1.2.24

Text de Meritxell Virgili

 

Per quan arribi l’Olorcè

#Topolorgrafies

per Meritxell Virgili

L’Espai de Lliure Creació Carme Malaret reivindica el debat, la creativitat, la innovació i la participació; així com el pensament, la reflexió, les emocions i les idees; tal com s’expressa en el seu web.

En aquest sentit, la responsable de l’Espai, Carme Malaret i el grup gestor van creure oportú donar cabuda al present projecte de recerca artística, donat l’oportunitat de fer-me entendre per una comprensió de la investigació artística en un acte obert.

La proposta conté 5 dimensions que cooperen les unes amb les altres fent una sola fusió expositiva:

1.      L’objecte/peces artístiques: Penjolls Recol·lectors Olfactius I / II

2.      Les performatives visualitzades en forma de vídeo: Les #Topoolorgrafies

3.      L’experiència sensorial olfactiva del públic com evocació compartida: Dispositius Olfactius

4.      La literatura generada des del marc de la ciència antropològica social i cultural:  Les Gotes d’Aigua - una edició o full de sala amb els enllaços als documents corresponents -.

5.      El taller com a transmissió de coneixement: El Smellswalking

1.      El taller com a transmissió de coneixement: El Smellswalking

Una recerca - working in process -, per entendre la biopoètica com a procés d’investigació; [des]dibuixant aquest fet bioartístic, alhora que [des]delimitant la recerca etnogràfica per reflexionar en els marges de l’antropologia, mentre introduïm els no-humans com aliança. Amb tot, l’eina sensorial i cultural olfactiva o etnoolor entre humans i no-humans serà transformadora i vehicular d’un coneixement perquè ens és per tothom agent.

Les 4 primeres dimensions van quedar explicades a través del conversatori que es va portar a terme el dia de la inauguració amb en Quim Deu, un dels portaveus del grup gestor de l’Espai; a més, la nombrosa concurrència va poder preguntar i expressar qüestions associades, creant un diàleg entre tots els assistents. Finalment, es va poder “ensumar i tastar la síntesi de la investigació bioartística”.

Smellswalking

El Smellswalking -  taller i successiva pràctica etnoolfactiva tot passejant per Sant Just Desvern -, va comptar amb la presència de 16 persones.

Ens vàrem trobar a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret a les 11:00 h i va acabar a les 14:00 h al mateix Espai.

El taller va consistir en un primer tast etnoolfactiu, parlant primerament de:

   L’enteniment i visualització del sistema olfactiu i la seva dimensió química, biològica i neuronal.

   Explicació de com el sistema límbic/emocional transforma la bioquímica del nostre entorn en una especialització cultural.

   Ens vàrem preguntar el perquè és important parlar de les olors culturals; com les podem comunicar; quin esforç requereix i per què; com ens sentim; què és el que ens passa quan les volem narrar.

   Vàrem donar eines expressives per totes aquestes qüestions.

   Vàrem preparar el cos per la pràctica o passeig olfactius a través d’uns exercicis nasals i vocals i, vam llençar-nos a “caçar etnoolors” a través d’unes fitxes que ens guiaven.

   Tres punts prou diversos per poder ensumar van ser els escollits per començar aquesta experiència popular: mercat, pàrquing/minideixalleria i Can Ginestar.


El taller va resultar molt enriquidor per tothom, perquè ens vàrem adonar de:

   Que es pot entrenar el sentit olfactiu creant un mètode etnoolfactiu/etnogràfic; i que conseqüentment, ens serà més fàcil expressar cada olor cultural, atorgant-nos un coneixement poc conegut per les poblacions.

   Que l’eina pot ser un recurs social per empoderar-nos, ja que la pràctica etnoolfactiva et proporciona una comunicació més empàtica i conseqüentment tenir una comprensió més plena del món que ens envolta amb els altres éssers humans i no-humans. La consciència juga un paper molt important.

   Que és un sentit situacional - de situació en l’espai/temps -. 

 

I també donar-nos compte de:

   La dificultat humana per crear narratives associades a escenografies o episodis de vida, és a dir, de generar metonímies i metàfores; vàrem explicar el perquè.

   Així mateix, vàrem crear una llavor obrint la ment cap a un llenguatge que podríem anomenar exuberant, amb tot, gràcies al fet que és un sentit sinestèsic; i que, per una relació semàntica basada en el veïnatge conceptual, de contigüitat - metonímia -, o una substitució total entre paraules o expressions - el símbol/metàfora -, podem arribar a narrar, a categoritzar i comunicar olors de la nostra quotidianitat. (Aquest va ser el punt més fascinant i fonamental, que juntament amb l’entrenament etnoolfactiu forma part de les investigacions més davanteres en l'àmbit internacional)

   Conseqüentment, només per recordar cal entrenar aquest sentit per donar aquella consciència de la qual en parlàvem més amunt.

   aquella consciència de la qual en parlàvem més amunt.

Algunes narratives lligades a episodis de vida que els participants van voler compartir, van ser:

   Participant 1: “… el mercat fa olor de quan era petita quan els dissabtes anava a comprar amb la meva mare…”. La participant 1 va compartir-nos una escenografia plena de colors i olors que se sobreposaven les unes a les altres, d’uns sons i unes persones al seu voltant. El mercat fa olor de dissabte - aquesta és una metàfora i no una metonímia -.

   Participant 2: “… pienso que los niños hacen una olor especial, como que te los comerias…”; aquesta comparativa torna a ser una metàfora: em menjo el nen. Aprofitarem per parlar de les hormones que deixa anar l’aurèola del pit de la mare perquè el nadó s’hi vulgui apropar; aquest és un moment crucial en el desenvolupament del sistema olfactiu, perquè no només durant la gestació transmet al nadó les olors que envolten a la mare, sinó que durant el període del calostre - la primera llet -, i durant els primers anys de vida: alimentació i respiració (microbiota), de mare fill es van intercanviant.

   Participant 3: “… hi havia tres pots grans de nescafè a la deixalleria, i jo he olorat a nescafè…, però era oli reciclat!”. Interessantíssim aquest fet situacional: la ment límbica/emocional de la participant va recordar el nescafè i conseqüentment va actuar l’evocació?, realment el nas de la participant va poder olorar el nescafè restant en els pots?. Aquí podria haver actuat la metonímia i unió entre la correspondència biològica i associació semàntica; amb el vistiplau de la sinestèsia.

Altres aspectes:

   Durant el recorregut varen sortir incongruències, és a dir olors que no toquen estar en el lloc que els hi correspon: a la majoria els hi va molestar.

   També es van adonar de com influencia la sinestèsia - unió de tots els sentits -, en la percepció del sistema olfactiu.

   I que hi ha també “notes etnolfactives” altes, mitjanes i de fons, així com d’intensitat.

Puc dir que totes i tots els participants van fer una heroïcitat pels següents motius: ser iniciats, era l’hivern i feia fred i, per tant, el bulb olfactiu està més “adormit”, tampoc feia calor i es notaven menys bacteris, així costava més diversificar olors; entre altres factors.

Un aplaudiment a totes i tots els qui s’hi van acostar amb el seu interès i entusiasme a la dimensió “Per quan arribi l’Olorcè · #Topolorgrafies”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

COMENTARIS