15.5.21

Escultura arquitectònica de DENONATO

El món oníric de Manuel de Donato ocupa l'ESPAI durant el cap de setmana del 13 al 16 de maig.

Les seves escultures arquitectòniques donen la benvinguda a l'espectador.


Els mòduls, les repeticions i la modulació de la planxa de ferro construeixen els volums que bus-    quen la verticalitat.

Obres totèmiques que troben l'equilibri amb el diàleg entre el ple i el buit.
Donato ens va explicar les seves reflexions i el seu impuls creatiu motor del seu llenguatge plàstic i com aquest va evolucionant.

Un plaer tenir-lo a l'ESPAI i poder gaudir de les seves obres. 

https://photos.app.goo.gl/7MZSqkTsSxzAc38B9
 

9.5.21

Ruralitat i artefactes

FERRUM surt de les converses que han mantingut QUIM DEU I MANUEL DE DONATO. El veïnatge en el poble de Banabarre ha fet possible les trobades i amb elles dissenyar una Mostra que permet a De Donato apropar-nos al seu pensament artístic.

L'Espai sempre ha mostrat molt d'interès a afavorir el diàleg entre creadors amb punts de vista diferents.

Com és llegeix una obra des del món rural i des del món urbà.?

FERRUM ens posa en aquesta disjuntiva. Una obra que s'ha treballat en un entorn rural es presenta en un ESPAI de l'àrea metropolitana on la pressió de les urbs és molt evident.

Com dialoga una obra tan geomètrica amb un entorn natural?

Aquestes i moltes més qüestions li podem preguntar a Manuel de Donato que el cap de setmana del 13 al 16 de maig estarà a l'ESPAI

30.4.21

clau nº 8

Una nova edició del projecte CLAUS es va presentar el dissabte 24 d'abril.

L'artista convidada per aquesta ocasió va ser Dorothee Elfring. Ella mateixa va explicar que les seves peces eren contenidors de memòria i que aquesta és l'únic paradís que no podem ser expulsats.
Les Claus d'aquesta 8è edició van tenir molta acceptació. De la sèrie de 32 la majoria van ser adquirides.

 

 

Com bé va explicar la Dorothee va utilitzar com a suport de les seves fotografies el pavés. Bloc de vidre que potencia les deformacions tan característiques del seu llenguatge plàstic.

Transparències de vidres contra vidres que difuminen el món que ens envolta.

Una realitat que en aquests moments ens és hostil.  Necessitem refugiar-nos en els paraisos de la nostra memòria.

https://photos.app.goo.gl/2ZhUioFG3pN7YGDx8


 

22.4.21

Quan la memòria és l'últim paradís

El dissabte 24 d'abril a les 12h Dorothee Elfrig presentarà les noves claus.El projecte CLAUS s'inicia el 2013 amb la intenció de buscar suport per tirar endavant l'Espai, un projecte independent i sense ànim de lucre.
 

 El projecte agafa la clau com a símbol. Un estri que en la nostra quotidianitat ens permet accedir a un lloc. Fent una analogia, el Projecte CLAUS ens ajuda, any rere any, a continuar obrint l'ESPAI. Un concepte innovador que ens permet finançar les diferents línies de treball.

 A cada edició seleccionem un/a artista per a què creí una sèrie inèdita i limitada sota el concepte 'claus'. Cada creador/a fa una proposta d'un objecte que porta el segell del seu llenguatge propi. Ho fa de manera altruista aportant la idea i la seva feina.


 

Aquest any Elfrig es la persona escollida per fer la vuiten edicció.

La clau nº8 està plena d'ironia i humor.

Les distorsions, que són un tret característic de les fotografies de la Dorothee, és multipliquen quan el suport és un pavés.

El bloc de vidre ondulat juntament amb les imatges configuren un paisatge irreal.

... y cuando el mundo que te rodea no está en equilibrio y te incomoda, traes recuerdos a la mente. Recuerdos preciosos, a veces un poco diluídos, distorsionados, descoloridos, embellecidos, nimbados, etc. que te ayudan a seguir, a creer en el futuro. Son tesoros dentro de un cofre del que sólo tú tienes la llave. Ábrelo y entra. Dorothee Elfring