conformen la instal·lació. Col·locades directament a terra, ancorades i que s'estilitzen per acabar amb un volum quadrat.

Les peces que s'exposen no poden evitar de ser tocades. El marbre de Carrara ens invita a sentir a través del tacte.El personatge fet en fusta de biga centenària observa, amb el seu coll que s'allarga i un cap petit que interpela.





El rebuig de fer tan l'obra de marbre com la de fusta s'apilona amb un fràgil equilibri d'on surten punxes que vigilen la forma.

Les empremtes deixades per les màquines de tallar aquí prenen protagonisme.




Un Espai ple per a escoltar amb molta atenció les explicacions que anava donant la Janira.

 Apropar el creador/a a la gent sempre promou un clima de complicitats.





 
Al vespre, en silenci les escultures agafen presència. Immòbils, estàtiques hieràtiques observen com la vida transcórrer a l'altra banda dels vidres.

fotografía Carles Serrahima
+ imatges
https://photos.app.goo.gl/6NbCwxXE7Mopn78T7

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

COMENTARIS