29.5.25

Crònica d'una obertura

Feia mesos que preparàvem l'obertura de l'ESPAI DE LLIURE CREACIÓ CARME MALARET.

Articular un nou equip era fonamental. Després de trobades a hores intempestives ens vam posar EN REFORMES. Era la manera més sincera de presentar aquesta nova etapa.Vam pintar els vidres de blanc i a mesura que anaven passant les setmanes apareixien petites intervencions que pertorbaven a la gent que passava pel davant.
 

 

El dibuix de la planta del local., petites finestres que demanaven mirar-les. El cartell que ocupava un dels vidres on anunciàvem que estàvem treballant. La gent preguntava quines obres fèiem. Fins i tot la policia ens va demanar si teníem permís d'obres.

Va donar de molt els comentaris quan explicàvem que ens havíem posat en reformesconceptuals.
 

Dos dies abans de la data d'obertura vam transformar l'ESPAI amb tot d'accions que simulaven que ens havíem posat EN REFORMES, com apuntalar el sostre tenint a la base el llibre ESPAI X que recull els deu anys.

Els contenidors els havíem buidat i posat tots els documents de l'etapa anterior. Vam omplir caixes on s'explicitava les diverses línies de treball com la custodia, mostres x-pres, les claus, les accions participatives....


L'expectació va ser gran quan van veure que anàvem amb roba de treball.

Feia mesos que la gent esperava aquest moment.

Ens vam retrobar amb gent que ens havia acompanyat durant tots els anys i d'altres que venien per primera vegada.

 


Un nou equip ens vam presentar amb l'experiència dels anys viscuts i ganes de viure noves aventures.

Tots i totes tenim clar que l'esperit de ser independent, reivindicatiu i obert al pensament crític hi havia d'estar present en aquesta nova etapa.

 


 

 

 


Vam reservar un lloc on la gent pogués escriure els anhels i suggeriments: que esperaven d'un lloc on la persona ha de ser la protagonista.





Per tenir sempre present les intencions escrites es va fer un encofrat i es va omplir de ciment.

Una voluntat que es va convertir amb matèria.




No eren ni les deu del vespre quan vam començar a recollir. La tarda va ser intensa i les emocions estaven a flor de pell.

Tot buidat per omplir-ho molt aviat amb la instal·lació participativa COM A CASA.

Després de les reformes hem de fer nostre, novament l'ESPAI.



16.5.25


El dia 11 de maig del 2025 ens va deixar un mestre i una gran persona, Antoni Mercader

El volem recordar amb aquestes imatges
 de la Mostra X-pres que va presentar a l'ESPAI el 2021 quan encara estàvem amb els efectes de la pandèmia.

Li vam retre homenatge en el seu comiat llegint aquest escrit.

Comiat de l’Antoni Mercader 15 de maig del 2025

L’últim correu que vaig rebre de tu era del 7 de maig i deia:

Novament a casa

Carme, m’imagino cent per cent enfeinada

Força!!!

Us segueixo des de la banda......... espiritual

Salut!

Antoni

Com puc resumir amb unes ratlles la teva relació amb l’ESPAI, sí l’ESPAI DE LLIURE CREACIÓ CARME MALARET.

Ho intentaré

 Quan un grup d’amics vam reunir-nos el 2012 per impulsar un lloc de trobada, l’ESPAI, un lloc independent, reivindicatiu, de pensament crítico on l’art i la ciencia dialoguessin  amb igualtat, de seguida et vas interessar pel projecte. Des del primer moment vas participar en tots els esdeveniments. Més de deu anys donant-nos suport i aportant idees. Estaves especialment orgullós de la teva proposta de Mostra X-press  cel.lo, fotocòpies i xinxetes: Una praxi social? Que tu molt curós amb les paraules vas anomenar-la una consultoria de l’Antoni Mercader. Era un plaer fullejar escrits originals del grup de treball i veure vídeos inèdits de la dècada dels anys setanta dels teus amics: Abad, Llimós, Benito, Muntades... Va ser un cap de setmana de mestratge!

El 2023 quan preparàvem l’aniversari i teníem la intenció de recollir en un llibre l’esperit d’aquest lloc et vam demanar que fessis el pròleg. Tan lúcid com sempre vas fer un escrit on consolidaves amb frases curtes i contundents l’ànima de l’ESPAI.

Després d’aquest esforç majúscul ens vam posar en PAUSA. Necessitàvem prendre distància. Tu vas ser dels primers a posicionar-te: L’ESPAI no podia desaparèixer. Opinaves que havia d’anar cap a la radicalitat. Havia de ser interdisciplinari, marginal. I feies teva la frase de l’Albert Serra, també de Banyoles ,........ el contingut alliberador i subversiu només pot ser comunicat amb una forma també subversiva, alliberadora, incomprensible.

