19.12.21

Una MOSTRA exquisita

Dissabte 18h de desembre vàrem inaugurar la vuitena edició de la mostra col.lectiva Sigues Original.

Una breu explicació del Quim Deu donava el tret de sortida.

 

Una gentada esperava al carrer per entrar a veure les propostes que aquest any han fet 41 artistes.

 

A l'interior molta expectació i ganes de gaudir de les més de 100 obres que omplien les parets .

 

 Una expo que mostra molta diversitat de tècniques i de conceptes.

Aquest any amb un format únic de 11x26cm cada creador/a va expressar amb el seu llenguatge plàstic i visual les seves temàtiques.

 

Fins el 5 de gener podrem gaudir d'aquesta proposta.

Ens trobarem els dies laborables de 18 a 20h

Per veure més imatges:https://photos.app.goo.gl/6yv42S219rLyp9bt9
 

10.12.21

Torna el Sigues 0riginal per les festes

Un any més tenim el Sigues Original a tocar. Una Mostra col·lectiva amb més de 40 participants .

La inauguració serà el dissabte 18 a les 12 del migdia. Un ORIGINAL de format rectangular amb mesures de 11cm x 26cm.

En les més de 120 peces exposades podem trobar una gran riquesa de llenguatges plàstics i un trosset de l'ànima de l'artista que hi ha al darrere.

A l'instagram de l'ESPAI s'aniran posant imatges de les obres que podreu veure exposades  del 18 de desembre al 5 de gener.

Per tenir més informació podeu escoltar l'entrevista que ens han fet a ràdio Desvern https://www.radiodesvern.com/programs/entrevistesradio/radiodesvern_podcast_26872?ref=tw

5.12.21

MOSTRA DE SERVEI; Antoni Mercader

Antoni Mercader ens va portar a l'ESPAI una recreació de les primeres mostres que el GRUP DE TREBALL va fer als inicis del 70 a la perifèria de Barcelona, amb la clara intencionalitat d'incidir sobre el que ara entenem per art conceptual.

Va ser una consultoria oberta i en directe a les persones interessades.


 Etiquetat per la crítica com a art conceptual on el que importa és la idea i el procés, el grup va ser molt actiu entre el 73 i 74. 

Jordi Benito, Carles Santos, Francesc Abad, Antoni Muntadas,  i l'Antoni Mercader entre altres eren integrants d'aquest col.lectiu d'artistes.

 

 

 

Una àmplia biografia de llibres i catàlegs del moment compartien taules annexes amb edicions que s'havien fet a posteriori i que revisen  les aportacions als moviments artístics de l'art concepte.

 

 

Cel.lo , xinxetes i fotocòpies era el material expositiu que penjava de les parets. 

Amb documentació de l'època podiem fer un recorregut per les primeres intervencions que es van fer a Banyoles (1973) a la Universitat Catalana de Prades (1974) i a Terrasa (1974)

 

Anomenades Sèries Informatives o Mostres de Serveis oferien al públic reflexionar, a través de textos, sobre l'art i en particular del fet artístic.

Un art que desmaterialitza i que interpel.la a l'espectador a agafar una actitut proactiva.


 

 També es van fer passis d'audiovisuals non stop

Documenta 5: Unformung eines Raums. Abad, Benito, Llimós, Muntadas. 1972, 12'

 Actions. Muntadas, 1972, 13'

 Film col·lectiu. Grup de Treball, 1974, 42' (film sense muntar)

i continuarem la Mostra amb una visita a  l'exposició dels fons Tous d'art conceptual català al MACBA.

Per veure més imatgeshttps://photos.app.goo.gl/xDCApDsyLp2Kptby5 

21.11.21

LLenguatges innovadors: art conceptual



 Presentem una mostra exprés consultiva dedicada als assaigs expositius i les maneres de presentació dels primers 70's. La intenció és d'incidir sobre el què entenem per art conceptual avui, i la pretensió és de que alguns aspectes de l'actitud innovadora de llavors ajudin a fer una lectura més acurada del fenomen.

 S'ofereix un servei informatiu en directe, que presenta un seguit de treballs i documents originals i bibliografies seleccionades –consultables in situ– i un passi continu de films seguint l'esperit de les mostres Sèries Informatives iniciades a Banyoles el 1973.

Amb aquestes paraules Antoni Mercader explica la seva proposta que des del 25 de novembre fins al 28 de novembre podrem veure a l'ESPAI.

Un relat sobre els inicis de l'art conceptual català que ens permetrà capbussar-nos en llenguatges innovadors, acompanyats per un dels membres que en va ser protagonista. 

