26.1.16

Batecs creatius a PERSONA

                                                                                                            
El dijous 21 de gener es va inaugurar al Celler de Can Ginestar una Mostra col·lectiva que amb el nom de Persona engloba a més de 25 joves creadors de Sant Just.   A través dell seu llenguatge visual i plàstic reflexionen sobre la significació del mot.
Ha comissariat la proposta Olga Alvarez. És d'ella el mèrit de trobar-nos una exposició  que expliqui amb molta coherència les diverses mirades.
Un diàleg amb volums de Janira Romero i Marcel Camps.  Fotografies d'Alba García i  vídeos de Miquel Ardevol, Alan Fàbregas, Roger Còrdoba i les Impuribles
La paraula amb el text de Clara Aguilar. Gravats de Carlos Alguacil, Raquel Fuster i Josep Manen.
 Tèxtil del grup Pedra. Tatuatges d'Iñaki Beascoa i  pintura de Roger Abella. Música i poesia de Clara Peya i Sònia Moll.
Tot, anunciat en el cartell dissenyat per Àlex Espí amb cal.ligrafia  de Quim Brufau.

L'exposició es podrà veure fins al 28 de febrer.

Però, aquest dissabte 30 de gener a les 20h  hi haurà una jornada escènica al Casal de Joves amb les propostes de Cristina Moreno, Dídac Alcaraz, Joana Riba i Machí Machin.

Des de L'ESPAI donem suport a aquestes iniciatives que fan visibles el gran potencial creatiu de joves amb arrels santjustènques. Alguns d'ells hem tingut el plaer de tenir-los amb els diferents formats que impulsa L'ESPAI.

Felicitats a tots els que ho esteu fent possible!


15.1.16

Un vespre on es va palpar la bellesa

Tot estava preparat perquè el recital  Amb els peus descalços fos un èxit.

Hi havia gran expectació per escoltar la proposta que presentaven Helga Simón i Clara Aguilar

 Els dies anteriors vem poder fer un tastet amb el vídeo de presentació de Clàudia Barberà.



Els detalls cuidats . La il·luminació intimista....

Després de mesos d'encontres entre les dues creadores per contrastar idees, trobar matisos, enllaçar llenguatges, buscar complicitats, l'ESPAI estava a punt per a rebre la proposta.


Mitja hora abans de què comencés l'acte, la gent que tenia confirmada l'entrada esperava al carrer.
Molts ja havien desistit al saber que no podrien entrar.



La capacitat del local va quedar petita. Joventut i gent més gran estàvem aspectants. 

Es van apagar les llums i les paraules sortien una darrera l'altre per donar forma a les idees i posicionar-se davant la vida.
El teclat parlava amb el seu llenguatge. Les notes acollien els mots i creaven una atmosfera  que t'embolcallava amb la seva bellesa.
La comunió entre públic i creadores va fer que l'emoció s'escampés per l'ESPAI.


Després de mitja hora d'atenció intensa es va obrir el debat . Les intervencions anaven al voltant del gran nivell de la proposta que havíem escoltat i de com la bellesa de l'acte ens va nodrir l'ànima.
 





Gràcies Clara per fer-nos sentir a través de les teves composicions els batecs de les paraules.








Gràcies Helga per permetre acompanyar-te en aquest "part" on per primera vegada has recitat en públic els teus poemes.



I també gràcies a tots aquells amics i amigues que es van deixar enredar i van col·laborar a fer possible la proposta Amb els peus descalços.


7.1.16

Quan la música i la paraula es troben


El dijous 14 de gener a les 20h ens A PROParem a Clara Aguilar i a Helga Simon a través de la seva proposta de música i paraula.
Aqui una ressenya escrita per elles mateixes:



 "Amb els peus descalços és un recital on els poemes d’Helga Simon i el piano de Clara Aguilar sonen alhora per teixir, amb dos fils diferents, la idea que cal treure’s les sabates xopes per reconèixer, que l’aigua de les pors pesa massa. Canvien els actors i el decorat, però l’escenari roman i sense descalçar-te de l’escena anterior no pots interpretar, lliure del tot, la nova escena. No és, però, que aquest sigui el missatge per endur-se a casa. El recital cus temes tan diferents com la reivindicació de sortir-se de la línia i alhora la necessitat de l’escenari muntat, la reivindicació de llibertats i justícies diverses, el pronunciar sense vergonya que estimem, i que no només hi ha una manera de fer-ho. Com tampoc hi ha només una manera de fer un recital de poesia. Per això, Amb els peus descalços va més enllà del format tradicional perquè aposta per apropar la veu poètica de la mà d'un piano, on els versos es troben perfectament en harmonia."


També ens han fet arribar aquest video perquè tingueu un tastet del que veurem i escoltarem el proper dijous 14 de gener