27.7.18

Estem de Festa Major i ho celebrarem amb les estrelles



Encara que estiguem de vacances no ens podem perdre la xerrada del Guillem Perez Nadal, doctor en fisica per la Universitat de Barcelona.
Actualment treballa en el departament de fisica  (FCEN)de la Universitat de Buenos Aires.
Fa recerca en física matemàtica i física teòrica.
 La seva proposta és una afirmació: Som pols d'estrelles a partir d'aquesta premisa ens explicarà de manera senzilla i amena  l'origen còsmic dels elements.
 Anècdotes, poesia, misteri i rabiosa actualitat.ompliran l'ESPAI el dijous 2 d'agost a les 19h.






Una setmana fantàstica!



 La tercera setmana de casals comença amb energies renovades i la incorporació de nous nens i nenes.
La proposta d'un treball col·lectiu sempre ajuda a cohesionar els grups.

Tots aquestes dies hem treballat amb fang avui toca descobrir quines propietats té. Per aquest motiu l'esmicolem, el posem en aigua, l'ajudem a defer amb les mans i finalment el posem sobre uns motlles per poder-lo treballar.
I quina sorpresa! un dia obrim el taller i ens trobem que per poder entrar hem de fer-ho a través de la màquina del temps que han fet a plàstica amb la Cristina Moreno. L'experiència ens porta al passat i ens motiva per parlar de com van descobrir els homes les propietats del fang cuït i més tard viatgem al futur i ens imaginem els cohets espaials recoberts amb ceràmica.
Quantes coses ens ha ensenyat la màquina del temps!!
 A la pregunta per als més petits: Si hagessis de fer una foto a la teva família qui hi posaries?
Les propostes van ser múltiples i variades.
Del nen que posaria el gos i  aell al que només fotografiaria la seva germana.



 Aqui tenim el Teo passant el dibuix de la seva germana Sira.
 Els dies de casals s'acaben i és questió de començar a pintar les peces que en tant esforç han modelat.
Les argiles de colors agafen el protegonisme.
 Però primer, com han aprés, s'ha de donar una capa d'argila blanca perquè els colors siguin lluminosos i vius; que ens transportin a l'estiu.

 Els nens i nenes que han estat tres setmanes encara van tenir temps d'esgrafiar una rajola amb dibuixos.


 Últim dia de Casals. Molta atenció per acabar la peça. Un gerro en forma de sindria!!


Els casals s'han acabat. El silenci ha tornat a l'ESPAI però els dibuixos dels nens i nenes que hi han participat l'omplen de nou d'alegria i de rialles.
Per veure més imatges cliqueu a CASALS

15.7.18

L'estiu és nostre:segona setmana de CASALS



Hem començat la segona setmana de casals amb nous infants i amb noves propostes.
Tenim un personatge que encara no té nom que l'hem de vestir amb els colors de l'estiu.
Els nens /es se'l miren i tenen ganes de pintar-lo.


Els treballs començats la primera setmana van avançant. La barbotina , el punxó i els cordons de fang són els elements que permeten anar  construin la peça.




 Amb el grup dels petits, anomenats el futur, vam anar a la fruiteria per veure les formes i els colors que ens oferia l'estiu.
Una vegada al taller vam treballar el fang per donar forma el que havíem vist.
El David Sánchez, professor de plàstica del CArrau Blau, va explicar com s'havia de fer per aplanar el fang.


Amb el fang estirat el vam pasar per la planera amb la finalitat de donar el mateix gruix a tota la planxa.
Els nens i nenes van disfrutar de valent veiem com s'allargava el fang.


 Més tard, a la taula de fer cordons de fang, el David explicava que si tancaven els ulls notarien com el fang s'estirava per un igual i que no calia fer molta força.


 Parale.lament un grup reduït, acompanyats per la Marga Gascon,art_terapeuta, van començar a treballar amb el projecte APARADOR.

Una proposta que els nens i nenes van definint a mesura que hi van treballant.



L'últim dia de la setmana parem la taula amb argiles de colors per pintar els bols, plats i safates que permetran una vegada cuïts poder menjar la fruita de més ens agrada.












 I, a la tarda dels divendres l'ESPAI s'omple de materials naturals per donar forma a la nostra imaginació.




Escorça i pedretes de riu permeten dibuixar al terra tot tipus d'animals inventats.













La conductora de l'activitat és la Rocio Margarit, professora de plàstica de l'escola Montserrat de Barcelona i experta amb art efímer i art de la terra.



Per veure més imatges de la segona setmana cliqueu a CASALS

7.7.18

Uns casals molt estivals

Aquest any la temàtica dels casals gira al voltant del concepte TEMPS.

A ceràmica el treballarem a través de les estacions.
Ens centrarem amb l'estiu i totes les possibilitats cromàtiques i de formes que trobem en aquesta estació.


