Carlota Jardí en la seva proposa "Obra recent"ens mostra les seves inquietuds davant la pintura.
En un format proper i tenint el Quim com interlocutor vam recórrer per la trajectòria artística de Jardí.
El públic assistent gaudia de les explicacions que anava donant.
El seu joc incansable d'explorar les infinites possibilitats que permeten el color, la forma, les transparències, la composició, la tècnica donen lectures que demanen un temps per dipositar la mirada.
Participant al projecte Custòdia 2017 uns quants dels assistents han tingut la seva obra a casa, cosa que ha permès encetar punts de vista sobre la itinerància, permanència i observació.
En "obra recent" hi ha dos grups diferenciats: Col.lage i olis.
Per Jardí el fet de posar imatges no tenen la importància com tindria una fotografia . Per a l'autora, la fotografia actua com a suport per fer les intervencions.
Els olis tenen una altra lectura.Són torbadors, amb una virulència que
demana una segona mirada i és en aquesta, quan trobem la subtilesa
amagada de les formes.
Fins diumenge 21 de maig podem gaudir d'aquesta màgnífica mostra.
Amb horaris:
Divendres 19 de maig de 17 a 20 h
Dissabte 20 de maig d'11 a 14 h i de 18 a 10 h
Diumenge 21 de maig de 12 a 14h
+ imatges
Aquest dijous 18 de maig una nova proposta de MOSTRA-XPRESS
Carlota JArdí ens presenta la seva obra recent . Artista participant al projecte CUSTÒDIA 2017
"Els quadres de Jardí són silenciosos, serens, compactes, arquitectònics
i, per això mateix, objectuals, concrets, tangibles, “reals”. Potser
aquesta realitat objectual fa que esdevinguin nobles, arcaics,
tranquils, intemporals i, malgrat això, enigmàtics"Observacions sobre els quadres de Carlota Jardí Lóránd Heygi
lA MOSTRA es podrà veure fins diumenge 21 de maig amb horaris d'obertura: Divendres de 18 a 20h
Dissabte d'11 a 14h
Diumenge de 12 a 14h
El dijous 11 de maig la màgia es va apoderar de l'ELLCCM.
6 objectes d'aparença molt fràgil reposaven amb unes lleixes suspeses a la paret.
L'espai estava en penombra, les peces envoltaven l'espectador provocant una mirada respectuosa.
Quan la penombra es va fondre a negre la llum del mòbil va agafar protagonisme.
Dibuixava a la paret una altra peça que anava canviant segons la direcció de la llum
El joc que proposava Jordi Armengol era addictiu. Quan més es jugava, les imatges projectades a les parets t'embolcallaven i et convidaven a ser partícip de l'espai escenogràfic.
Armengol va formular una preguna: l'obra era la maqueta feta de fusta de balsa o l'ombra projectada per la persona que la contempla?
Una pregunta amb possibles respostes
El dialeg de les dues realitats composaven una narrativa poètica de gran força estètica.
+ imatges
Arquitectures efímeres, escenogràfiques, poètiques en constant diàleg
amb l'entorn és la proposta de Jordi Armengol per aquest dijous 11 de
maig a les 19,30h a l'ELLCCM.
Vestigi proposa a l'espectador una nova mirada a l'obra objectual. Una descoberta personal de les múltiples possibilitats de projecció espaial d'una obra.
Jordi Armengol és un creador que combina la seva faceta d'artista amb la de docent.
Amb
una àmplia formació acadèmica, actualment coordina les activitats de
l'Escola Municipal d'Art de Girona així com les exposicions del Centre
Cultural La Mercè.
Participant al projecte CUSTÒDIA 2017 que impulsa l'Espai. Podeu trobar més informació si cliqueu aqui
La fragilitat i la incertesa construeixen estructures sòlides que esdevindran vestigis del nostre temps.”
Jordi Armengol
La proposta de l'Aparador de Laura i Júlia Ventura Real Dystopia parteix d'un tema que amb paraules de les autores"... ens ha fascinat sempre : la literatura i el cinema distòpic. Convidem a reflexionar sobre el món on vivim i les diferents possibilitats que en un futur no sempre llunyà ens pot oferir.
Que passa quan s'ha traspassat la frontera entre fantasia i realitat?
El seu projecte exposa tres exemples on les profecies distòpiques ja s'han complert en el món real: La re-animació d'animals extingits,"la veritat alternativa" i la constant vigilància.
Amb un to amè i distés Laura Ventura llicenciada amb disseny d'espais efímers i Júlia Ventura amb comunicació audiovisual van explicar la seva intervenció.
Una intervenció plena d'ironia que qüestiona el paper de la societat en una època de postveritat i bombardeig constant d'informació.
Al mateix dijous també es va presentar la proposta del grup Dolça Fusta que ens va invitar a recòrrer els moviments de música contemporània que hi han succeït al llarg del segle XX.
Ernest Giralt va ser el guia d'aquest viatge. De manera didàctica i molt entenedora vam disfrutar de la música dodecafònica, del serialisme, l'eclecticisme i finalment del minimalisme.
La vetllada va acabar amb un debat intens, on post modernitat, psiquiatria, física, matemàtica eren presents en les preguntes que encetaven controvèrsies.
Gràcies a Anna Ferrero, Ernest Giralt, Dolors Ludevid i Àngels Rovira per haver presentat per primera vegada el repertori de música contemporànea i haver confiat en l'ESPAI.