28.2.22

Un lloc per a les paraules: nou Aparador


 Diumenge 6 de març a les 12 del migdia inaugurem un nou APARADOR. 

Som els llocs i l'onada esborrant-los és la proposta d'Helga Simon Molas pels vidres de l'ESPAI.

L'Helga explica sobre el projecte que presenta:

La poesia no és bidimensional, però la forma amb què generalment la transmeten, sí que ho és. Portar els poemes a l’Aparador ha estat, per a mi, un procés de transformació doble. Treure’ls la pell de paper i buscar-los un fons nou que els acompanyi respectant-ne el contingut, d’una banda. De l’altra, revertir el procés que, per a mi, és l’escriptura: mesurar totes les dimensions d’una idea i transformar-la en paraules sobre paper. El projecte m’ha permès explorar el volum dels poemes, la seva part més física, la idea última que per a mi representen.

El resultat final és aquest Som els llocs i l’onada esborrant-nos, a partir de sis poemes que pertanyen a un poemari en desenvolupament. Jugant amb els vidres de l’Espai, d’esquerra a dreta, provo d’explicar la idea que els llocs que ens fan com som, no són mai per sempre. Parlo de la intrínseca necessitat que cada petita llar sigui volàtil i perduri sense que nosaltres hi haguem de perdurar, dels elements que ens són casa, i del paper de la memòria en tot això. L’onada, representada només en l’últim poema i que sempre m’imagino arribant a la sorra, és l’element que fa desaparèixer els llocs i també la connexió entre la nostra individualitat tangible i el mar, inabastable.

Amb tot, aquest aparador és un humil experiment i el més interessant serà la tercera transformació de la idea-paraula-idea- després de passar pels ulls dels vianants del Carrer Bonavista.

I es presenta: 

Soc investigadora en biomedicina, concretament estudio el metabolisme de les leucèmies. A estones, escric poesia, i malgrat s’ha dit que no és difícil trobar la ciència en els meus poemes, visc aquestes disciplines des de parts molt separades del cervell. Vaig néixer a Sant Just l’any 1991. Actualment visc a Amsterdam. Vaig publicar el poemari ‘A la vora’ (Galerada Edicions, 2017) en motiu del Premi de Poesia Amadeu Oller. El poemari va néixer després d’un temps de compartir els poemes oralment. La primera vegada que aquells poemes van ser dits en veu alta amb públic va ser justament aquí a l’Espai, el 14 de gener de 2016, amb el recital Amb els peus descalços, conjuntament amb l’amiga i pianista Clara Aguilar. Després de la publicació del poemari, vaig escriure força sobre la relació que establim amb els llocs on vivim, motivada segurament pel fet de marxar a viure a Barcelona. És tema que segueixo repensant i que és el punt de partida d’aquest Aparador. A Holanda, encara no he trobat el lloc des d’on escriure.