Amb aquest text Xesco Mercé explica el sentit de la proposta COM A CASA, una instal.lació participativa que invita a "fer casa" l'ESPAI.
L’espai Carme Malaret, ben al contrari del que sembla suggerir el nom, sempre ha estat un lloc obert a tothom i a tot. Després d’aquesta pausa necessària, torna a ser, més que mai, un espai de lliure creació. Hem de celebrar, de nou, que el nostre espai sigui nostre, sigui de tots. Per això necessitem la participació de totes i tots perquè ens el fem, encara més, una mica més nostre. Per això us volem convidar a que col·laboreu en una nova proposta, amb format d’instal·lació col·lectiva, que em titulat, amb tota la intenció “Com a casa”.
Ens agradaria molt que cadascú de vosaltres ens deixés aquell objecte, aquell detall, que creieu que “fa casa”. S’accepten tot tipus d’aportacions: des de l’humilment imprescindible raspall de dents a aquella butaca que ja hem adaptat a la nostra ergonomia. O un sant sopar, o un sant sofà. O la tauleta de nit que acompanya els vostres somnis o la tablet amb la que tafanegeu a l’Internet en les nits d’insomni. També, si voleu, podeu portar-nos aquelles olors que identifiqueu amb els guisats de l’àvia, o els aromes exòtics dels sàndals de l’Orient més místic. Podeu portar aquell llibre de poemes que us acompanya a tot arreu, o el disc que necessiteu escoltar, com a mínim, un cop per setmana.
Podeu omplir els nostres prestatges, ara buits, amb aquell regal inexplicable que us van fer quan us vau casar, o aquella rajola que recalca el vostre orgull boletaire, esportiu o tribal. Poder guarnir-nos les parets amb aquell pòster del vostre grup favorit de rock simfònic de quan éreu joves i compromesos o amb aquell paisatge que sempre ha regnat a la vostra sala d’estar i ningú no sap qui el va penjar. També podeu portar una Rumba o una Alexa o, potser, ja n’hi ha prou amb un calendari de pagès.
Si voleu, porteu l’esparver dissecat de casa de l’oncle, que us fascinava quan éreu petits, o aquella catifa peluda que s’arrapa els peus descalços com si fos l’herba que li toca el sol. Porteu-nos les espardenyes de quadres, de tota la vida, o aquelles amb forma de grapa de drac, d’un verd fluorescent, que us van tocar en un “amic invisible”. Porteu el matalàs enrotllat i lligat amb un cinturó (perquè tots som emigrants, no ho oblideu) o una bola de miralls de discoteca dels 80, que no pari de rodar. També podeu portar aquell quadre d’un pallasso que tapa la caixa fort, el comptador de la llum o aquell secret forat d’espionatge casolà.
Si us animeu, porteu-nos l’àlbum de fotos familiar o les ulleres de llarga vista amb els que estudieu el món exterior. O aquell coixí talismà que us ajuda a fer la migdiada o la tele que us ajuda a agafar el són a la nit. En resum: porteu-nos el que més us plagui i creieu que “domestiqui” (faci domèstic, faci casa) aquest vell i nou espai. El vostre museu íntim i, per tant, inexplicable, es fondrà amb el de tots els altres per configurar quelcom nou. Per comença aquesta nova etapa, l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret serà la coctelera que aplegui i mescli els ingredients que tots hi haguem volgut afegir: des del licor secret de la família a la nitroglicerina més inestable. Benvinguts a casa!
.jpg)
