21.2.19

Quan cauen uns quants tòpics!

El dissabte 16 de febrer els vidres de l'ESPAI estaven coberts d'un cortinatge que impedia veure l'interior.

Durant dues setmanes el col·lectiu ZTK va estar en residència per fer la seva intervenció a la manera d'instal·lació.


Zion Town Kids vam presentar el projecte ESCENA X amb molta convicció i coherència
A l'interior, el seu imaginari ens envoltava. Terra, parets i sostre plens de dibuixos i pintures.

A través d'imatges ens van a apropar al seu llenguatge.

Murs immensos en espais abandonats funcionen com a teles per mostrar el seu llenguatge plàstic.



Personatges expectants que interpel·len



Masses anònimes que conviuen amb nosaltres.












A la tarda l'ESPAI es va convertir en un receptacle de música i llum.



L'home pantera emmarcava i acollia al cantant que durant 20 minuts ens va a apropar a la seva música.










Una molt bona experiència!


Conceptes com autoria, col·lectivitat, límits, transgressió, efímer, respecte..... són algunes de les paraules que es van anar repetint al llarg del debat.

+ imatges

12.2.19

Escena X del col·lectiu ZTK



Aquest dissabte 16 de febrer a les 12,30 h no podeu de deixar de venir a fer  l’aperitiu a L’ESPAI. Es presentarà i debatrà ESCENA X, una proposta del col·lectiu Zion Town Kids ZTK
Durant dos setmanes han fet una residència a L’ESPAI, treballant amb   un projecte d’experimentació i d’investigació de nous llenguatges.
El dissabte 16 a la tarda a partir de les 17 h fins a les 21 h i el diumenge  de 12 h a 14 h i de 17  h a 20 h podreu veure la seva instal·lació-
Tenim una gran oportunitat d’apropar-nos al seu imaginari.
Per anant fent boca aqui unes imatges

7.2.19

ESCENA X entra a ESPAI


El col·lectiu Zion Town Kids (ZTK) te un ampli recorregut en la pintura mural.

Espais industrials abandonats són susceptibles de les seves intervencions.

Fa uns quants anys que el seu llenguatge expressiu el desenvolupen en aquest format.







Durant quinze dies els hi hem donat la possibilitat d'intervenir a l'ESPAI. 

Ells ho plantegen com a laboratori experimental. Per primera vegada generaran una ocupacio  del lloc a traves d'una INSTAL·LACIÓ.












Després de cinc dies de treball intens l'ESPAI es va transformant amb una nova estètica. Materials reciclats son redefinits explorant les  diverses possiblitats que aquets ofereixen.











Figures gegants que s'apoderen de les parets









Sostre, parets i terra plens  de traços  deshinibits i valents.
El dissabte 16 de febrer a les 12,30h faran la presentació del seu projecte ESCENA X-
I tot el cap de setmana del 16 i17 de febrer estarà obert de 17 a 21h.



