Amb aquest text Xesco Mercé explica el sentit de la proposta COM A CASA, una instal.lació participativa que invita a "fer casa" l'ESPAI.
L’espai Carme Malaret, ben al contrari del que sembla suggerir el nom,
sempre ha estat un lloc obert a tothom i a tot. Després d’aquesta pausa
necessària, torna a ser, més que mai, un espai de lliure creació. Hem de
celebrar, de nou, que el nostre espai sigui nostre, sigui de tots. Per això
necessitem la participació de totes i tots perquè ens el fem, encara més, una
mica més nostre. Per això us volem convidar a que col·laboreu en una nova
proposta, amb format d’instal·lació col·lectiva, que em titulat, amb tota la
intenció “Com a casa”.
Ens agradaria molt que cadascú de vosaltres ens deixés aquell objecte,
aquell detall, que creieu que “fa casa”. S’accepten tot tipus d’aportacions: des
de l’humilment imprescindible raspall de dents a aquella butaca que ja hem
adaptat a la nostra ergonomia. O un sant sopar, o un sant sofà. O la tauleta de
nit que acompanya els vostres somnis o la tablet amb la que tafanegeu a
l’Internet en les nits d’insomni. També, si voleu, podeu portar-nos aquelles
olors que identifiqueu amb els guisats de l’àvia, o els aromes exòtics dels
sàndals de l’Orient més místic. Podeu portar aquell llibre de poemes que us
acompanya a tot arreu, o el disc que necessiteu escoltar, com a mínim, un cop
per setmana.
Podeu omplir els nostres prestatges, ara buits, amb aquell regal
inexplicable que us van fer quan us vau casar, o aquella rajola que recalca el
vostre orgull boletaire, esportiu o tribal. Poder guarnir-nos les parets amb aquell
pòster del vostre grup favorit de rock simfònic de quan éreu joves i
compromesos o amb aquell paisatge que sempre ha regnat a la vostra sala d’estar
i ningú no sap qui el va penjar. També podeu portar una Rumba o una Alexa o,
potser, ja n’hi ha prou amb un calendari de pagès.
Si voleu, porteu l’esparver dissecat de casa de l’oncle, que us
fascinava quan éreu petits, o aquella catifa peluda que s’arrapa els peus
descalços com si fos l’herba que li toca el sol. Porteu-nos les espardenyes de
quadres, de tota la vida, o aquelles amb forma de grapa de drac, d’un verd
fluorescent, que us van tocar en un “amic invisible”. Porteu el matalàs
enrotllat i lligat amb un cinturó (perquè tots som emigrants, no ho oblideu) o
una bola de miralls de discoteca dels 80, que no pari de rodar. També podeu
portar aquell quadre d’un pallasso que tapa la caixa fort, el comptador de la
llum o aquell secret forat d’espionatge casolà.
Si us animeu, porteu-nos l’àlbum de fotos familiar o les ulleres de
llarga vista amb els que estudieu el món exterior. O aquell coixí talismà que
us ajuda a fer la migdiada o la tele que us ajuda a agafar el són a la nit. En
resum: porteu-nos el que més us plagui i creieu que “domestiqui” (faci domèstic,
faci casa) aquest vell i nou espai. El vostre museu íntim i, per tant,
inexplicable, es fondrà amb el de tots els altres per configurar quelcom nou.
Per comença aquesta nova etapa, l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret serà la
coctelera que aplegui i mescli els ingredients que tots hi haguem volgut
afegir: des del licor secret de la família a la nitroglicerina més inestable. Benvinguts
a casa!
