L'art remou!!

El dijous 6 de juny la pisara de l'ESPAI estava plena de tags. Qüestions que volíem discutir en el berenar on estaven convocats els custodis que participen en el projecte CUSTÒDIA 18-19

Molts anunciats per a començar a debatre.

Com ho viuen els que participen per primera vegada i els que poden comparar amb altres edicions?

Els que se'ls  va explicar del projecte és el que s'han trobat?

Al voltant d'una taula van exposar les opinions.

Una de les preocupacions més extenses va ser el transport i exposició de les peces que tenen un pes i dimensions considerables.

També una de les qüestions que va debatre és l'arribada d'una obra en l'espai domèstic de difícil lectura pel seu component no tan ornamental com més de concepte. Com conviure amb ella? Moltes vegades queden a la caixa sense gaudir-ne.

La custodia demana un esforç per part dels participants. si l'obra agrada no hi ha cap conflicte si nò és difícil que busquin més informació de l'autor/a fi d'apropar-se al seu món creatiu.

La utilització del bloc de la custòdia és poc frequentat, així com els escrits que hi puguin aportar.

Un altre tema que va sortir és com afrontar una nova edició del projecte.
Hi ha d'haver més tutela a l'artista que participa?
S'ha de limitar les dimensions de les peces?
La varietat de llenguatges artístics s'ha de mantenir?

A la pregunta que se'ls hi va fer als custodis si apadrinarien un nou membre? La majoria van dir que si

 Els que no van poder venir al berenar com la JUDIT JULIÀ va enviar aquest escrit:

 " M'agradaria molt venir, però el dijous és un dia complicat, estic mirant de muntar-m'ho però si finalment no puc et deixo la meva opinió, sobretot és un privilegi participar en aquest projecte, agraeixo al Toni que m'hagi obert aquesta possibilitat (i li he dit que igual que ha fet amb mi, pugui proposar gent a la que el món artístic ens queda més lluny i ens fa "cosa" expressar-nos) i m'agradaria tenir més temps per fer voltar les peces a més àmbits del meu entorn. Alhora és un concepte que no tothom comparteix, quan ho explico a la gent fa cara estranya i es pregunten sobretot com és que tens a casa coses que no tries, que no coneixes i això permet obrir un debat sobre la teva intimitat, explicar què estas disposat a entrar a casa i què no, quin sentit té tenir projectes o peces que potser no t'agraden, etc... personalment trobo que feu una feina impressionant per dinamitzar-ho tot i per fer-nos sentir còmodes als que no hi estem tant familiaritzats i crec que els autors i les autores són molt valents per exposar els seus projectes a entorns tant diferents i de vegades inclús "hostils" a la sensibilitat i al pensament, he pogut comprovar sovint com l'expressió dels meus companys canvia quan ve la custòdia a la feina. L'art remou!!"