La fruita serà el vincle per analitzar les formes i els colors. 
Quina és la fruita que més t'agrada?
Quina forma té?
Els colors de les fruites que ens mengem a l'estiu són càlids o freds?
 

 



 Perquè no ens dibuixem nosaltres com la fruita que més ens agrada?

A partir de l'observació podem començar a dissenyar un bol per poder-la menjar.


 Les mateixes preguntes a tots els grups, tan petits, mitjans com grans.
Preguntes que van estimular la imaginació i que van donar peu a començar a treballar.


 A partir de segon dia ja vam començar a construir.

Primer aplanar el fang amb la mà per a poder fer la base i després amb l'ajuda de la planera acabar de anivellar els gruixos.


 Una vegada tenim la planxa feta, preparar-la amb ratlletes i barbotina per anar col·locant les tires de fang.

 Tira a tira anar pujant les parets donant forma atuells molt estivals. Bols en forma de talls de síndria, taronges, plàtans, cireres......
Però faltaven els colors i per aquest motiu ens havíem de fitxar amb les tonalitats que ens oferien les fruites i res millor que assaborir els colors de l'estiu.
Una experiència molt agradable i refrescant que va donar pas a pintar les peces amb fangs acolorits.


Quina taula més estival!.Les peces de fang es van transformar amb plats, bols i safates per poder gaudir del temps d'estiu!


Per veure més imatges de la primera setmana cliqueu a CASALS.

1.7.18

I'MUSEUM: joc infinit


 Amb ganes d'escoltar la Marta Balada, catedràtica emèrita de Didàctica de l'Art per la Universitat de Barcelona, el dijous 28 de juny vem clausurar la mostra I'MUSEUM.

Després de tres setmanes d'estar exposada a les parets de l'ESPAI. les imatges ara ja formen part de la caixa objecte.




  
 El públic estava molt atent a les explicacions de la MArta.

 La LAura Baringo impulsora del projecte va respondre a les preguntes que anaven sorgin.


Aquest és el text de la conferència de la MArta Balada

 “L’essència de la vida humana és la capacitat de ser afectat, commogut, tocat”. “Es pot dir de moltes maneres, pot agafar el nom de sensibilitat.”
Josep Ma. Esquirol, filòsof, professor de la UB. Entrevista a l’Ara diumenge 3 de juny de 2018.

Podríem dir que si traslladem aquest pensament a l’art, la seva essència, es trobaria en la capacitat que té l’artista mitjançant l’obra d’afectar la nostra sensibilitat, de “tocar-nos de ple”?
Una experiència recent m’ho fa plantejar: dues exposicions temporals a la Fundació Miró. Itō Shinsui (1898-1972)Tradició i modernitat. Més de 50 xilografies de gran impacte visual. Representen figures femenines vestides amb kimonos i amb pentinats tradicionals, en accions quotidianes i a tot color. Són estampes d’una bellesa exquisida.
Kader Attia. Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real. Es un artista franco argelí que va guanyar la darrera edició del Premi Joan Miró. El tema és en torn de la reparació per les senyals que han deixat en les persones aconteixements traumàtics a les que dóna un tractament plàstic que les posa en valor. Un dels vigilants ens avisa que hi ha unes fotografies en una sala que poden ferir la sensibilitat del visitant. És justament l’altra opció de l’artista, diametralment oposada a l’ autor japonès. La seva obra pertany al que Humberto Eco anomenaria infern estètic.
Schiller va escriure que només la bellesa ens salvarà. M’interessa sobretot quan s’afegeix la següent frase que crec ho complementa. “ L’estat estètic consisteix a donar llibertat mitjançant la llibertat”
En la sèrie d’obres sobre l’Artista, Folon en  realitza  una que representa un personatge  que llença una ploma com si fos una javelina. Els destinataris som nosaltres.

En les dues exposicions i aquestes cites, en un valor expressiu i un altre, hi veig exemples molt clars del poder de l’art i de la seva essència.

Què es és I’Museum

Aquest projecte respon a una idea original de Laura Baringo fruït del seu bagatge quant

a coneixement de l’art, de la percepció de les obres d’art i del món dels museus.


La primera premisa que volem destacar és en què ens ha fet pensar per participar i el benefici que això ens procura.
La segona que ens ha permès evocar el que sentim quan estem en contacte amb l’art.
És un projecte que es planteja l’art com a comunicació, com a representació i la usabilitat del patrimoni.
La imatge gràfica del cartell dissenyat per Quim Déu, és la síntesi visual del projecte.

Destaca l’ull i la ment dos elements bàsics en la percepció de l’art.

La intenció del projecte es contraposa a hàbits adquirits per l’excés digital que ens envolta. Registrem imatges amb una gran immediatesa, que s’acumulen per  crear  arxius de suport virtual i es guarden al mòbil o a l’ordinador. Hi ha una gran necessitat de fer nostre el que veiem. S’ ens dóna la oportunitat d’una experiència tant diferent  com  qualitativa.
Amb el projecte ens hem posat de nou en contacte amb el món del museu per poder reflexionar sobre la relació que hi tenim.
S’ ens ha demanat portessim reproduccions d’art que ens han impactat. Amb la col·laboració de tots s’ha creat un museu “portàtil” que quedarà a l’Espai. Tothom que vulgui el podrà consultar.

