Xesco Mercé ens presentà el dissabte 23 d'octubre el seu projecte De signis per als vidres de
l'APARADOR. Tot un alfabet propi que es pot llegir tant de fora com de dintre. Tenint com a suport les fulles d'un vell llibre de matemàtiques Xesco Mercè fa una correspondència entre les dues simbologies.
Després d'un any i mig sense poder fer un
A PROP per culpa de la pandèmia vam poder gaudir de la trajectòria de Mercè tant en la seva faceta pedagògica, més de trenta anys com a professor de plàstica de l'escola Isabel de Villena com d'activista cultural, cofundador de la galeria XINA A.R.T a Barcelona.
Mercè ens explicà que des del 2018 està treballant en aquesta línia de signes. Tot va començar en la trobada d'un munt de radiografies que li van permetre iniciar aquesta línia d'investigació formal.
L'obra de Mercé es podrà veure fins a mitjans de novembre a l'interior de l'ESPAI. El projecte APARADOR fins a principis de desembre.
Per coneixer més la seva trajectoria ell mateix ens explica:
Hi una frase d'en Josep Ramoneda que sempre he
trobat d'un enginy gairebé tocant a la veritat: "Quan una cosa requereix
massa explicacions, es converteix en sospitosa". Sempre he desconfiat de
l'art que s'ha de justificar amb un excés de literatura (sovint de mala
literatura) i he procurat seguir aquesta sentència com una mena de norma en
cadascuna de les presentacions dels meus treballs. Però resulta que tinc una
altra màxima a la que encara hi he estat més fidel: "Les normes són per
contravenir-les". I, en aquest cas, us faré una breu explicació de com he
arribat, plàsticament parlant, fins aquí:
El primer treball important amb radiografies
pintades amb esprai i retallades per fer-ne collage va ser al projecte "Transtemps
(1988-2018)" a la meva galeria, La
Xina A.R.T. de Barcelona. (1) Les formes habituals en els meus dibuixos i
pintures agafaven una estranya tridimensionalitat en blanc i negre i es
sobreposaven a una trentena de peces que havia fet a la facultat. És a dir,
eren obres, tal com recordava el títol, fetes durant més de trenta anys. Algunes
semblants es van poder veure a la col·lectiva "Cosmos" (Can Castells Centre d'Art, Sant Boi de Llobregat) (2).
Les noves formes agafen importància
preponderant (obviant els fons o, directament, prescindint-ne) a la "X Biennal
d'art de Riudebitlles (Sant Pere de Riudebitlles / Museu Moli Paperer de Capellades,
2019) (3) i, sobretot, al projecte a quatre
mans "Ànimes de càntir", amb Manuel Morales (TPK, Centre Cultural
Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat) (4 i 5). Aquest sistema de treball
apareix, en diverses exposicions i projectes immediatament posteriors: "#Recording 2019" Künstlerforum, (Bonn, Alemanya) (6), “Una nit a Tunísia (A la manera de...)" (Riudebitlles
Territori d’Art, Sant Pere de Riudebitlles), “Carrément
Bis repetita” (Galerie 4,Barbier, Nîmes, França, 2020), "Presencia"
(Espai Nivi, Culla, Castelló) o "The
last summer" (La Grey, Tarragona).
Durant la pandèmia, allunyat forçosament del
meu estimat taller d'Ivars, vaig haver de tirar de refrany ("fer de la
necessitat virtut") i treballar amb aquelles mateixes formes i collages,
però reproduïdes en fotolit, retallades, de nou, i reconvertides en barrocs i
mutants collages. Es van poder veure aquestes noves creacions a la mostra individual
"Oasi" (CCCA, Sant Boi de Llobregat) (7) i,
principalment a "MARTE 2020" (Fira
Internacional d'Art Contemporani, Palau de Congressos, Castelló) (8),
representant la galeria Espai Nivi, de castelló.
Una gran sèrie de nous collages sobre
radiografies retorna a la col·lectiva "Aigua" (Can Castells Centre
d'Art, Sant Boi de Llobregat, 2021)(9) i es transforma, aquell mateix any, en
format vídeo a "Teleskop" (Galéria Umelcov Spiša, Spišská
Nová Ves, Eslovàquia), que aquí veiem en format pòster (10). I, de
moment, continua ara i aquí, amb aquesta mena d'inquietants alfabets, "De
signis" (Espai de lliure creació Carme Malaret, Sant Just Desvern, 2021),
esperant que sigui un pas més en aquest procés evolutiu constant que són l'obra
i la vida de cada artista.
XM
