23.3.23

sOTATAULA: un plaer de sobretaula

El cap de setmana del 17 al 19 de març els companys/es de SOTATAULA van posar sobre la taula temàtiques que estan presents en el seu dia a dia.

Una hora abans d'inaugurar es van trobar per posar en comú com volien presentar-se i quines qüestions posarien a debat.

La concentració màxima i els nervis a flor de pell!
 

El divendres l'ESPAI es va omplir de gent de diverses generacions cosa que va propiciar un diàleg encès on s'anaven desgranant aspectes com els ensenyaments artístics a través d'uns itineraris establerts o a prendre a partir de l'impuls i de la motivació. La precarietat laboral una vegada tens una formació reglada. La inutilitat de l'art......
Una altra de les qüestions va ser la dissociació entre ART i CIÈNCIA: com és que els científics els hi costa tant apropar els seus coneixements a la gent.
Es va parlar també que moltes vegades es necessiten conèixer els codis per comprendre l'obra artística, però que s'està fent un esforç a comunicar per part dels creadors i que la imaginació ha de ser una constant en qualsevol de les activitats  quotidianes.
El dissabte 18 al migdia la Iona Palau va exposar en profunditat el treball de final de grau en la titulació de ceràmica per l'Escola la Industrial.

Un treball que connecta directament amb ella a través dels 40° de desviació de la seva columna vertebral.
La Mariona Pujol Miravent després de la presentació del vídeo Politicals ofrehearsal:Lifta ens va oferir un magnífic humus que enllaçava amb la temàtica que havíem visionat. Un veritable FESTÍ.

 

 


 

A la tarda el Font va explicar les raons que l'havien portat a presentar la instal·lació: Una xarxa rosa  agafada del sostre i a on penjaven cadenes que s'amaraven de pintura negra. Al costat el poema: Estellats els palmells/ busquen / carrers amb nit/ de puntes escuradents/ com fars sense bombeta. Una dura crítica a les xarxes socials.

La seva presentació va estar acompanyada per una peça musical que ell mateix va compondre per l'ocasió.

Gramina, Ernest Prat ens va submergir en el seu món de somnis i de referents pictòrics.

Ens va explicar la seva necessitat de pintar i com des del Carrau Blau li van inculcat que no hi ha error sinó aprenentatge.

L'aparador OFF lluïa unes teles tintades amb pigments naturals i amb imatges traspassades per la tècnica de cianotípia.

iona e. Quesada explicava com la cerca de les seves arrels familiars van fer-li descobrir secrets amagats.

 Felicitats a aquests joves de Sant Just per la seva implicació i entusiasme.+imatges

https://photos.app.goo.gl/S7WztDibZEbPu11d9 

9.3.23

QUÈ I QUI hi ha a SOTA la TAULA?

 El divendres 17 inaugurem SOTATAULA, una MOstra X-press de 5 artistes joves de Sant Just. Mariona Pujol Miravent, Iona Palau Ribera, Gramina, iona e.Quesada i Font.5 creador/es que  ens proposen posar a debat l'educació artística. El dissabte 18 de març ens APROPAREM en els seus llenguatges plàstics i visuals i el diumenge farem la clausura recollint tot el que haurà donat de si tres dies intensos.

 

 

 

Aquesta imatge de la iona e. Quesada ha servit per il·lustrar els cartells de la Mostra. És una de les obres que podreu veure el cap de setmana.




 

Fons del mar,
on les runes suggereixen,
cordes que trenquen la superfície,
amb estels entre ampolles.
El paper reflecta imatges,
xifrades pel traç.
 
