Acompanyada per Quim Déu, va explicar el seu treball de recerca de com a través de les olors podem descriure un territori.
En les seves caminades per l'alta muntanya porta un objecte recol·lector de boles de vidres que a la manera de penjoll s'impregnen d'olors.
Virgili ens va explicar que en els seus recorreguts olfactius hi havia un denominador comú que ho va identificar en un bacteri Mycobacterium vaccae que actualment s'està estudiant com el bacteri de la felicitat.
Un altre dels elements de la Mostra van ser els dispositius olfactius on en el seu interior hi havia l'essència dels seus recorreguts i que va convidar a la gent a ensumar.Va ser tot un ritual com encarar l'acció olfactiva. Disposició de ment i cos per apreciar i identificar el que oloràvem.
Els records que va despertar l'acció olfactiva van ser molt personals. Una mateixa olor podia esdevenir passat o present.
Virgili explica: El sentit de l'olfacte es pot percebre com un contra-arxiu. oferint una ruta cap a "altres vides" i ajudar a escriure altres històries globals.
Fotografies del Carles Serraima
+imatges de la Dorothee Elfring https://adobe.ly/3Ocnv7M