L'AUDIOVISUAL DE RECORDS D'ENLLOC

 

Hi havia molta expectació per veure l'audiovisual que vam presentar el dissabte 3 d'octubre. La gent que va venir a la inauguracií es va trobar amb els vidres de l'ESPAI farcits d'imatges resultat de captures de pantalles dels vídeos enviats.  L'acció participativa RECORDS D'ENLLOC ens ha portat imatges inoblidables

Una creació d'Almudena Jiménez i Iona Quesada de memòria col.lectiva. Un arxiu de moments fragmentats  i de mirades plurals d'aquest periode estival de 2026 

Un audiovisual https://vimeo.com/manage/videos/1234139907?utm_source=email&utm_medium=vimeo-email&utm_campaign=44349 per el RECORD 

Una memòria col.lectiva: RECORDS D'ENLLOC

 

Aquest dissabte 3 d’octubre, a les 12 h, presentem RECORDS D’ENLLOC, un audiovisual guionitzat per Iona Quesada i Almudena Jiménez a partir dels 100 vídeos que heu enviat del vostre període estival.

Una acció participativa que reflexiona sobre l’autoria i  com les identitats dels llocs es transformen quan construïm un projecte col·lectiu.

La instal·lació audiovisual estarà oberta:

• Dissabte 3 d’octubre, de 18 a 20.30 h
• Diumenge 4 d’octubre, de 12 a 14 h

Ara que les vacances  ens queden una mica lluny ens trobem aquest cap de setmana per recordar-les!!

 

NO TANQUEM PER VACANCES!!

 Aquest estiu no tanquem per vacances ja que esperem rebre el vostre video de 10 segons per a poder fer una peça audiovisual de les diverses  mirades sobre aquest temps estival.

Teniu temps fins el 7 de setembre!! 

Una nova proposta participativa per aquestes vacances: RECORDS D'ENLLOC

 

RECORDS D’ENLLOC 

 

Delacroix va deixar dit que no li agradava viatjar, que allò que realment li plaïa era ser en un altre lloc, sense voler, va donar una de les múltiples definicions possibles d’un fenomen encara per arribar: el Turisme.

Algún especialista va dir que “el viatger no sap on va, el turista no sap on ha estat”. Una altra sentència romàntica ens diu que “el viatger veu el que veu, el turista només veu allò que ha anat a veure”.

 Però ara, que ja som en temps de la Postfotografia, i el turista no va a veure res; va afotografiar-ho. La simbiosi entre l’ésser humà i el seu dispositiu mòbil és pràcticament total. 

 Tot aquest tema ens fascina, alhora que ens genera un reguitzell de preguntes:

•  Quina necessitat tenim de fer fotografies de Times Square, la Sagrada Família o Sant Miquel del Fai, si podem comprar postals amb molta més qualitat i resolució?

•  Cal que fem mitja hora de cua per fer un retrat de la Mona Lisa o del Manneken Pis?

•  Ens hem d’apuntar a la tendència de fer fotos de la part més lletja dels llocs que visitem, per diferenciar-nos de la resta de turistes? 

•  Hem de deixar de ser turistes?

 Per intentar donar resposta a tot plegat us proposem una acció participativa: 

RECORDS D'ENLLOC

1.  Ens agradaria que ens féssiu arribar, al whatsapp 933 71 64 02, un vídeo curt (10 segons), vertical o horitzontal, amb el so corresponent, d’algun espai, de casa nostra o de la resta del planeta conegut, que tingui relació amb alguna de les coses que hem anat apuntant. 
2. Amb tots els talls videogràfics, cada un fet des de punts de vista i intencionalitats diferents confeccionaran un muntatge visual i sonor que presentarem a l’Espai a la tardor vinent. El termini d’enviament de la vostra proposta és el 7 de Setembre del 26.

 

Com veieu aquest any NO TANQUEM PER VACANCES!!

 

Daurar.se interiorment de PEP AYMERICH

 

 

Una cadira daurada donava la benvinguda a la Mostra -Xpress de Pep Aymerich. Una cadira humil sortida d'una acció performativa on Aymerich d'un tronc de castanyer anava traient les parts que més tard es convertiran en un objecte artístic.

n

L'exposició Daurar-se es va inaugurar el dijous 11 de juny .El boca-orella va fer que diumenge hi hagués prou gent perquè ens poguéssim deleitar-nos novament amb les explicacions que l'artista anava desgranant dels més de trenta anys de trajectòria.

Aymerich té molts registres. A L'ESPAI va presentar una sèrie d'obres que tenien en comú el daurat. Una troballa en un mercat antic de pols d'or va ser el detonant d'experimentar amb aquest material.

Per poder-se expressar dignament amb la tècnica del retaule va venir als cursos d'arts plàstiques de Sant Just Desvern. Durant un trimestre va ser alumne de la Puri Martin, professora d'aquest ofici. 

 

 

 

 

Aymerich es presenta com a fuster, però també té una gran trajectòria com a artista performatiu. Ens va comentar que per a ell una obra ha de tenir una part d'intel·lecte, de sensibilitat i d'acció manual. Buscar l'equilibri entre aquestes parts i trobar la proporció, és el que et fa que una peça t'emocioni.

https://www.nextllobregat.cat/ca/noticia/pep-aymerich-daura-la-natura-a-lespai-malaret-fins-elevar-la-fusta-a-materia-sagrada/plastiques

 

Com a divertiment van agermanar la cadira que ens acompanya en els actes de l'ESPAI i la que va portar l'artista.Amb l'acció de  Daurar-se Aymerich vol donar valor ,no a l'opulència  sinó en confiar en la nostra capacitat de fer-nos  espiritualment millors.