La Pedrera porta fotos

Aquestes són les imatges que ens ha fet arribar  Raquel Fuster.
En totes les accions hi ha un anecdotari per explicar. En aquest cas,la Raquel, per raons de feina, va arribar quan estavem a punt de marxar,carregada amb el trípode, una bona càmarai disposada a fer una llarga sessió fotogràfica. Quan va veure que la "brigadilla" ja havia acabat i que enfilavem la rampa va ser concient que havia d'enllestir en cinc minuts.Temps suficient per fer unes magnífiques fotografies.
Aqui en teniu una mostra.

Crònica d'una acció/ segona part

Les segones parts diuen que no solen ser tan bones, però en aquest cas, hi ha unes quantes coses per explicar.

Desmuntar una instal.lació que encara estava viva sempre fa una mica de nostàlgia.
Però era tard i  la festa havia acabat.

Una nova brigadilla es va posar a fer feina

El Toni enfilat dalt d'una escala intentava tallar el fil.ferro que es resistia.

Uns quants renecs van ajudar-lo a tenir la foça necessaria per fer els talls.

La Carme B i l'Anna van ser les responsables de treure el vinil.Després d'unes quantes provatures van trobar la manera.

Les paraules escrites no volien desapareixer.
 El mot pensament s'arrapava amb força als vidres de la Pedrera.

El logo de l'espai, que en un inici no volia enganxar-se, després no hi havia manera de treure'l.
Ens hi vem deixar les ungles.

Finalment vem desistir i petits fragments de vinil blanc van quedar com a record de la nostra intervenció.

La maleta ja torna estar penjada a l'espai més plena de com va sortir i a punt per tornar a empendre un nou viatge.

Crònica d'una acció

Vam arribar a la Pedrera carregats amb tot el que creiem necessari per obtenir una bona resolució de la idea que havíem madurat conjuntament tot l'equip.

Quan ens trobarem a l'espai que ens havien destinat, ens vem posar a treballar de forma ordenada i per grups: els que posarien la maleta i els que enganxariem el vinil per després poder intervenir a sobre.




La idea que havíem pensat de trenar la corda amb fil.ferro perquè fessin força al co.locar-les a les columnes va donar resultat.
La Laura que té molta experiència en els muntatges organitzava la brigadilla, mentre el Quim anava tensant l'encordat.

Una vegada col.locada la maleta vem veure que una corda era massa petita i la Joana experta en trenar, afegia troços que feia al moment,

L'equip del vinil, per la seva dificultat anava fent amb la direcció de la Janira.

Paral.lelament l'Olga penjava al facebook les imatges que s'anaven produïnt.


Sabíem que hi havia gent que esperava notícies del què es produia a la Pedrera.

L'equip de la Janira finalment va poder posar la franja de vinil negre mate i el logo de l'espai que ens identificaria.

Després la Laura i el Quim van enganxar les cadires amb silicona calenta. No teniem gaire clar el resultat. Era la primera vegada que ho provavem però la intuició de la Laura li va donar la raó.

Les cadires no es van moure en tot l'acte.

No va ser el cas de l'altra part d'intervenció que varem fer a la sala del coctel. 

Una filera de cadiretes penjades per un fil no paraven de moure's.

La imatge a l'entrar a la sala d'una línea ballugadissa de cadires penjades era molt suggerent.

 La nostra proposta volia explicar plàsticament com entenen l'espai de lliure creació amb dues intervencions súbtils.

Una franja on hi havia les paraules art, ciència i pensament seguides per cadires dibuixades, pintades amb porcel.lana,  corpòrees i finalment materialitzades amb volum.
De la idea a l'acció

La maleta, símbol de contenidor de projectes, subjectada per tres cordes, metàfora de les persones, les idees i la il.lusió que pensem que són trets que defineixen l'espai del lliure creació.

Cordes que també proposaven que l'espai és viu i que es va fent a mida que actuem.

 A les 17h ja haviem acabat i deixavem la maleta i les cadires soles perquè poguessin dialogar amb les persones que aniriem a l'acte del 65 aniversari de AMAT Immobiliaris.

Els hi donavem molta responsabilitat a unes cadiretes, una maleta i unes cordes trenades amb llençols vells que expliquessin tot el que nosaltres ens costa d'explicar quan ens demanen: "Però que hi feu en aquell espai".

Nosaltres ja estavem al carrer comentant la jugada .

La Raquel va arribar en el moment de fer unes quantes fotos i veure si la idea que havíem parlat feia uns quants dies s'havia assolit.

Ells no sabien que el desmuntatge, aquella mateixa nit, comportaria una altra història per explicar.







Felicitats "brigadilla"

Aquesta tarda a la Pedrera

Tot a punt per a emprendre el viatge cap a la Pedrera.

Aquesta tarda farem una intervenció efímera que vol explicar com entenem que ha de ser un espai de lliure creació.






Cordes trenades, maleta i concepte viatjaran cap al lloc de l'example.

Cadires que poblaran recintes gaudidiants.



Si voleu seguir aquesta performance feu-ho a través del facebook i/o a l'instagram (@lespai_cm)