Per engegar aquesta nova etapa i articular un nou equip gestor, ens reuniem a les 4 de la tarda. Havies de sacrificar la migdiada i pujar al centre. Un esforç que no t’importava.

La teva experiència modelava els continguts, que com a pluja d'idees fructificaven i cohesionaven el grup. De manera subtil  has marcat el camí.

En aquests últims mesos la salut no t’ha acompanyat. Proposaves trovar-nos en hores no tan intempestives i com tu deies ni a dalt ni a baix del poble en un lloc neutral. Volies saber com havia anat l’última reunió, quines propostes noves havíen sortit, no et volies desvincular Amb la teva mentalitat arxivística, del garbuix d'idees que  t’explicava hi posaves ordre i en feies una declaración d’intencions.

 El 22 de maig tornarem a emprendre  aquesta aventura i tu hi estaràs present!

Deixem pels historiadors d’art que desgranin la teva trajectòria. Nosaltres t’hem tingut A PROP i ens quedem amb la teva generositat, humanitat, honestedat, complicitat, empenta, LLUITA. Valors necessaris per a preservar un dret universal tan fràgil com és la cultura.

Amb la teva dona la Magritte formàveu un tàndem. Sempre estàveu a primera línia de qualsevol manifestació cultural i artística.

Antoni, vas marxar a l’hora que la lluna arribava al seu zenit, lluna plena. Vas viure plenament. Estimaves la vida, el poble ,l’art. Per a nosaltres sempre seràs el nostre FAR.

 Descansa en pau.

 

9.5.25

Després de les REFORMES: Obrim

Després d'uns quants mesos en PAUSA el dijous 22 de maig del 2025 a les 19,30h obrirem novament les portes de l'ESPAI.

A finals de setembre del 2024 ens vam aturar després de més de deu anys d'activitats interrompudes. Necessitàvem posar distància i sobretot armar un nou equip que aportés nova energia amb el convenciment que un lloc com l'ESPAI, independent, reivindicatiu i de pensament no podia desaparèixer.

 


Durant aquests mesos de silenci ens hem anat trobant diverses persones, alguna d'elles era els primers contactes que tenien amb l'ESPAI, fins a articular un grup de treball on aportaven idees, inquietuds, anhels a la vegada que s'anaven perfilant propostes que ens semblaven il.lusionants!

Mesos de reunions i de debalts!!

 

 

 



 Continuem treballant perquè el 22 de maig puguem presentar-vos el nou equip i les accions que tenim preparades.

Volem que ens acompanyeu i sentir que tenim el vostre suport en aquesta nova etapa.

Us volem  A PROP

Imatges de les reformeshttps://photos.app.goo.gl/HingTDrJFA138HcPA

9.10.24

 

Aquest últim any l’Espai s’ha omplert d’activitats per celebrar els 10 anys d’existència. Amb la publicació del Llibre ESPAI X hem recollit l’esperit que ens ha mogut durant aquests anys: construir un lloc independent, participatiu i obert al pensament. Ja us podeu imaginar que la feina que hi ha darrere d’una dècada de programació ininterrompuda és immensa.  Feina de molt bon fer, sí, però també complexa i a moments feixuga. Amb la voluntat d’agafar forces per donar un nou impuls a l’Espai hem decidit fer una aturada temporal, una pausa, un repòs. Volem aprofitar aquest període per repensar projectes, agafar energia i convidar a noves persones a empènyer l’Espai –juntament amb tots els que sempre hi sou– per a poder encarar amb força i empenta el nostre futur. 

El “petit comitè”

Toni, Janira, Pau, Teresa, Quim, Laura,  Iona i Carme

25.7.24

Hem GAUDIT i hem APRÈS: CASALS 24


 

Arranquem la recta final dels casals amb la tercera setmana. Meló, tomàquet i préssec a punt per a ser dibuixats, olorats i degustats.

 

La millor manera d'entendre la forma és dibuixant-la. Observant els colors les textures i els volums.

 

El Nil, monitor del grup dels grans es va convertir aquesta setmana amb el tallerista que explicava les tècniques ceràmiques.
 

 

 

 

Els infants del grup dels petits treballaven amb molta afició els cordons de fang que servirien per construir el bol per a menjar la fruita.

 

 

 

 

 

Les fruites pensades, dibuixades i pintades estaven a punt per a ser modelades.

 

 

I aquí en teniu els resultats!

 

+ imatges