Amb motiu de la publicació l’any passat del llibre Atles il.lustrat JRG* Jordi Rocosa Girbau i 2021 Abdó Martí hem convidat aquest dijous 7 d'abril als dos artistes de Cornellà per A PROPAR-NOS a la seva trajectòria artística i encetar debat sobre art i creació a l’extraradi.
Dos creadors amb obra molt diferent que els uneix el lloc i l'amistat.
De la trajectòria vital i artística, Jordi Rocosa explica:
De l'espai "R.G.M", la fàbrica de cadenats que l' any 1987 on va realitzar la primera instal·lació artística, dins d'un espai postindustrial a la ciutat de Cornellà de Llobregat, fins arribar a les antigues naus de la Siemens, hi ha un recorregut, una transhumància per diferents llocs relacionats amb la industria, on allò matèric, pren una rellevància vital, les troballes dels vestigis de l' arqueologia industrial, son els objectes que configuren les eines per a la construcció del meu món artistic.
En canvi
Abdó martí es mou en l’ambit de la poètica visual jugant i manipulant objectes i materials diversos en un format de caixes –vitrina. Al mateix temps segueix una línia de recerca minimalista basada en el quadrat el rectangle i la línia. La seva obra s’ha pogut veure a la galeria Dalla, al Taller de Picasso, a la galeria Ciento, a l’Espai Roca, al Castell de Cornellà, a Can Mayné d’Alella, a la galeria Sicard i a l’Espai d’Art Moritz, entre altres.
Amb aquesta proposta volem encetar el debat de si les ciutats satèl.lit d'una metropolis ens ofereixen més oportunitats creatives per la seva condició de perifèriques o bé són fagocitades per l'efecte centrípet de la gran urbe.
Per començar a reflexionar sobre la questió, uns breus paràgrafs dels llibres que presentarem el dijous
De l’Atles il.lustratJRG*
Què hi ha, ara, més enllà d’allò que és postindustrial? Potser un altre cop la perifèria inabastable, el descampat per llaurar utopies, una nova quimera, un jardí imaginat, a la recerca de l’enyorada ataràxia, i del treball plaent, en el camí infinit on allò fugitiu perdura. Jordi Rocosa
Del llibre
2021 Abdó Martí
Treballar en els marges. Sempre fora de la cleda oficialista, però sempre en actitud útil. D’utilitat irreverent, vull dir. Al capdavall, l’obra d’Abdo Martí ensenya allò que pronosticava Ionesco:
Si és absolutament necessari que l’art o el teatre serveixin per alguna cosa, serà per ensenyar a la gent que hi ha activitats que no serveixen per a res i que és indispensable que n’hi hagi.
Joan Mª Minguet
