21.11.21

LLenguatges innovadors: art conceptual



 Presentem una mostra exprés consultiva dedicada als assaigs expositius i les maneres de presentació dels primers 70's. La intenció és d'incidir sobre el què entenem per art conceptual avui, i la pretensió és de que alguns aspectes de l'actitud innovadora de llavors ajudin a fer una lectura més acurada del fenomen.

 S'ofereix un servei informatiu en directe, que presenta un seguit de treballs i documents originals i bibliografies seleccionades –consultables in situ– i un passi continu de films seguint l'esperit de les mostres Sèries Informatives iniciades a Banyoles el 1973.

Amb aquestes paraules Antoni Mercader explica la seva proposta que des del 25 de novembre fins al 28 de novembre podrem veure a l'ESPAI.

Un relat sobre els inicis de l'art conceptual català que ens permetrà capbussar-nos en llenguatges innovadors, acompanyats per un dels membres que en va ser protagonista. 

1.11.21

Xesco Mercé ens presentà el dissabte 23 d'octubre el seu projecte De signis per als vidres de l'APARADOR. Tot un alfabet propi que es pot llegir tant de fora com de dintre. Tenint com a suport les fulles d'un vell llibre de matemàtiques Xesco Mercè fa una correspondència entre les dues simbologies.
Després d'un any i mig sense poder fer un A PROP per culpa de la pandèmia vam poder gaudir de la trajectòria de Mercè tant en la seva faceta pedagògica, més de trenta anys com a professor de plàstica de l'escola Isabel de Villena com d'activista cultural, cofundador de la galeria XINA A.R.T a Barcelona.
Mercè ens explicà que des del 2018 està treballant en aquesta línia de signes. Tot va començar en la trobada d'un munt de radiografies que li van permetre  iniciar aquesta línia d'investigació formal.
L'obra de Mercé es podrà veure fins a mitjans de novembre a l'interior de l'ESPAI. El projecte APARADOR fins a principis de desembre.

Per coneixer més la seva trajectoria ell mateix ens explica:



Hi una frase d'en Josep Ramoneda que sempre he trobat d'un enginy gairebé tocant a la veritat: "Quan una cosa requereix massa explicacions, es converteix en sospitosa". Sempre he desconfiat de l'art que s'ha de justificar amb un excés de literatura (sovint de mala literatura) i he procurat seguir aquesta sentència com una mena de norma en cadascuna de les presentacions dels meus treballs. Però resulta que tinc una altra màxima a la que encara hi he estat més fidel: "Les normes són per contravenir-les". I, en aquest cas, us faré una breu explicació de com he arribat, plàsticament parlant, fins aquí:

El primer treball important amb radiografies pintades amb esprai i retallades per fer-ne collage va ser al projecte "Transtemps (1988-2018)" a la meva galeria,  La Xina A.R.T. de Barcelona. (1) Les formes habituals en els meus dibuixos i pintures agafaven una estranya tridimensionalitat en blanc i negre i es sobreposaven a una trentena de peces que havia fet a la facultat. És a dir, eren obres, tal com recordava el títol, fetes durant més de trenta anys. Algunes semblants es van poder veure a la col·lectiva "Cosmos" (Can Castells Centre d'Art, Sant Boi de Llobregat) (2).

Les noves formes agafen importància preponderant (obviant els fons o, directament, prescindint-ne) a la "X Biennal d'art de Riudebitlles (Sant Pere de Riudebitlles / Museu Moli Paperer de Capellades, 2019) (3) i, sobretot, al projecte a quatre mans "Ànimes de càntir", amb Manuel Morales (TPK, Centre Cultural Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat) (4 i 5). Aquest sistema de treball apareix, en diverses exposicions i projectes immediatament posteriors: "#Recording 2019" Künstlerforum, (Bonn, Alemanya) (6), “Una nit a Tunísia (A la manera de...)" (Riudebitlles Territori d’Art, Sant Pere de Riudebitlles), “Carrément Bis repetita” (Galerie 4,Barbier, Nîmes, França, 2020), "Presencia" (Espai Nivi, Culla, Castelló) o "The last summer" (La Grey, Tarragona).

Durant la pandèmia, allunyat forçosament del meu estimat taller d'Ivars, vaig haver de tirar de refrany ("fer de la necessitat virtut") i treballar amb aquelles mateixes formes i collages, però reproduïdes en fotolit, retallades, de nou, i reconvertides en barrocs i mutants collages. Es van poder veure aquestes noves creacions a la mostra individual "Oasi" (CCCA, Sant Boi de Llobregat) (7) i, principalment a "MARTE 2020" (Fira Internacional d'Art Contemporani, Palau de Congressos, Castelló) (8), representant la galeria Espai Nivi, de castelló.

Una gran sèrie de nous collages sobre radiografies retorna a la col·lectiva "Aigua" (Can Castells Centre d'Art, Sant Boi de Llobregat, 2021)(9) i es transforma, aquell mateix any, en format vídeo a "Teleskop" (Galéria Umelcov Spiša, Spišská Nová Ves, Eslovàquia), que aquí veiem en format pòster (10). I, de moment, continua ara i aquí, amb aquesta mena d'inquietants alfabets, "De signis" (Espai de lliure creació Carme Malaret, Sant Just Desvern, 2021), esperant que sigui un pas més en aquest procés evolutiu constant que són l'obra i la vida de cada artista.

 

XM