Amb ganes d'escoltar la Marta Balada, catedràtica emèrita de Didàctica de l'Art per la Universitat de Barcelona, el dijous 28 de juny vem clausurar la mostra I'MUSEUM.
Després de tres setmanes d'estar exposada a les parets de l'ESPAI. les imatges ara ja formen part de la caixa objecte.
El públic estava molt atent a les explicacions de la MArta.
La LAura Baringo impulsora del projecte va respondre a les preguntes que anaven sorgin.
Aquest és el text de la conferència de la MArta Balada
“L’essència de la vida humana és la capacitat de
ser afectat, commogut, tocat”. “Es pot dir de moltes maneres, pot agafar el nom
de sensibilitat.”
Josep Ma. Esquirol, filòsof, professor de la UB. Entrevista a
l’Ara diumenge 3 de juny de 2018.
Podríem dir que si traslladem aquest
pensament a l’art, la seva essència, es trobaria en la
capacitat que té l’artista mitjançant l’obra
d’afectar la nostra sensibilitat, de “tocar-nos de ple”?
Una experiència recent m’ho fa plantejar: dues
exposicions temporals a la Fundació Miró. Itō
Shinsui (1898-1972)Tradició i
modernitat. Més de 50 xilografies de gran impacte visual. Representen
figures femenines vestides amb kimonos i amb pentinats tradicionals, en accions
quotidianes i a tot color. Són estampes
d’una bellesa exquisida.
Kader
Attia. Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real. Es un artista franco argelí que va guanyar la
darrera edició del Premi Joan Miró. El tema és en torn de la reparació per les senyals que han deixat en les persones
aconteixements traumàtics a les que dóna un tractament plàstic que
les posa en valor. Un dels vigilants ens avisa que hi ha unes fotografies en
una sala que poden ferir la sensibilitat del visitant. És justament l’altra
opció de l’artista, diametralment oposada a l’ autor japonès. La seva obra
pertany al que Humberto Eco anomenaria infern
estètic.
Schiller va
escriure que només la bellesa ens
salvarà. M’interessa sobretot quan s’afegeix la següent frase que crec ho
complementa. “ L’estat estètic
consisteix a donar llibertat mitjançant la llibertat”
En la sèrie d’obres sobre l’Artista, Folon en realitza una que representa un personatge que llença una ploma com si fos una javelina.
Els destinataris som nosaltres.
En
les dues exposicions i aquestes cites, en un valor expressiu i un altre, hi
veig exemples molt clars del poder de l’art i de la seva essència.
Què es és I’Museum
Aquest
projecte respon a una idea original de
Laura Baringo fruït del seu bagatge quant
a coneixement
de l’art, de la percepció de les obres d’art i del món dels museus.
La primera premisa que volem destacar és en què ens ha fet pensar per
participar i el benefici que això ens
procura.
La
segona que ens ha permès evocar el que
sentim quan estem en contacte amb l’art.
És un projecte que es planteja l’art com a comunicació, com a representació i la usabilitat del
patrimoni.
La imatge gràfica del cartell dissenyat per Quim Déu, és la
síntesi visual del projecte.
Destaca l’ull
i la ment dos elements bàsics en la percepció de l’art.
La intenció del projecte es contraposa a
hàbits adquirits per l’excés digital que ens envolta. Registrem imatges amb
una gran immediatesa, que s’acumulen per
crear arxius de suport virtual i
es guarden al mòbil o a l’ordinador. Hi ha una gran necessitat de fer nostre el
que veiem. S’ ens dóna la oportunitat
d’una experiència tant diferent com qualitativa.
Amb el projecte ens hem posat de nou en contacte amb el
món del museu per poder reflexionar sobre la relació que hi tenim.
S’ ens ha demanat portessim reproduccions d’art que ens han impactat. Amb
la col·laboració de tots s’ha creat un
museu “portàtil” que quedarà a l’Espai. Tothom que vulgui el podrà consultar.
Què ens mostra I’Museum
800 finestres obertes per contemplar.
800
finestres que ens conviden a reflexionar. 800 mirades per ser mirades. Cada reproducció és la mirada d’un artista sobre un tema.
Les variables sempre responen a una nova visió i és infinit, com és el món de
les arts. Cada obra triada existeix
per sempre. És única i irrepetible.
Hi han i representats quasi tots els
temps i períodes.
