Una nova proposta participativa per aquestes vacances: RECORDS D'ENLLOC

 

RECORDS D’ENLLOC 

 

Delacroix va deixar dit que no li agradava viatjar, que allò que realment li plaïa era ser en un altre lloc, sense voler, va donar una de les múltiples definicions possibles d’un fenomen encara per arribar: el Turisme.

Algún especialista va dir que “el viatger no sap on va, el turista no sap on ha estat”. Una altra sentència romàntica ens diu que “el viatger veu el que veu, el turista només veu allò que ha anat a veure”.

 Però ara, que ja som en temps de la Postfotografia, i el turista no va a veure res; va afotografiar-ho. La simbiosi entre l’ésser humà i el seu dispositiu mòbil és pràcticament total. 

 Tot aquest tema ens fascina, alhora que ens genera un reguitzell de preguntes:

•  Quina necessitat tenim de fer fotografies de Times Square, la Sagrada Família o Sant Miquel del Fai, si podem comprar postals amb molta més qualitat i resolució?

•  Cal que fem mitja hora de cua per fer un retrat de la Mona Lisa o del Manneken Pis?

•  Ens hem d’apuntar a la tendència de fer fotos de la part més lletja dels llocs que visitem, per diferenciar-nos de la resta de turistes? 

•  Hem de deixar de ser turistes?

 Per intentar donar resposta a tot plegat us proposem una acció participativa: 

RECORDS D'ENLLOC

1.  Ens agradaria que ens féssiu arribar, al whatsapp 933 71 64 02, un vídeo curt (10 segons), vertical o horitzontal, amb el so corresponent, d’algun espai, de casa nostra o de la resta del planeta conegut, que tingui relació amb alguna de les coses que hem anat apuntant. 
2. Amb tots els talls videogràfics, cada un fet des de punts de vista i intencionalitats diferents confeccionaran un muntatge visual i sonor que presentarem a l’Espai a la tardor vinent. El termini d’enviament de la vostra proposta és el 7 de Setembre del 26.

 

Com veieu aquest any NO TANQUEM PER VACANCES!!

 

Daurar.se interiorment de PEP AUMERICH

 

 

Una cadira daurada donava la benvinguda a la Mostra -Xpress de Pep Aymerich. Una cadira humil sortida d'una acció performativa on Aymerich d'un tronc de castanyer anava traient les parts que més tard es convertiran en un objecte artístic.

n

L'exposició Daurar-se es va inaugurar el dijous 11 de juny .El boca-orella va fer que diumenge hi hagués prou gent perquè ens poguéssim deleitar-nos novament amb les explicacions que l'artista anava desgranant dels més de trenta anys de trajectòria.

Aymerich té molts registres. A L'ESPAI va presentar una sèrie d'obres que tenien en comú el daurat. Una troballa en un mercat antic de pols d'or va ser el detonant d'experimentar amb aquest material.

Per poder-se expressar dignament amb la tècnica del retaule va venir als cursos d'arts plàstiques de Sant Just Desvern. Durant un trimestre va ser alumne de la Puri Martin, professora d'aquest ofici. 

 

 

 

 

Aymerich es presenta com a fuster, però també té una gran trajectòria com a artista performatiu. Ens va comentar que per a ell una obra ha de tenir una part d'intel·lecte, de sensibilitat i d'acció manual. Buscar l'equilibri entre aquestes parts i trobar la proporció, és el que et fa que una peça t'emocioni.

 

Com a divertiment van agermanar la cadira que ens acompanya en els actes de l'ESPAI i la que va portar l'artista.Amb l'acció de  Daurar-se Aymerich vol donar valor ,no a l'opulència  sinó en confiar en la nostra capacitat de fer-nos  espiritualment millors.  

L'univers de PEP AYMERICH

 

El dijous 11 de juny a les 19.30 h inaugurem la Mostra X-press , Daurar-se de Pep Aymerich, fuster i artista multidisciplinari Treballa en l’escultura, land art, escenografia, performance i videoart.

En Daurar-se, Aymerich mostra el resultat d’una experiència plàstica sobre  formes ovalades de fusta emmarcades per cèrcols de botes de vi i a on el daurat hi és present, així com també, en algunes, el motiu de l’ull, intrínsec en la mirada i ensems, sovint, poc crític.

Un artista del Gironès que durant quatre dies de l'11 al 14 de juny el tindrem A PROP per a compartir el seu imaginari creatiu.

El diumenge 14 de juny clausurarem la Mostra amb un vermut.

AYMERICH  Ha realitzat exposicions individuals; el 2024 va exposar a la Canònica de Vilabertran en el marc de la Schubertíada. Creador de  performances a Girona, Barcelona, França, Madrid. Ha participat en diferents festivals d’Art i Natura com Aplec Saó, Errant, Art & Gavarres, Partides, Embarrat, Travers a França, Festival Límbic, Festival Arbar entre altres. El 2023, en la 6a edició del Festival Espurnes Barroques va presentar l’obra Miralls en Bach.

Ha realitzat escenografies per encàrrec de diferents companyies com Cia.Mal Pelo, Cia. Xavier Bobés, el clown Pere Hosta, Cia. Anna Confetti entre altres.

Com a projectes escènics propis té Cadira i De ser nosaltres que estan en actiu.

MERCADER, per sempre!

                                                                             

El dijous 7 de maig l'ESPAI es va omplir d'amistats que volien recordar l'Antoni Mercader.

Feia un any que ens havia deixat i la seva absència ens ha acompanyat aquests mesos que ell no ha estat present. Però si fem cas en l'últim correu que ens va enviar  ens donava FORÇA !!!.....us segueixo des de la banda espiritual             

                

Va ser una vetllada molt emotiva. Començàrem explicant la importància que va tenir a la "sala de màquines" de l'ESPAI sent en aquest últim període del "petit comitè", posant ordre a les inquietuds que anaven sortint. Ens va deixar per escrit el full de ruta.

 Una selecció de vídeos que havia fet els anys 70 i 80 amb els seus amics del Grup de treball els vam projectar. La gent al voltant d'una taula parada amb tot de menges.         

 

 El JOAN M. MINGUET va glossar la seva amistat amb l'Antoni. Explicant com va ser de pioner en el món del vídeo i com estava atent a tot el que passava en els "marges".

     

 

Una altra de les intervencions és l'entrevista que vàrem fer a MUNTADAS. Des de la seva residència de Venècia ens va contestar a preguntes respecte a l'amistat que tenia amb el Mercader i com al llarg dels anys el va acompanyar en la seva trajectòria artística.           

 

El seu amic MIRALDA  en va obsequiar per a l'ocasió amb una postal feta d'objectes personals de l'Antoni.       

 

I no podíem acabar l'acte amb un berenar que no hi van faltar els xuxos que tant li agradaven i que li recordaven la pastisseria que la seva família tenia a Banyoles.

+ imatges

I podeu trobar més treballs de videos referents al Mercader. + videos

I no podeu deixar d'escoltar l'entrevista que se li va fer al seu amic MUNTADAS. 

ANTONI MERCADER, sempre amb nosaltres!

 

El dijous 7 de maig a les 19.30 h volem recordar l’Antoni Mercader, després d’un any de la seva absència.

Mercader va ser un dels puntals de l’ESPAI des dels seus inicis, el 2013, fins a la seva mort. En tot moment ens va encoratjar a seguir i ens va marcar el camí amb el seu compromís.

Li devem aquest acte!!

 Omplirem l’ESPAI amb la seva presència, envoltats del seu lloc de treball, visionant vídeos, compartint records amb els amics i gaudint d’un berenar que ens portarà a la seva infància.