El debat que s'hi havia previs quan no estàvem en temps de pandèmia es va traslladar a l'espai urbà. Com una àgora vàrem poder escoltar al Gaspar fent una classe sobre mecànica quàntica.
A través dels vidres intuíem com es creaven les formes i els algorismes agafaven cos.
Connexions que s'entrellaçaven acompanyades d'una música feta exprés per Leonardo Guidolin ens capbussaven a un món immaterial.
Imatges suggeridores que ens permeten somiar amb universos llunyans.
Les xarxes, els nòduls i les connexions es van projectar més enllà de l'espai físic.
Un impacte que va més enllà de la nostre raó.
Per veure més imatges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
COMENTARIS