Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ESPAI LLIURE CREACIÓ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ESPAI LLIURE CREACIÓ. Mostrar tots els missatges

18.9.19

Una nova botiga a Bonavista

Amb les propostes del Nil Nebot comencem temporada després d'unes merescudes vacances.

El seu projecte BRICOLÍTIC surt de la reflexió dels anys d'investigació sobre l'art rupestre.


Amb el Jan Nebot formen un bon tàndem. Les imatges fotogràfiqyes  de les obres del Nil tenen l'autoria del seu germà.


Amb aquesta complicitat han produït un vídeo encarregat pel centre d'estudis del patrimoni arqueològic de la prehistòria CEPAC-UAB

Una manera de mostrar les pintures de la cova del tabac de la serra del Montsec, al poble de Camarassa.

Un vídeo poètic, sensible que entra per la pell.

Pau Bassedas ha posat la música. Sons que ens apropa a mons de la nostra història.




Nebot exposa amb ironia i amb estètica de supermercat els productes que anuncia,  fent seu  l'eslogan:
" Articles i productes 100% naturals. Desenvolupa la teva creativitat de manera més sostenible"

Dimecres 18 de setembre a les 19,30h obrim la botiga


26.4.18

Volem celebrar amb tu el cinqué aniversari de l'ESPAI



I'Museu és el nom d'una nova acció participativa per celebrar el cinquè aniversari de l'ESPAI.

Amb el concepte de Jo sóc museu volem explorar la capacitat de ser comissaris de les nostres imatges, aquelles que les recordem pel seu impacte emocional.

Volem construir el Museu de L'ESPAI a partir de la suma de les individualitats de 

I' Museum.

En l'escrit, que estableix el marc conceptual de l'acció que us proposem, reflexionem sobre el paper del receptor, el visionament de les obres i el paper que juga el contenidor museu en el segle XXI.

 




Demanem que reproduïu a mida postal aquelles imatges que guardeu a la memòria com icones de la vostra vida i les envieu per correu o en mà a l'Espai.

Podreu enviar-les fins el 30 de maig i la inauguració serà dissabte 9 de juny.

20.4.18

Emoció pels núvols


Aquest dijous 26 d'abril podrem gaudir de dos llenguatges que expressen: La paraula i la música amb Trànsit emocional de Marina Ventosa i la matèria amb Las manos en las nubes de Teresa  Abad.

Daniel Ventosa ens prepara per entendre la seva proposta i explica:

"Després de la tempesta arriba Marina Ventosa... l’actriu i músic de Calafell, després d’endinsar-se en el Blues de la mà del seu inseparable germà etern Daniel Foll amb el que inicia un projecte molt íntim com “Trànsit emocional”, es passeja ara per universos particulars, paral·lels, bessons, divergents, i fins i tot “multiversos”... pot ser d’aquí vénen els múltiples versos que composen les seves cançons... cançons que sens dubte surten d’algun lloc, encara que no se sàpiga ben bé d’on... Paraula transportada a través d’una música marcada pel feeling i el sentit del ritme tot i que això, tampoc és gaire important..."

Teresa Abad és una artista que treballa en l'àmbit de l'art i de la naturalesa. Viu en un petit poble de la província de Osca per les seves circumstàncies vitals. Des del 2011 està diagnosticada de sensibilitat química i fibromiàlgia.
La malaltia l'ha condicionat a treballar en materials propers d'on viu i sobretot que no estiguin manipulats per cap agent químic.
Las manos en las nubes  vol transportar a l'espectador al seu univers d'olors  de textures i de sons amb un toc lúdic......"Aqui las nubes no solo parecen corderos"

Dijous 26 d'abril inauguració de l'APARADOR a les 19,30h i a les 20h ens posarem en TRÀNSIT
  


Teresa Abad explicant les seves motivacions respecte al projecte presentat per l'Aparador


 L'acció de Marina Ventosa protagonitzada per Daniel Ventosa


 Emoció, paraula i música són els eixos que sustenten Trànsit emocional





La mirada, la distància, el batec; conglomerat de percepcions que pregunten a l'espectador.