Hi
ha totes les formes i sistemes de representació i expressió artística i
comunicació visual (cal·ligrafia,
dibuix, pintura, collage, disseny gràfic, visual i industrial, animació,
ceràmica, relleu, escultura, il·lustració, arquitectura, objectes, fotografia,
indumentària, mosaic, cinema, dansa, land art,... ref a la música.).
Hi ha multiplicitat de temàtiques i autors: qui i què hem buscat, qui i què
hem escollit: (la vida i la mort -hi
ha dues pietats la de M Àngel i una vetlla de dones musulmanes; - les persones,
deesses arcaiques, el cos femení, masculí, vestits, nus, retrats, autoretrats,
accions quotidianes, fent dansa, dins l’aigua, treballant; història i política: llibertat, repressió, assassinat,
víctimes bombardeig Vietnam…; natura, la plasticitat del món vegetal,
-fotografia herba de Bloomsfeld, arbre amb núvol per capçada, terrasses
conreades o un jardí zen, paisatgest, aurores boreals, la mar, l’ onada de
Hokusai ; arquitectura , instal·lacions, artistes i fotogrames de cinema, la
Patumi, notes de música, Bach, els Beatles; literatura: Camus, poesia,
cal·ligrames, inscripcions, miniats, cal·ligrafia; slògans, cobrellit nupcial
de Miralda pel casament de l’ estatua de la Llibertat i Colom, envasos,
recipients, murals en hàbitats particulars i en edificis institucionals... els
artistes que han influenciat a altres artistes,... es innombrable.
La constant en
l’exposició és la diversitat. Alguns autors i
obres es repeteixen: bisó Altamira,(màgia) el gos de Goya, (la soledat) la
Llibertat guiant al poble, (la lluita)
Són
exemples de com vivim l’art i de les preferències individuals: dominen pintura, fotografia, el valor
plàstic i patrimonial dels espais arquitectònics ...
Són
models que indiquen la vinculació que tenim amb les arts.
Hi
podem esbrinar pautes de quin ús
fem de l’art en directe.
Procedeixen
de l’àmbit dels museus, del museu viu que és el carrer, de bibliografia
específica, de l’entorn natural... o en algun cas n’hi ha de creació personal.
És una porta
d’accés a les diferents sensibilitats artístiques, d’allò que ens ha
interpel·lat, agradat, inquietat, impactat, colpit, pertorbat, fascinat,
seduït, captivat...
És
un joc infinit entre semblances i
diferències.
És una acumulació d’imatges
on es barregen les històries i els
estils.
Què ens ofereix I’Museum
La sorpresa
inicial en la participació i les reproduccions que s’han rebut.
Estímuls
per a satisfer la nostra curiositat.
El goig de
compartir allò que ens agrada dels
humans entre humans.
Poder parar atenció,
concentrar-nos, descobrir, visitant
l’exposició i consultant l’arxiu de I’Museum que ja forma part de l’espai avui.
En aquestes cartolines
físiques hi ha uns missatges visuals
que ens interpelen per fer un
exercici mental i/o emocional.
El conjunt del mural genera multiplicitat d’idees sobre lectura
d’imatges.
Es
poden realitzar capes de lectura, per nivells de percepció: Què volem mirar?
Qué en sabem o volem saber-ne?
Són canals de comunicació. Cada
tema una identificació, una descoberta o un interrogant.
En un primer nivell d’observació en la funció
de l’obra com a missatge visual hi han
correspondències, es dóna intercanvi
entre emisor i receptor, ja sigui per empatía
o rebuig.
En el conjunt n’hi ha que semblen més
viables de interpretar que altres, però depenent de les intencions de l’autor,
la simbologia emprada o el tipus de iconografia, per entrar-hi a fons, és
necessari tenir més coneixements o informació complementària. Una vessant de
l’art sobre la que s’ha escrit abastament.
*En
definitiva les possibilitats de
viure el projecte, es poden resumir en dos grans blocs: El gaudi estètic:
mirar per sentir, contemplar, recrear-se, emocionar-se ...
El goig intel·lectual: mirar per comprendre: observar, conèixer,
reconèixer, comparar, confrontar, reflexionar, associar, relacionar,
contrastar, analitzar, interpretar, entendre,
aprendre.
Un projecte participatiu que la gent se'l ha fet seu-
Per veure més imatge cliqueu I'MUSEUM