Text que ens van fer arribar

L’apropiació d'un espai urbà, i la mutació d'aquest per tal de realitzar una intervenció creativa, es quelcom completament necessari per l'obra que acostumen a realitzar el col·lectiu ZTK. En aquesta ocasió, però, ZTK presenta per primera vegada una obra en un espai tancat, privat, expositiu.
ZTK vol transportar la seva forma de treball del exterior a l’interior. El que acostuma a ser l’apropiació i ocupació d'un espai urbà, i la realització d’una acció pictòrica de grans dimensions, ara es transporta a un espai petit i privat, i l’interrogant és com quedarà afectada l’acció pictòrica un cop establertes les noves mesures, i les noves normes del joc. 
L’obra de ZTK es construeix a través de tres variables: el material reciclat que utilitzen, les condicions de la paret (textura, dimensions, color, etc.), i el temps. Ells saben com començar l’obra, però no com l’acabaran. Així, el resultat final de la seva obra, és sempre una construcció que sorgeix de la intervenció continuada dels seus elements, i de la construcció sobre la construcció.
L’obra va mutant amb el pas del temps, alhora que genera coses noves, i els autors moltes vegades esperen, simplement, a que la pròpia pintura els suggereix-hi per on anar. Es un exercici d’atacar, deixar anar, afegir, restar...
Juntament amb l'experiència acumulada d’altres accions, i la despreocupació per una expectativa final, el resultat de les seves obres és, sobretot, el suggeriment d’una forma nova de treballar el mur, i dels diferents recursos i mètodes que s’hi poden aplicar plàsticament. Més que una mural acabat, o que un graffiti tradicional, la seva obra és una construcció pictòrica aplicada a un espai concret; un element més del paisatge.
Per altre banda, ZTK vol destacar la importància del col·lectiu en el seu procés creatiu. Les seves obres no són possibles a nivell individual, no només per les dimensions i la rapidesa que exigeixen, sinó per l’experiència mateixa de la seva creació. L’obra és, al final, la resolució dels conflictes i els consentiments que cada subjecte de ZTK carrega contra el mur i contra els seus companys. És, en el fons, el resultat d’una experiència col·lectiva; el producte final d’un ritual social.
Aquest mètode de treball, i aquesta experiència col·lectiva, és el que ara volen transportar dins els límits que els imposa un espai expositiu. Per fer-ho, partiran de les possibles formes d'intervenir un espai plàsticament, i utilitzaran, per primer cop, el llenguatge de la instal·lació.
Una instal·lació que partirà de l’imaginari pictòric de ZTK, i que s’executarà a través dels recursos que tinguin al seu abast, i dels que trobin al seu voltant...
Aquesta instal·lació un cop realitzada patirà una sèrie d'intervencions   "accidentals", que la faran mutar constantment i  en ultima instancia aquest col·lectiu intervindrà adaptant-se a les circumstancies  finals de la instal·lació.

Veniu, i gaudiu de la seva feina.

Emergents en el pou de la història!

El passat 31 de gener vam comprovar que Molière no tenia raó quan afirmava que les dones eren beneites.

Susagna Ricart, doctora en químiques, ens va il·lustrar en la seva xerrada que al llarg de la història sempre hi ha hagut dones emergents en tots els àmbits però que han estat silenciades.

Un grup de científiques de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona van tenir la iniciativa d'explicar aquest buit que la memòria històrica havia negat.




 Un públic nombrós escoltava com la Susagna anava presentant les diverses dones que en la seva especialitat van aportar descobriments i saber.

 Una d'elles, Hildegard von Bingen
(Alemanya, 1098-1179) va ser una polifacètica abadessa, física, filòsofa, naturalista, compositora, poetessa i lingüista de l’Edat Mitjana.



 O com la Maria Syvila Merian una gran naturalista que va descobrir la metamorfosis i ho va deixar patent amb els seus dibuixos.



Una petita ressenya del que va mostrar Ricart.


Xerrrades com aquestes captem l'espectació del públic. 
L'acte es va cloure amb un debat sobre la dificultat que han tingut les dones per obrir-se pas en un món que les ha menystingut.

1.2.19

Quan aprenguis a llegir seràs lliure

 Amb la frase de Frederick Douglass Quan aprenguis a llegir seràs lliure per sempre  Pilar Carceller omple la part final del vidre i de la seva intervencció a l'APARADOR.


La seva proposta està basada en el llibre  La llibreta blava.
Amb els mots encerclats  com  NENA_DONA_ LLIURE enfatitza el nucli narratiu  que desenvolupa al llarg dels seu escrit.


Com es pot explicar que és la guerra a un infant?
La Pilar ho fa amb paraules senzilles i aclaridores.










El dijous 31 de gener vem poder escoltar les explicacions que Carceller anava donant: Com enfrontar-se davant del repte de mostrar l'esperit creatiu que mou qualsevol acció; en aquest cas el literari.



Puntualment a les 19h vem començar a omplir el carrer Bonavista.