30.7.20

Tensió entre la ideologia i la bellesa

 Juana Dolores Romero Casanova ha guanyat  la 56 edició del premi Amadeu Oller 2020 per a poetes inèdits amb el poemari Bijuteria

Cos, del camp de batalla al territori artístic va ser la proposta de Mostra X-pres que va fer la Joana al març del 2017.

Les parets de l'ESPAI es van omplir de poemes i anotacions.
 L'embrio del poema Tara que figura en el llibre premiat es mostrava en el 2017 ple  de notes que apuntalaven o questionaven conceptes.


Joana Romero en el 2017 o Juana Dolores Romero Casanova en el 2020 es va despullar ideologicament i  en la seva proposta expositiva ensenyà la diversitat de registres plàstics i visuals que utilitza per expressar-se; instal.lacions, aquarelles, fotografies, performance....

En ple confinament ha estat activa i ha fet un video que denuncia la precarietat en el món laboral de la neteja
.https://www.youtube.com/channel/UCt2_ZI3qb7GzA0n0UYFyzcQ

Provocativa en els seus postulats en el 2017 i en l'actualitat.

Aquí teniu un enllaç de l'entrevista que li va fer la periodista Claudia Rius al Núvol digital al maig d'enguany.

https://www.nuvol.com/llibres/juana-dolores-escriure-be-es-mes-revolucionari-que-escriure-en-catala-102549



 En la seva Mostra X-press s'explicava:

Del cos per al cos amb el cos des del cos i fins el cos: corporeïtzar el pensament, habitar-lo. El cos no és una realitat en ell mateix, sinó una construcció simbòlica, un text construït social, cultural i políticament. El cos està escrit, té lletra: no tenim un cos, som un cos. Per tant, reflexionar sobre el cos per crear a partir del cos és una pràctica subversiva que qüestiona els discursos, les pautes i les representacions d’identitat que s’inscriuen a la nostra pell. No obstant, també podem encarnar la dissidència. No existeixen ficcions sense cos. 



La creació poètica del cos és la transformació del camp de batalla en territori artístic: la reivindicació de les lluites dissidents com a subjecte artístic, i no com a objecte. L’any 1989, l’artista Barbara Kruger proclamava i plasmava en una de les seves obres que el nostre cos és un camp de batalla, una cartografia en constant conflicte, on una infinitat de missatges –senyals, paraules, gestos– aliens es confronten amb les pròpies contradiccions i resistències. El cos és polític. El cos metaforitza el món i el món metaforitza el cos. 










25.7.20

Els dijous ens hem apropat

La proposta Ens trobem als dijous del mes de juliol ha tingut un recorregut curt.

L'evolució de la pandèmia ha estat més virulenta del que s'esperava i per precaució hem adelantat les vacances.

Els dos dijous que ens vàrem trobar, la conversa va ser fluida.
 Els temes anaven sortint de manera distesa.
Aqui algunes questions que van ser tema de debat:
Com ens ha influït l’aturada en el nostre comportament tan en la percepció individual com en les relacions socials. Ens ha agradat estar confinats? Pot ser preocupant que acceptem les normes sense qüestionar-les?



    Com hem viscut la nostra relació amb les xarxes.


    Els rituals, la comunitat, les distàncies. Com s’han anat imposant en la nostra quotidianitat.


    Com s’ha implantat una fiscalitat respecte els altres. El concepte de la por i la culpa.


    Com es troba l’equilibri entre la salut i la economia.