18.3.18

revolució/ assaig/ exposició: és això possible?



La revolució és una ficció?
Què entenem per revolució, avui?
Per què la paraula revolució ha perdut la seva càrrega rebel?
Què expliquen els cartells que inclouen la paraula revolució en el seu enunciat?

La ficció és una revolució?
A través de l’art podem trobar un instrument de canvi?
L’art, per a ser-ho, no ha de ser revolucionari?
L’art és plagi o revolució?

Moltes preguntes ens proposa aquesta Mostra X-press comissariada per Joan M. Minguet, crític i historiador de l'art contemporani.

El projecte de Minguet consta de cartells on hi ha la paraula revolució i de dibuixos, textos, imatges... de nombrosos  col·laboradors.

Va ser exposada per primera vegada a Espai Cultural EINA Barra de Ferro, Barcelona i ara la podrem gaudir a l'ESPAI de LLIURE CREACIÓ fins diumenge 25 de març.

Té raó un cartell històric quan diu que "El arte es un arma de la revolución"?

 Dijous 22 de març a les 19,30h inauguració. Intentarem trobar més preguntes.


23.2.18

Cinc mirades molt sinceres

Cinc mirades al capvespre estarà fins diumenge 25 de febrer a L'ESPAI.

Cinc propostes diferenciades amb un element comú:la llum del capvespre.

Dolors Vilalta ens va explicar que per a ella el capvespre era el moment de tornada a casa i va agafar el transport com a element de representació.



Josep Perarnau, amb rastres de trànsit posa la mirada en les llums dels cotxes que deixen la seva emprenta a les ciutats, en el moment que es pon el sol.


Carles Serrahima ens va explicar com va ser la creació del grup, la seva metodologia de treball, les trobades periòdiques d'exposició de les feines respectives i l'ajuda d'un fotògraf extern que tingués un punt de vista no emocional amb les imatges per poder fer un bon triatge.



Ton Gasull explicant la seva búsqueda minimalista d'elements arquitectònics que són il·luminats,  en especial a la franja de l'hora blava.








 Capvespre , tornar a casa després d'un dia de feina,els últims jocs abans de sopar. La figura humana passeja,s'integra en el paisatge que forma part d'una activitat que a poc a poc es va acabant. És la proposta del Carles Serrahima.



La carretera de les aigües i l'esport que molta gent fa quan acaba la jornada laboral és la temàtica de Lluís Menoyo.
D'una gran complexitat tècnica les imatges de les persones reflecteixen el moviment i la integració en el marc espaial.

Podeu visitar la mostra
Divendres 23 de 18 a 20h
dissabte de 11h a 14h i de 18 a 20h
diumenge de 12 a 14h

Per veure més imatges cliqueu aqui

6.2.18

Es posa en marxa la quarta edició del projecte custòdia


La quarta edició del projecte custòdia ja s'ha posat en marxa.
Del 6 de febrer al 6 de maig obrim convocatòria per presentar propostes.
El viatge començarà el 27 de setembre del 2018
Aqui teniu les bases per poder-hi participar!
Si voleu conèixer més a fons el projecte entreu a projecte custodia 


26.1.18

un APARADOR que commou

 El dijous 25 de gener es va inaugurar el nou APARADOR. Projecte de Carlos Alguacil  Connexions Fragmentades.

Amb paraules de l'autor: L'obra plàstica més enllà de la seva condició formal i gramàtica tècnica, es converteix en el llegat poètic de l'experiència.
 El muntatge va ser molt laboriós. Gràcies a la Janira Romero i a la Raquel Fuster que van estar al seu costat donant un cop de mà.

La posta en escena  impecable i captivadora.

L'obra està pensada perquè la llum sigui protagonista i quina millor ubicació que els vidres de l'ESPAI.




 Un paisatge difós subtil, pictòric, evocador. 

