Text de Meritxell Virgili

 

Per quan arribi l’Olorcè

#Topolorgrafies

per Meritxell Virgili

L’Espai de Lliure Creació Carme Malaret reivindica el debat, la creativitat, la innovació i la participació; així com el pensament, la reflexió, les emocions i les idees; tal com s’expressa en el seu web.

En aquest sentit, la responsable de l’Espai, Carme Malaret i el grup gestor van creure oportú donar cabuda al present projecte de recerca artística, donat l’oportunitat de fer-me entendre per una comprensió de la investigació artística en un acte obert.

La proposta conté 5 dimensions que cooperen les unes amb les altres fent una sola fusió expositiva:

1.      L’objecte/peces artístiques: Penjolls Recol·lectors Olfactius I / II

2.      Les performatives visualitzades en forma de vídeo: Les #Topoolorgrafies

3.      L’experiència sensorial olfactiva del públic com evocació compartida: Dispositius Olfactius

4.      La literatura generada des del marc de la ciència antropològica social i cultural:  Les Gotes d’Aigua - una edició o full de sala amb els enllaços als documents corresponents -.

5.      El taller com a transmissió de coneixement: El Smellswalking

1.      El taller com a transmissió de coneixement: El Smellswalking

Una recerca - working in process -, per entendre la biopoètica com a procés d’investigació; [des]dibuixant aquest fet bioartístic, alhora que [des]delimitant la recerca etnogràfica per reflexionar en els marges de l’antropologia, mentre introduïm els no-humans com aliança. Amb tot, l’eina sensorial i cultural olfactiva o etnoolor entre humans i no-humans serà transformadora i vehicular d’un coneixement perquè ens és per tothom agent.

Les 4 primeres dimensions van quedar explicades a través del conversatori que es va portar a terme el dia de la inauguració amb en Quim Deu, un dels portaveus del grup gestor de l’Espai; a més, la nombrosa concurrència va poder preguntar i expressar qüestions associades, creant un diàleg entre tots els assistents. Finalment, es va poder “ensumar i tastar la síntesi de la investigació bioartística”.

Smellswalking

El Smellswalking -  taller i successiva pràctica etnoolfactiva tot passejant per Sant Just Desvern -, va comptar amb la presència de 16 persones.

Ens vàrem trobar a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret a les 11:00 h i va acabar a les 14:00 h al mateix Espai.

El taller va consistir en un primer tast etnoolfactiu, parlant primerament de:

•   L’enteniment i visualització del sistema olfactiu i la seva dimensió química, biològica i neuronal.

•   Explicació de com el sistema límbic/emocional transforma la bioquímica del nostre entorn en una especialització cultural.

•   Ens vàrem preguntar el perquè és important parlar de les olors culturals; com les podem comunicar; quin esforç requereix i per què; com ens sentim; què és el que ens passa quan les volem narrar.

•   Vàrem donar eines expressives per totes aquestes qüestions.

•   Vàrem preparar el cos per la pràctica o passeig olfactius a través d’uns exercicis nasals i vocals i, vam llençar-nos a “caçar etnoolors” a través d’unes fitxes que ens guiaven.

•   Tres punts prou diversos per poder ensumar van ser els escollits per començar aquesta experiència popular: mercat, pàrquing/minideixalleria i Can Ginestar.

El taller va resultar molt enriquidor per tothom, perquè ens vàrem adonar de:

•   Que es pot entrenar el sentit olfactiu creant un mètode etnoolfactiu/etnogràfic; i que conseqüentment, ens serà més fàcil expressar cada olor cultural, atorgant-nos un coneixement poc conegut per les poblacions.

•   Que l’eina pot ser un recurs social per empoderar-nos, ja que la pràctica etnoolfactiva et proporciona una comunicació més empàtica i conseqüentment tenir una comprensió més plena del món que ens envolta amb els altres éssers humans i no-humans. La consciència juga un paper molt important.

•   Que és un sentit situacional - de situació en l’espai/temps -. 

 

I també donar-nos compte de:

•   La dificultat humana per crear narratives associades a escenografies o episodis de vida, és a dir, de generar metonímies i metàfores; vàrem explicar el perquè.

•   Així mateix, vàrem crear una llavor obrint la ment cap a un llenguatge que podríem anomenar exuberant, amb tot, gràcies al fet que és un sentit sinestèsic; i que, per una relació semàntica basada en el veïnatge conceptual, de contigüitat - metonímia -, o una substitució total entre paraules o expressions - el símbol/metàfora -, podem arribar a narrar, a categoritzar i comunicar olors de la nostra quotidianitat. (Aquest va ser el punt més fascinant i fonamental, que juntament amb l’entrenament etnoolfactiu forma part de les investigacions més davanteres en l'àmbit internacional)

•   Conseqüentment, només per recordar cal entrenar aquest sentit per donar aquella consciència de la qual en parlàvem més amunt.

•   aquella consciència de la qual en parlàvem més amunt.

Algunes narratives lligades a episodis de vida que els participants van voler compartir, van ser:

•   Participant 1: “… el mercat fa olor de quan era petita quan els dissabtes anava a comprar amb la meva mare…”. La participant 1 va compartir-nos una escenografia plena de colors i olors que se sobreposaven les unes a les altres, d’uns sons i unes persones al seu voltant. El mercat fa olor de dissabte - aquesta és una metàfora i no una metonímia -.

•   Participant 2: “… pienso que los niños hacen una olor especial, como que te los comerias…”; aquesta comparativa torna a ser una metàfora: em menjo el nen. Aprofitarem per parlar de les hormones que deixa anar l’aurèola del pit de la mare perquè el nadó s’hi vulgui apropar; aquest és un moment crucial en el desenvolupament del sistema olfactiu, perquè no només durant la gestació transmet al nadó les olors que envolten a la mare, sinó que durant el període del calostre - la primera llet -, i durant els primers anys de vida: alimentació i respiració (microbiota), de mare fill es van intercanviant.

•   Participant 3: “… hi havia tres pots grans de nescafè a la deixalleria, i jo he olorat a nescafè…, però era oli reciclat!”. Interessantíssim aquest fet situacional: la ment límbica/emocional de la participant va recordar el nescafè i conseqüentment va actuar l’evocació?, realment el nas de la participant va poder olorar el nescafè restant en els pots?. Aquí podria haver actuat la metonímia i unió entre la correspondència biològica i associació semàntica; amb el vistiplau de la sinestèsia.

Altres aspectes:

•   Durant el recorregut varen sortir incongruències, és a dir olors que no toquen estar en el lloc que els hi correspon: a la majoria els hi va molestar.

•   També es van adonar de com influencia la sinestèsia - unió de tots els sentits -, en la percepció del sistema olfactiu.

•   I que hi ha també “notes etnolfactives” altes, mitjanes i de fons, així com d’intensitat.

Puc dir que totes i tots els participants van fer una heroïcitat pels següents motius: ser iniciats, era l’hivern i feia fred i, per tant, el bulb olfactiu està més “adormit”, tampoc feia calor i es notaven menys bacteris, així costava més diversificar olors; entre altres factors.

Un aplaudiment a totes i tots els qui s’hi van acostar amb el seu interès i entusiasme a la dimensió “Per quan arribi l’Olorcè · #Topolorgrafies”.