El debat que s'hi havia previs quan no estàvem en temps de pandèmia es va traslladar a l'espai urbà. Com una àgora vàrem poder escoltar al Gaspar fent una classe sobre mecànica quàntica.El món misteriós de la matèria que ESPONA ens proposa va conquerir cada racó de l'ESPAI.
A través dels vidres intuíem com es creaven les formes i els algorismes agafaven cos.
Connexions que s'entrellaçaven acompanyades d'una música feta exprés per Leonardo Guidolin ens capbussaven a un món immaterial.
A la nit les obres de l'Albert Espona llueixen en tota la seva intensitat.Imatges suggeridores que ens permeten somiar amb universos llunyans.
Les xarxes, els nòduls i les connexions es van projectar més enllà de l'espai físic.
Un impacte que va més enllà de la nostre raó.
Per veure més imatges