1.11.21

Xesco Mercé ens presentà el dissabte 23 d'octubre el seu projecte De signis per als vidres de l'APARADOR. Tot un alfabet propi que es pot llegir tant de fora com de dintre. Tenint com a suport les fulles d'un vell llibre de matemàtiques Xesco Mercè fa una correspondència entre les dues simbologies.
Després d'un any i mig sense poder fer un A PROP per culpa de la pandèmia vam poder gaudir de la trajectòria de Mercè tant en la seva faceta pedagògica, més de trenta anys com a professor de plàstica de l'escola Isabel de Villena com d'activista cultural, cofundador de la galeria XINA A.R.T a Barcelona.
Mercè ens explicà que des del 2018 està treballant en aquesta línia de signes. Tot va començar en la trobada d'un munt de radiografies que li van permetre  iniciar aquesta línia d'investigació formal.
L'obra de Mercé es podrà veure fins a mitjans de novembre a l'interior de l'ESPAI. El projecte APARADOR fins a principis de desembre.

Per coneixer més la seva trajectoria ell mateix ens explica:



Hi una frase d'en Josep Ramoneda que sempre he trobat d'un enginy gairebé tocant a la veritat: "Quan una cosa requereix massa explicacions, es converteix en sospitosa". Sempre he desconfiat de l'art que s'ha de justificar amb un excés de literatura (sovint de mala literatura) i he procurat seguir aquesta sentència com una mena de norma en cadascuna de les presentacions dels meus treballs. Però resulta que tinc una altra màxima a la que encara hi he estat més fidel: "Les normes són per contravenir-les". I, en aquest cas, us faré una breu explicació de com he arribat, plàsticament parlant, fins aquí:

El primer treball important amb radiografies pintades amb esprai i retallades per fer-ne collage va ser al projecte "Transtemps (1988-2018)" a la meva galeria,  La Xina A.R.T. de Barcelona. (1) Les formes habituals en els meus dibuixos i pintures agafaven una estranya tridimensionalitat en blanc i negre i es sobreposaven a una trentena de peces que havia fet a la facultat. És a dir, eren obres, tal com recordava el títol, fetes durant més de trenta anys. Algunes semblants es van poder veure a la col·lectiva "Cosmos" (Can Castells Centre d'Art, Sant Boi de Llobregat) (2).

Les noves formes agafen importància preponderant (obviant els fons o, directament, prescindint-ne) a la "X Biennal d'art de Riudebitlles (Sant Pere de Riudebitlles / Museu Moli Paperer de Capellades, 2019) (3) i, sobretot, al projecte a quatre mans "Ànimes de càntir", amb Manuel Morales (TPK, Centre Cultural Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat) (4 i 5). Aquest sistema de treball apareix, en diverses exposicions i projectes immediatament posteriors: "#Recording 2019" Künstlerforum, (Bonn, Alemanya) (6), “Una nit a Tunísia (A la manera de...)" (Riudebitlles Territori d’Art, Sant Pere de Riudebitlles), “Carrément Bis repetita” (Galerie 4,Barbier, Nîmes, França, 2020), "Presencia" (Espai Nivi, Culla, Castelló) o "The last summer" (La Grey, Tarragona).

Durant la pandèmia, allunyat forçosament del meu estimat taller d'Ivars, vaig haver de tirar de refrany ("fer de la necessitat virtut") i treballar amb aquelles mateixes formes i collages, però reproduïdes en fotolit, retallades, de nou, i reconvertides en barrocs i mutants collages. Es van poder veure aquestes noves creacions a la mostra individual "Oasi" (CCCA, Sant Boi de Llobregat) (7) i, principalment a "MARTE 2020" (Fira Internacional d'Art Contemporani, Palau de Congressos, Castelló) (8), representant la galeria Espai Nivi, de castelló.

Una gran sèrie de nous collages sobre radiografies retorna a la col·lectiva "Aigua" (Can Castells Centre d'Art, Sant Boi de Llobregat, 2021)(9) i es transforma, aquell mateix any, en format vídeo a "Teleskop" (Galéria Umelcov Spiša, Spišská Nová Ves, Eslovàquia), que aquí veiem en format pòster (10). I, de moment, continua ara i aquí, amb aquesta mena d'inquietants alfabets, "De signis" (Espai de lliure creació Carme Malaret, Sant Just Desvern, 2021), esperant que sigui un pas més en aquest procés evolutiu constant que són l'obra i la vida de cada artista.

 

XM