Situada en un punt de pas entre els jardins de la casa Costa, les Escoles i l'accés a la plaça Antoni Malaret i Amigó reconeix al qui va ser el primer alcalde de la recuperada democràcia i també a tota una generació que ens anys de dictadura van lluitar per recuperar les llibertats.
L'emoció es va apoderar de l'acte .
Familiars, amics i coneguts omplien els jardins. Estaven expectants per escoltar quina significació s'amagava darrera d'aquella forma simple que es dibuixava a l'espai una porta,cadira:símbol de pas i de trobada.
Carme Malaret va anar desgranant les motivacions, els dubtes que la van portar a definir l'escultura que s'inaugurava.
Esperant que arribin les plaques de ceràmica que falten, l'obra ha començat a conviure amb l'entorn.
Escultura serena, sense estridències però amb posat enèrgic i amb voluntat de persistir.
L'obra s'omple de significat amb les llosetes que conformen els panells ceràmics.
Les emprentes agafen molta rellevància quan la llum del sol toca de plé l'escultura.
Part de l'autoria de l'obra és de les 97 persones que van texturar amb les seus dits les petites rajoles que conformen el seien de la cadira o potser el frontal de la porta.
Gràcies a totes elles per haver participat en aquesta acció.
Com una cadira més de la plaça,l'obra es mimetitza i s'integra esperant a la gent perquè s'assenti conversi, reposi, badi.....
Si voleu aprofundir: