Joana Romero: un univers polític, combatiu, reivindicatiu

Joana Romero amb Cos, del camp de batalla al territori artístic ens invita a entrar en el seu univers.


Un univers polític, combatiu, reivindicatiu on el cos és converteix en territori artístic.


La seva proposta va des de l'objecte al text.  Des de la imatge a l'acció.

Polifacetica,estudiosa de les dones que han trencat motlles. Provocadora en els seus plantejaments mostra el seu posicionament devant del món amb llenguatges visuals.

 Els seus poemes són  accions plàstiques on el cos i la paraula comparteixen el mateix camp de batalla.


Aquest dijous 16 de març a les 19,30h inauguració.
La mostra també la podreu veure
Divendres de 17h a 20h
Dissabte de 11h a 14h i de 18 a 20h 
Diumenge de 12h a 14h.


Per veure més imatges cliqueu aqui

Corporeïtzar el pensament

El proper dijous 16 de març a les 19,30h inauguració d' una nova MOSTRA X-PRESS.

COS, del camp de batalla al territori artístic és la proposta de Joana Romero Casanova.

Títol que dona nom a l'exposició i a l'acció performàtica que és farà el mateix dijous.

  Joana Romero conceptualitza la seva proposta en aquest text:
" Del cos per al cos amb el cos des del cos i fins el cos: corporeïtzar el pensament, habitar-lo. El cos no és una realitat en ell mateix, sinó una construcció simbòlica, un text construït social, cultural i políticament. El cos està escrit, té lletra: no tenim un cos, som un cos. Per tant, reflexionar sobre el cos per crear a partir del cos és una pràctica subversiva que qüestiona els discursos, les pautes i les representacions d’identitat que s’inscriuen a la nostra pell. No obstant, també podem encarnar la dissidència. No existeixen ficcions sense cos.

La creació poètica del cos és la transformació del camp de batalla en territori artístic: la reivindicació de les lluites dissidents com a subjecte artístic, i no com a objecte. L’any 1989, l’artista Barbara Kruger proclamava i plasmava en una de les seves obres que el nostre cos és un camp de batalla, una cartografia en constant conflicte, on una infinitat de missatges –senyals, paraules, gestos– aliens es confronten amb les pròpies contradiccions i resistències. El cos és polític. El cos metaforitza el món i el món metaforitza el cos".

Pensar el dibuix

Tot estava preparat per acollir la proposta del Miquel. Amb la pregunta Di ...què? El passat dijous 16 de febrer es va posar en qüestió el paper del dibuix en els processos creatius.

La quarantena de persones que van assistir a l'acte estaven molt atentes a les respostes que anava desgranat per  contestar la pregunta inicial.

Primer fent referència al concepte dibuix, i després les motivacions i necessitats que se'n deriven en tot procés creatiu.

Va mostrar uns quants exemples d'escultors que fan un dibuix previ a la materialització del volum.

Altres eren purament conceptuals sortits posteriorment de la construcció de l'obra

A la segona part de la xerrada Planas es va centrar principalment en la seva obra.
 Fent un recorregut de les diferents etapes, conceptes i tècniques emprades amb uns estil emes que són presents en totesles seves produccions.

Vam tenir el plaer de conèixer algunes de les seves peces. L'experimentació amb materials, la depuració del llenguatge formal i la racionalització de l'espai són trets que defineixen les seves propostes visuals.

Dibuix per a Di.....què?

 El proper dijous 16 de febrer a les 19,30h Miquel Planas,  ens proposa un diàleg centrat en el dibuix i les seves possibilitats expressives en la producció d'arts plàstiques i visuals.
Amb la pregunta di.....què? Dibuix, Planas vol presentar el dibuix  "com a un element amb entitat pròpia, paral.lel i potenciador d'altres disciplines artístiques; tot això amb exemples que puguin ajudar a encetar un debat sobre el mateix."

Aprofitarem aquest diàleg per aproparnos a un creador d'àmplia trajectòria. Doctor i catedràtic en escultura per la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona en la seva obra té una gran importància el dibuix com a procés creatiu.

Com diu Carles Ferrater, arquitecte i catedràtic de projectes de la Universitat politècnica de Catalunya: "... si hagués de definir quines són les qualitats que caracteritzen la seva obra, utilitzaria tres paraules: abstracció, rigor i materialitat."
Una bona proposta per a començar l'any!

Que el fred no ens aturi!!

Ha començat un nou any i "el petit comitè" vam fer una primera reunió per fer valoració del que hi havia succeït el 2016 i començar a planificar el 2017.
El fred a l'ESPAI era intens però les energies no estaven congelades.
Fent una petita ressenya, el 2016 vàrem programar 3 MOSTRES X-PRESS, un DEBAT sobre la resistència en l'art, una PRESENTACIÓ de poemes i música, dos nous APARADORS, una ACCIÓ PARTICIPATIVA on van col·laborar 90 persones i una EXPO COL·LECTIVA d'artistes que treballen en els diferents projectes. A part d'engegar la tercera edició del projecte CUSTÒDIA i la quarta edició de les CLAUS.

Però tot això va ser en el 2016, per aquest 2017 ja estem preparant, per al febrer, el proper DEBAT Amb el nom de "Di..... Que? Dibuix".Miquel Planas ens proposa repensar el paper que juga el dibuix en la producció artística.Si voleu saber més sobre el Miquelhttp://www.esbaluard.org/es/activitats/757/locus-amoenus-paisatges-de-cruising
 
Al març feminisme i performance a càrrec de Joana Romero.

A l'abril....... Nou aparador!