22.5.15

La custòdia ens porta a descobrir....

El maig és un mes que convida a sortir. En aquesta ocasió els participants al projecte custòdia ens vem desplaçar a la casa de l'Imma Alonso i Miquel Planas per gaudir d'un dissabte  de visita als seus tallers, converses i un bon àpat.
En el taller que comparteixen, vàrem poder descobrir la pintura atmosfèrica de l'Imma tan en formats grans, mitjans o petits.
Espais proposats, intuïts, acotats. Tots pintats amb acrílic.
 


En l'altre part de l'estudi, els dibuixos en gran format del Miquel.
Formes d'estructures modulars que en la seva repetició i organització creen figures geomètriques.
Trames bidimensionals que es despleguen per al paper.


Després de la visita vem pujar a la segona planta on ens esperava un  vermut abans de dinar.
Les converses eren disteses. L'experiència de participar a l'aventura de la custòdia centrava els arguments.
La taula ja ens esperava per a començar la menja. Després ja tindríem temps d'exposar les impressions.

Es va parlar de què passa quan una obra no agrada gens. I si agrada molt?. És té interès per conèixer l'artista?. S'estableix relació entre els participants?. Es fa carregós els canvis mensuals?





I ho vem fer en un marc incomparable.
La custodia també ens aporta a propar-nos als espais personals dels artistes que hi participen.


15.5.15

Una clau que obre un viatge iniciàtic


 
Molta expectació va generar l'anunci de la Mostra X-press de Jean François Ricoche.
La gent volia conèixer el personatge que durant tres anys havia viscut en el subsòl de París.
Molts dubtaven de què la troballa d'una clau mestre fos certa i es preguntaven si les imatges que veurien a la mostra eren un muntatge per donar arguments a la història de Ricoche.
29 anys guardant els negatius en un calaix  i ara apareixien per primera vegada a Sant Just



Quim Deu ha estat el  coprotagonista d'aquesta història.
A ell, Jean François li va explicar que quan tenia 23 anys i avorrit del què vivia a la superfície es va proposar trobar la clau, que havia sentit a dir, obria totes les dependències del metro.
Un dia, dins del seu recorregut diari, la va trobar.




Ricoche ha volgut presentar aquesta aventura a les fosques i només una lot descobria els diversos indrets que havia  fotografiat.







Va explicar multitud d'anècdotes, vivències i pensaments que li havien anat succeint durant els tres anys d'immersió en el subsol.
Com diu Barbara Roig en un escrit que ha fet  per aquesta Mostra:
" El metro per a en Jean François Rioche és el principi d’un viatge indispensable de fugida, però que acaba sent iniciàtic, el viatge que ens transforma, el moviment indispensable per escapar de la mort.

I continua
"Aquest espai del metro de París que Jean François descobreix és un amagatall però també és l’origen de la vida, de la seva vida.
És una matriu on instal·la els seus somnis i ordena els seus desitjos.Tot ve d’allà, d’aquest indret verge però alhora no tant, on és possible imaginar de tot, on les llums i els sorolls sords parlen el llenguatge del infinit, del possible, on només un es pot aventurar de la mà d’un Déu que ben bé podria ser Legba, Déu africà de la fertilitat que obre i tanca camins sense parar.





Per donar autenticitat a la seva història va signar els vidres que prèviament havíem enfosquit












MET 1101 una experiència vital que podem gaudir fins diumenge 17 de maig.

8.5.15

Una història underground


 " En Jean François Rioche sabia que hi havia un espai, un “alter” lloc. Sabia que la ciutat de Paris es sostenia sobre aquest “alter” món subterrani, fet de buits i d’ombres, de murmuris i es va fer una promesa: viatjar-hi un dia. El dia que tot el que vivia a la superfície es faria insostenible per ell. Crisi d’adolescència, crisi d’existència potser?, però ni ben bé això, més aviat un desig irrefrenable de la joventut, d’un “ailleurs”, és a dir d’un espai que no és l’espai quotidià, rutinàriament recorregut sense emoció i construït a base del nihilisme insuportable de l’avorriment, del res".

D'aquesta manera comença el text que Barbara Roig ha escrit per presentar la MOSTRA que s'inaugurarà el dijous 14 de maig a les 19,30h. Es podrà veure fins el diumenge 17 de maig.
levallois galieri /630 x H420 mm

El 1986 Jean François Rioche aconsegueix una clau d'accès a totes les instal.lacions del metro de París. Durant tres anys viu en aquell món subterrani. La clau mestre es coneix com MET1101


 

gare de lyon (moins cinq) /420 x H630 mm

Rioche neix a París 1967 i creix en una ‘banlieu’ de la qual encara ara en fuig. Desde 1993 viu a Barcelona on crea IMAGENATION ADVERTISING de la qual és productor executiu.


La seva proposta expositiva ens farà capbussar-nos en el món subterrani que va viure i fotografiar els anys 80 a París.
Per primera vegada podrem veure aquestes imatges que Rioche ha guardat per ell tots aquests anys.
Una experiència personal que després de 29 anys surt a la superfície.