Per quan arribi l’Olorcè
#Topolorgrafies
per Meritxell Virgili
L’Espai de Lliure Creació Carme Malaret reivindica el debat, la creativitat, la innovació i la participació; així com el pensament, la reflexió, les emocions i les idees; tal com s’expressa en el seu web.
En aquest sentit, la responsable de l’Espai,
Carme Malaret i el grup gestor van creure oportú donar cabuda al present
projecte de recerca artística, donat l’oportunitat de fer-me entendre per una
comprensió de la investigació artística en un acte obert.
La proposta conté 5 dimensions que cooperen les unes amb
les altres fent una sola fusió expositiva:
1.
L’objecte/peces artístiques:
Penjolls Recol·lectors Olfactius I / II
2.
Les performatives
visualitzades en forma de vídeo: Les #Topoolorgrafies
3.
L’experiència sensorial
olfactiva del públic com evocació compartida: Dispositius Olfactius
4.
La literatura generada des
del marc de la ciència antropològica social i cultural: Les Gotes d’Aigua - una edició o full de sala
amb els enllaços als documents corresponents -.
5.
El taller com a transmissió
de coneixement: El Smellswalking
1.
El taller com a transmissió
de coneixement: El Smellswalking
Una recerca - working in process -, per
entendre la biopoètica com a procés d’investigació; [des]dibuixant aquest fet
bioartístic, alhora que [des]delimitant la recerca etnogràfica per reflexionar
en els marges de l’antropologia, mentre introduïm els no-humans com aliança.
Amb tot, l’eina sensorial i cultural olfactiva o etnoolor entre humans i
no-humans serà transformadora i vehicular d’un coneixement perquè ens és per
tothom agent.
Les 4 primeres dimensions van quedar explicades
a través del conversatori que es va portar a terme el dia de la
inauguració amb en Quim Deu, un dels portaveus del grup gestor de l’Espai; a
més, la nombrosa concurrència va poder preguntar i expressar qüestions
associades, creant un diàleg entre tots els assistents. Finalment, es va poder
“ensumar i tastar la síntesi de la investigació bioartística”.
Smellswalking
El Smellswalking - taller i successiva pràctica etnoolfactiva
tot passejant per Sant Just Desvern -, va comptar amb la presència de 16
persones.
Ens vàrem trobar a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret a
les 11:00 h i va acabar a les 14:00 h al mateix Espai.
El taller va consistir en un primer tast
etnoolfactiu, parlant primerament de:
• L’enteniment i visualització del sistema olfactiu i la seva
dimensió química, biològica i neuronal.
• Explicació de com el sistema límbic/emocional transforma la
bioquímica del nostre entorn en una especialització cultural.
• Ens vàrem preguntar el perquè és important parlar de les olors
culturals; com les podem comunicar; quin esforç requereix i per què; com ens
sentim; què és el que ens passa quan les volem narrar.
• Vàrem donar eines expressives per totes aquestes qüestions.
• Vàrem preparar el cos per la pràctica o passeig olfactius a través
d’uns exercicis nasals i vocals i, vam llençar-nos a “caçar etnoolors” a través
d’unes fitxes que ens guiaven.
• Tres punts prou diversos per poder ensumar van ser els escollits
per començar aquesta experiència popular: mercat, pàrquing/minideixalleria i
Can Ginestar.
El taller va resultar molt enriquidor per
tothom, perquè ens vàrem adonar de:
• Que es pot entrenar el sentit olfactiu creant un mètode
etnoolfactiu/etnogràfic; i que conseqüentment, ens serà més fàcil expressar
cada olor cultural, atorgant-nos un coneixement poc conegut per les poblacions.
• Que l’eina pot ser un recurs social per empoderar-nos, ja
que la pràctica etnoolfactiva et proporciona una comunicació més empàtica i
conseqüentment tenir una comprensió més plena del món que ens envolta amb els
altres éssers humans i no-humans. La consciència juga un paper molt
important.
• Que és un sentit situacional - de situació en l’espai/temps
-.
I també donar-nos compte de:
• La dificultat humana per crear narratives associades a
escenografies o episodis de vida, és a dir, de generar metonímies i metàfores;
vàrem explicar el perquè.
• Així mateix, vàrem crear una llavor obrint la ment cap a un
llenguatge que podríem anomenar exuberant, amb tot, gràcies al fet que
és un sentit sinestèsic; i que, per una relació semàntica basada en el veïnatge
conceptual, de contigüitat - metonímia -, o una substitució total entre paraules o expressions - el símbol/metàfora -, podem arribar a narrar, a categoritzar i
comunicar olors de la nostra quotidianitat. (Aquest va ser el punt més
fascinant i fonamental, que juntament amb l’entrenament etnoolfactiu forma part
de les investigacions més davanteres en l'àmbit internacional)
• Conseqüentment, només per recordar cal entrenar aquest sentit per
donar aquella consciència de la qual en parlàvem més amunt.
• aquella consciència de la qual en parlàvem més amunt.
Algunes narratives lligades a episodis de vida
que els participants van voler compartir, van ser:
• Participant 1: “… el mercat fa olor de quan era petita quan els
dissabtes anava a comprar amb la meva mare…”. La participant 1 va compartir-nos
una escenografia plena de colors i olors que se sobreposaven les unes a les
altres, d’uns sons i unes persones al seu voltant. El mercat fa olor de dissabte -
aquesta és una metàfora i no una metonímia -.
• Participant 2: “… pienso que los niños hacen una olor especial,
como que te los comerias…”; aquesta comparativa torna a ser una metàfora: em
menjo el nen. Aprofitarem per parlar de les hormones que deixa anar
l’aurèola del pit de la mare perquè el nadó s’hi vulgui apropar; aquest és un
moment crucial en el desenvolupament del sistema olfactiu, perquè no només
durant la gestació transmet al nadó les olors que envolten a la mare, sinó que
durant el període del calostre - la primera llet -, i durant els primers anys
de vida: alimentació i respiració (microbiota), de mare fill es van
intercanviant.
• Participant 3: “… hi havia tres pots grans de nescafè a la
deixalleria, i jo he olorat a nescafè…, però era oli reciclat!”.
Interessantíssim aquest fet situacional: la ment límbica/emocional de la
participant va recordar el nescafè i conseqüentment va actuar
l’evocació?, realment el nas de la participant va poder olorar el nescafè
restant en els pots?. Aquí podria haver actuat la metonímia i unió entre la
correspondència biològica i associació semàntica; amb el vistiplau de la
sinestèsia.
Altres aspectes:
•
Durant el recorregut varen
sortir incongruències, és a dir olors que no toquen estar en el lloc que els hi
correspon: a la majoria els hi va molestar.
•
També es van adonar de com
influencia la sinestèsia - unió de tots els sentits -, en la percepció del
sistema olfactiu.
•
I que hi ha també “notes
etnolfactives” altes, mitjanes i de fons, així com d’intensitat.
Puc dir que totes i tots els participants van
fer una heroïcitat pels següents motius: ser iniciats, era l’hivern i feia fred
i, per tant, el bulb olfactiu està més “adormit”, tampoc feia calor i es
notaven menys bacteris, així costava més diversificar olors; entre altres
factors.
Un aplaudiment a totes i tots els qui s’hi van
acostar amb el seu interès i entusiasme a la dimensió “Per quan arribi l’Olorcè
· #Topolorgrafies”.