Uns traços de natura que ens parlen del trànsit i del pas del temps.

Un paisatge fragmentat que es reformula a partir de múltiples imatges.
 




 Alguacil juga amb el diàleg que s'estableix entre l'exterior i l'interior a través de la membrana osmòtica dels vidres.

Un diàleg on predomina el silenci i la contemplació.


 Ens vem A propar a la seva manera de comunicar a partir del llenguatge plàstic:

El treball creatiu hauria de néixer des d'una especulació emotiva,guiada per la intuició, seguida per una reflexió continua però sempre en connexió en quelcom del que formen part.
La gent que va assistir a l'acte va quedar plenament satisfeta.

Una trobada amb el creador que ens va permetre coneixe'l, coneixer el seu univers i el que li commou.

Felicitats per aquet nou APARADOR que inaugura la temporada d'hivern.

Si voleu veure més imatges cliqueu aqui

15.12.17

Un 17x17 molt original

El dijous 14 de desembre es va inaugurar una nova edició del SIGUES ORIGINAL.

Aquest any amb un format de 17x17cm i un màxim d'obres per creador de 5.

La idea ha estat de la Laura Baringo. Proposta molt ben acceptada i que ha donat molt bon resultat.


 Juntament amb el Quim Deu han muntat una magnífica mostra que la podreu visitar fins al 5 de gener.

26 creadors han respost a la proposta i les parets de l'Espai s'omplen de llenguatges diversos i mirades que pregunten




Aprofitant la inauguració també es va presentar el llibre que recull les 90 propostes de pensar la cadira.

UNA CADIRA, UNA IDEA, acció participativa per celebrar el tercer aniversari de l'espai.


Cada dia un artista que participa en la mostra estarà a l'ESPAI.

Aprofiteu l'oportunitat. És el creador qui millor us pot explicar la seva obra.







 Aquest cap de setmana tindrem les portes obertes.

 



Dissabte 16 al matí hi trobareu el Josep Plaza, a la tarda el Jaume Porta i el diumenge 17 al matí l'Abdó Martí.


Per veure més imatges de la inauguració cliqueu aqui

2.11.17

ART NÒMADA: PROJECTE CUSTÒDIA

obra de Carlos Ayguacil

El 13 d'octubre del 2016 onze peces d'onze creadors/es van iniciar una aventura nòmada per onze cases diferents.


Onze propostes diverses que invitaven a establir un diàleg: mirar i  participar en la proposta.



obra de Madola

obra de Dogny Ebreu

obra de Pilar Montserrat


obra de Miquel Planas


Gaudir d'una peça de ceràmica de la Madola durant un mes és un plaer pels sentits i la mirada.









Acaronar el tacte d'un roure centanari que dóna forma a la peça Petita llavor de Dogny Ebreu apropa la força de l'autor al receptor.













Agafar, manipular,deconstruir la Bastida de Pilar Montserrat permet de fer-la teva.










Passar pàgina a pàgina i descobrir com Miquel Planas incideix en les imatges , estableix  diàleg amb el seu llenguatge propi i ens endinsa a un món que construeix.





Dijous 26 d'octubre, després d'un any de viatge les peces van tornar a l'ESPAI i ho vem cel·lebrar amb un sopar on custòdis, artistes i equip logistic van explicar les vivències que li ha aportat el participar en el projecte.



30 persones van assistir a la cloenda de la III edició del projecte custòdia.














La convocatòria per la IV edició ja està oberta.
Si voleu participar només cal que ens ho feu saber.










Felicitats a totes aquelles persones que l'han feta possible.




Si voleu veure més imatges cliqueu aqui

12.6.17

La "cabanya": territori creatiu

Diumenge a la tarda, molta calor, incertesa de qui respondria la convocatòria d'un grup de joves per anar a visitar "la cabanya" projecte artístic ubicat a la vall de Sant Just.

Tots els impediments que a priori pogués tenir un diumenge del mes de juny van ser esborrats i una trentena de persones vam anar  a veure el treball que després de certes incidències s'inaugurava.


