Amb el lema recòrrer al passat per crear present ens exposarà les seves reflexions teòriques sobre el projecte.
Transitarem Entre comunicació i percepció, buscarem Anacronisme(s), descobrirem el codi: de la religió al diàleg i ens aturarem amb l'emissor i el receptor
Aquest text és part de l'escrit de presentació que Pau Minguet va fer d'ell mateix en el projecte custòdia.
Ser pagès de cap de setmana i historiador de l’art —estudiant dels fenòmens visuals per dir-ho d’una manera menys carca i polsosa—, crea un aiguabarreig de condicions propícies per a l’observació. Fixar-se detingudament en els elements que no acostumen a atreure la nostra mirada fa que el nostre imaginari es converteixi en un pou inesgotable d’idees i d’elements que són capaços d’entortolligar-se amb els temps passats, per tal de versar sobre el nostre present convuls i accelerat.
Ara bé, aquest present monopolitzat per l’art dels noms únics, dels suports virginals i del capitalisme que vessa de les cases de subhastes ha de confrontar-se a l’incipient art de la participació, de la quotidianitat i de la confluència de persones, idees i noves maneres de fer. Pràctiques i manifestacions artístiques més transversals, més allunyades de la veneració cristològica del fet artístic de l’antic règim, aquelles en les quals els autors de les respectives obres —enclaustrats en una cartel·la— creen en el públic epifanies superficials i genuflexions d’efecte dominó.
A partir del seu posicionament respecte a les pràctiques artístiques Minguet crea un corpus teòric de mirades transitives al passat per construir futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
COMENTARIS