Què ens mostra I’Museum
800 finestres obertes per contemplar.

800 finestres que ens conviden a reflexionar. 800 mirades per ser mirades. Cada reproducció és la mirada d’un artista sobre un tema.

Les variables sempre responen a una nova visió i és infinit, com és el món de les arts. Cada obra triada existeix per sempre. És única i irrepetible.

Hi han i representats quasi tots els temps i períodes.
Hi ha totes les formes i sistemes de representació i expressió artística i comunicació visual (cal·ligrafia, dibuix, pintura, collage, disseny gràfic, visual i industrial, animació, ceràmica, relleu, escultura, il·lustració, arquitectura, objectes, fotografia, indumentària, mosaic, cinema, dansa, land art,... ref a la música.).
Hi ha multiplicitat de temàtiques i autors: qui i què hem buscat, qui i  què hem  escollit: (la vida i la mort -hi ha dues pietats la de M Àngel i una vetlla de dones musulmanes; - les persones, deesses arcaiques, el cos femení, masculí, vestits, nus, retrats, autoretrats, accions quotidianes, fent dansa, dins l’aigua, treballant; història i  política: llibertat, repressió, assassinat, víctimes bombardeig Vietnam…; natura, la plasticitat del món vegetal, -fotografia herba de Bloomsfeld, arbre amb núvol per capçada, terrasses conreades o un jardí zen, paisatgest, aurores boreals, la mar, l’ onada de Hokusai ; arquitectura , instal·lacions, artistes i fotogrames de cinema, la Patumi, notes de música, Bach, els Beatles; literatura: Camus, poesia, cal·ligrames, inscripcions, miniats, cal·ligrafia; slògans, cobrellit nupcial de Miralda pel casament de l’ estatua de la Llibertat i Colom, envasos, recipients, murals en hàbitats particulars i en edificis institucionals... els artistes que han influenciat a altres artistes,... es innombrable.
La  constant  en  l’exposició  és  la diversitat. Alguns    autors i obres es repeteixen: bisó Altamira,(màgia) el gos de Goya, (la soledat) la Llibertat guiant al poble, (la lluita)
Són exemples de com vivim l’art i de les preferències individuals: dominen pintura, fotografia, el valor plàstic i patrimonial dels espais arquitectònics ...
Són models que indiquen la vinculació que tenim amb les arts.
Hi podem  esbrinar pautes de quin ús fem de l’art  en directe.

Procedeixen de l’àmbit dels museus, del museu viu que és el carrer, de bibliografia específica, de l’entorn natural... o en algun cas n’hi ha de creació personal.

És una porta d’accés a les diferents sensibilitats artístiques, d’allò que ens ha interpel·lat, agradat, inquietat, impactat, colpit, pertorbat, fascinat, seduït, captivat...

És un joc infinit entre semblances i diferències.

És una acumulació d’imatges on es barregen les històries i els estils.

Què ens ofereix I’Museum

 La sorpresa inicial en la participació i les reproduccions que s’han rebut.
Estímuls per a satisfer la nostra curiositat.
El goig de compartir allò que ens agrada dels humans entre humans.
Poder parar atenció, concentrar-nos, descobrir, visitant l’exposició i consultant l’arxiu de I’Museum que ja forma part de l’espai avui.
En aquestes cartolines físiques hi ha uns missatges visuals que ens interpelen per fer un exercici mental i/o emocional.
El conjunt del mural genera multiplicitat d’idees sobre lectura d’imatges.

Es poden realitzar capes de lectura, per nivells de percepció: Què volem mirar? Qué en sabem o volem saber-ne?

Són canals de comunicació. Cada tema una identificació, una descoberta o un interrogant.
En un primer nivell d’observació en la funció de l’obra com a missatge visual hi han correspondències, es dóna intercanvi entre emisor i receptor, ja sigui per empatía o rebuig.
En el conjunt n’hi ha que semblen més viables de interpretar que altres, però depenent de les intencions de l’autor, la simbologia emprada o el tipus de iconografia, per entrar-hi a fons, és necessari tenir més coneixements o informació complementària. Una vessant de l’art sobre la que s’ha escrit abastament.

*En definitiva les possibilitats de viure el projecte, es poden resumir en dos grans blocs: El gaudi estètic: mirar per sentir, contemplar, recrear-se, emocionar-se ... El goig intel·lectual: mirar per comprendre:    observar,    conèixer, reconèixer, comparar, confrontar, reflexionar, associar, relacionar, contrastar, analitzar, interpretar, entendre, aprendre.







Un projecte participatiu que la gent se'l ha fet seu-
Per veure més imatge cliqueu I'MUSEUM