Les expectatives no van defraudar. Tots els materials emprats eren de l'entorn. L'argila dels bancals, els fems de l'hípica propera, Les canyes dels marges, l'aigua dels bassals....
El Nil Nebot ens va oferir un taller de pigments naturals amb els quals vam poder pintar una pedra que ens havíem preparat a l'entrada.
La "Cabanya" estava engalenada com per les grans ocasions. La ginesta ens donava la benvinguda i a l'entrar el silenci i l'escalfor de l'estança ens convidava a participar en el projecte.



 Imatges
Si cliqueu a l'enllaç veureu fotografies del Francesc Fàbregas.

8.6.17

Quan la perseverança guanya

Aquest diumenge 11 de juny a les 19 h convocatòria a l'ESPAI perquè estem convidats a visitar "la cabanya" projecte artístic d'un col·lectiu de joves que durant un any i mig han anat construint aprofitant tots els recursos que ofereix la Vall.

És una proposta que ha tingut dificultats. El mes de desembre va ser cremada la primera cabana feta majoritàriament amb canyes. Aquesta bretolada va incentivar encara més les ganes de tirar endavant el projecte i l'han reconstruït amb fang cosa que li dóna més resistència. L'abril d'aquest any novament va ser objecte destrosses però la perseverança ha fet que aquest diumenge poguem gaudir d'una experiència engrescadora.

8.5.17

On la fragilitat i la incertesa es troben



Arquitectures efímeres, escenogràfiques, poètiques en constant diàleg amb l'entorn és la proposta de Jordi Armengol per aquest dijous 11 de maig a les 19,30h a l'ELLCCM.

Vestigi proposa a l'espectador una nova mirada a l'obra objectual. Una descoberta personal de les múltiples possibilitats de projecció espaial d'una obra.

Jordi Armengol és un creador que combina la seva faceta d'artista amb la de docent.

Amb una àmplia formació acadèmica, actualment coordina les activitats de l'Escola Municipal d'Art de Girona així com les exposicions del Centre Cultural La Mercè.

Participant al projecte CUSTÒDIA 2017 que impulsa l'Espai. Podeu trobar més informació si cliqueu aqui 
 
La fragilitat i la incertesa construeixen estructures sòlides que esdevindran vestigis del nostre temps.”
Jordi Armengol

6.5.17

Els sentits van ser protagonistes

La proposta de l'Aparador de Laura i Júlia Ventura Real Dystopia parteix d'un tema que amb paraules de les autores"... ens ha fascinat sempre : la literatura  i el cinema distòpic. Convidem a reflexionar sobre el món on vivim i les diferents possibilitats que en un futur no sempre llunyà ens pot oferir.
Que passa quan s'ha traspassat la frontera entre fantasia i realitat?

El seu projecte exposa tres exemples on les profecies distòpiques ja s'han complert en el món real: La re-animació d'animals extingits,"la veritat alternativa" i la constant vigilància.

Amb un to amè i distés Laura Ventura llicenciada amb disseny d'espais efímers i Júlia Ventura amb comunicació audiovisual van explicar la seva intervenció.

Una intervenció plena d'ironia que qüestiona el paper de la societat en una època de postveritat i bombardeig constant d'informació.


Al mateix dijous també es va presentar la proposta del grup Dolça Fusta que ens va invitar a recòrrer els moviments de música contemporània que hi han succeït al llarg del segle XX.

Ernest Giralt va ser el guia d'aquest viatge. De manera didàctica i molt entenedora vam disfrutar de la música dodecafònica, del serialisme, l'eclecticisme i finalment del minimalisme.




La vetllada va acabar amb un debat intens, on post modernitat, psiquiatria, física, matemàtica eren presents en les preguntes que encetaven controvèrsies.

Gràcies a Anna Ferrero, Ernest Giralt, Dolors Ludevid i Àngels Rovira per haver presentat per primera vegada el repertori de música contemporànea i haver confiat en l'ESPAI.