Narrativa poètica i escenogràfica

El dijous 11 de maig la màgia es va apoderar de l'ELLCCM.

6 objectes d'aparença molt fràgil reposaven amb unes lleixes suspeses a la paret.

L'espai estava en penombra, les peces envoltaven l'espectador provocant una mirada respectuosa.

Quan la penombra es va fondre a negre la llum del mòbil va agafar protagonisme.

Dibuixava a la paret una altra peça que anava canviant segons la direcció de la llum

El joc que proposava  Jordi Armengol era addictiu. Quan més es jugava, les imatges projectades a les parets t'embolcallaven i et convidaven a ser partícip de l'espai escenogràfic.

Armengol va formular una preguna: l'obra  era  la maqueta feta de fusta de balsa o l'ombra projectada per la persona que la contempla?

 Una pregunta amb possibles respostes

El dialeg de les dues realitats composaven una narrativa poètica de gran força estètica.



+ imatges