El que han viscut la Julia Morgado i la Laura Baringo, aplegades en una recerca que no va començar com les recerques comencen habitualment, és a dir que la seva no és una recerca voluntària, va molt més enllà que una voluntat convencional, ordenada. Té a veure amb els instints que sense que ningú els hagi ensinistrat han aconseguit el millor dels projectes: habitar el cos i prendre consciència de l’espai que ocupa en el món. La frontera dolorosa de la pell s’obre com una porta per aventurar-se en els espais que es mouen al voltant nostre i que ens porten cap als demés, són els espais on es mou el temps, on es mou obstinadament la vida; Maria Zambrano deia en Hacia un saber sobre el alma: “Todo vivir es en el tiempo [...]”. La vida surt, s’escapa, flueix, corre, s’entrebanca, només som conscients del seu moviment incessant quan ens aturem, és el que han fet sense saber-ho la Laura i la Julia, han suspès el camí per transformar-lo en una illa on tot hi cap il·limitadament i com el poeta, prodigiosament, han murmurat: “Oh temps suspends ton vol”. 1*
El que la Laura Baringo i la Julia Morgado, ingènuament han il·lustrat, és el trajecte de l’ànima, el viatge que recorre, el que transforma la nostra vida en la nostra experiència. En un primer moment, tot és silenci, llum, gestos, bellesa i elles han sabut aturar els moments, dissociar-los, desordenant-los desafiant la llei del temps i dedicar-nos-els en la quietud màgica que transforma les nostres vides en irrepetibles perquè tal com insistia Maria Zambrano: “[...] no basta nacer una vez y moverse en un mundo de instrumentos útiles. La vida humana reclama siempre ser tranformada, estar continuamente convirtiéndose en contacto con ciertas verdades.”2*
Silenciosament amb una discreció insòlita avui en dia, el que han aconseguit, sota la mirada còmplice i discreta de la Dorothée Elfring, perforant la penombra, observadora inèdita de la quietud, és que ens familiaritzem amb la possibilitat d’existir plenament, que la nostra vida sigui finalment el mirall on ens reconeixem, que els nostres moviments no només serveixin per sobreviure però que també s’eixamplin gràcies al desig, el desig que neix quan sentim el temps i que l’emmagatzemem, acorralaten la tebior febril de les nostres mans. Potser, tal com agafaríem un ocell ferit del qual s’ha interromput momentàniament el vol, per finalment deixar-lo anar, més fort, més ferm, més convençut cap a l’horitzó". Bárbara Roig Equey
1* Alphonse de Lamartine, Le lac.
2* Maria Zambrano, Hacia un saber sobre el alma
Habitar el cuerpo és una proposta d'investigació de:
Laura Baringo:
Llicenciada en Belles Arts, Interiorisme i Maquetisme és directora del Taller de maquetes de l’escola d’arquitectura del Vallès-UPC, i acumula una llista de dissenys i muntatges d’exposicions llarguíssima: Agon, Miró, Depero, Henry Moore, Giacometti, Bresson, Dalí, Josep Alemany, Rodin, Malévich, Chillida, Fortuny, Lucian Freud, entre d’altres i un llarg etc. Forma part del “petit comité” de l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret on ha comissariat multitud de projectes com “Una cadira, una idea”, “I’Museum” i “Explica’m un conte”. Al seu taller també hi treballa a gust i es deixa ser.
> Júlia Morgado:
(bio is coming!)
> Dorothee Elfring:
Fotògrafa alemanya amb residència a Sant Just Desvern. Va estudiar dret a Munich i fotografia a Florida. Després de treballar com a assessora legal en tecnologia de la informació, el 2007 decideix dedicar la seva carrera completament a la fotografia. S’inicia en el món del retrat i la fotografia boudoir com a freelance especialitzant-se amb els anys en la fotografia artística, amb especial predilecció per les arts (escèniques) i l’escena cultural. Actualment està representada per United Photographic Artists Gallery.