FONT



Mariona Pujol Miravent ens explica Politicals of Rehearsal: Lifta és una peça que es desenvolupa en el marc de la meva estada a Jerusalem el 2020 mentre cursava estudis de ceràmica. Politicals of Rehearsal o política d’assaig és un terme robat a l’artista Francis Alÿs, el qual fa referència a l’assaig com a mitjà per explorar i criticar qüestions socials i polítiques, i de com aquest procés pot revelar idees importants sobre les estructures de poder, la dinàmica social i la possibilitat de canvi. Lifta és el context on s’executa aquest assaig, un dels pocs pobles palestins despoblats que no ha estat completament destruït ni repoblat des de la guerra del 48. La peça audiovisual es construeix com a un registre d’accions situades en aquest espai físic i polític, on el fang és l’eina i els gestos passen des de la ironia, el ridícul i, fins i tot, l’humor

 

L’obra que presento és el projecte final del grau Superior de Ceràmica Artística. La idea principal del treball gira entorn el concepte de la deformació de la meva columna vertebral i s'expressa plàsticament a través del fang vermell cuit a 1200 graus. L'objectiu és buscar sinergies entre la meva escoliosi i la deformació piroplàstica que pateix el fang, jugant amb l'asimetria, l'experimentació i la bellesa de les formes imperfectes. Tanmateix, a través d’aquest projecte, reivindico tres conceptes: el fang vermell com a material per a crear obra artística, la creació a partir del defecte i el prefix “De-" (deforme, deshonest, desigual…), emprat sempre com a negatiu. 

Iona Palau Ribera

 


 



iona
No Ona
No Fiona
No Mariona.
Com a mediterrània, em costa molt allunyar-me de casa. Per això, les meves històries són domèstiques. Vull parlar de les cases habitades i abandonades, dels que se’n van anar. Els que van tornar. Els que es van exiliar. Els que van callar. 
Vull parlar de les històries compartides. Vull parlar de les històries no escoltades.



 Hola, em dic Gramina, altrament conegut com Ernest Prat Rieradevall, i vinc de trobar-me unes pintures velles de la meva mare en una caixa de fusta tacada d’oli.

De petit em va formar el carrau blau i la Maria (la meva mare) en la llibertat creativa, que ha sigut, és i serà l’eix central de la meva obra. Des que tinc memòria creo, i és a partir de crear que visc. Creant vaig passar el dol matern, creant m’he fet gran, creant seguiré creixent. Crear és de lo poc que tinc clar que faré en el futur. I la meva creació es mou per col·leccions.

Cada col·lecció expressa cicles, moviments, es fusionen i es separen, juguen, es transformen. Són permeables. Són. I poca cosa més en puc dir, apart de que m’ho passo molt bé fent-les :) Aprenc amb el repte i la confiança de poder fer el que em proposo. I com que en l’art no hi ha error, sinó experiència, em surt bé. En aquesta exposició veureu un tast de les diverses col·leccions que he anat fent.

He escoltat molt a parlar de llenguatges artístics. I en el fons crec que només n’hi ha un, de llenguatge. Una llengua profunda que ens travessa, en siguem més o menys conscients. Un llengua tant poderosa que antany vam desafiar als déus mateixos construint una torre de babel, que ells esmicolaren a trossets. I com agraeixo que ho fessin! Perquè ara podem parlar tots el mateix llenguatge amb llengües diferents.

 Que la diversitat i la exuberància de la vida i l’art ho omplin tot! Creem sense parar en l’espiral eterna de la lluita contra l’entropia! Per un món on res sigui únic ni monòton, CREA!


 

5.3.23

Nou espai expositiu: GARATGE 23

 

L'espai creatiu GARATGE 23 va acollir dissabte 25 de febrer la instalació MARGES  de Carme Malaret

Tota una experiència col·locar la peça en unes places de parquing. Els volums arribaven a tots els racons
 

Un espai colonitzat pels ecosistemes de marge.


 

 El desaigua del garatge va ser un element més de la instal.lació.

En aquest link podeu veure un reportatge fofogràfic de MARGES i de d'ALLIDA, museu a l'aire lliure de la dona artísta.

https://www.fetasantfeliu.cat/galeria/exposicio-del-museu-a-laire-lliure-de-la-dona-artista-museu-allida