16.6.24

Una maleta carregada d'experiències: Projecte Custòdia

 

Fa deu anys vam iniciar una aventura, el projecte Custodia. Una proposta d'art relacional entre artistes, obres i persones que la custodien.

Les obres dels artistes escollits per la cinquena edició de la Custodia han estat, L'Albert Espona, la Clara Vidal, l'Hernán Ardila, la Mireia Mateo. el Carles Serraima, i la Txell Mateu.

Les seves peces van sortir de l'ESPAi el 21 de setembre del 2023 i tornaran després de deu mesos al 20 de juny del 2024 a CASA plenes d'anècdotes i de lectures diverses.

Aquí en teniu una mostra:

 

Hèlix, ella, va arribar a casa, la va omplir de llum i em va transportar al més volgut. Quan va marxar, va començar el camí a la foscor infinita. Foscor de vida, de vides.

Comentari de Pili Gimenez, custòdia, de la peça d'Albert Espona 

Reaccions

Els adolescents de casa:

- L'expressió de la sexualitat i del gènere. Em va agradar. Molt seriosa i artística. Un joc, també, on pots combinar i triar les imatges que creus que formen un bon conjunt.

Els adults:

- La gent no sembla incòmode, semblen orgullosos de qui i com són.


Paràgraf del text enviat per Anna Palau, custodia, de la peça del Carles Serraima.

Et felicito pel projecte sobre la història i obra de Eiken Gray,

magnífica!

No coneixia la seva història ni tan sols a la seva obra, quina vergonya com quedaven menyspreats els seus treballs!

Correu enviat a la Clara Vidal de la Rosa M. Caselles, custòdia.

Sens dubte una obra que ens ha donat per pensar com es col·locava i que volia dir aquella placa afegida sobre la fusta.

Com l'hauran col·locat la resta de custodis?

 

Text rebut d'Irene Forment, custodia, sobre la peça d'Hernan Ardila

 

És una peça paradigmàtica de l’art contemporani en el sentit que suggereix més que expressa? O fins i tot en el sentit literal d’art contemporani, que no segueix cap mena de patró, per tant no té cap significat clarament desxifrable que l’artista hagi volgut transmetre a qui l’observa. Comentari de Montse Solsona de la peça de Mireia Mateo.


 

El comentari majoritari que ha rebut aquesta obra és que no sembla una obra d’art sinó més aviat un estudi preliminar, un projecte de formes, colors, textures i mides.

 Extret del text que va enviar la Mer Camps, custodia, de la peça de Txell Mateu.

Les obres sortiran de la caixa per mostrar-se en públic del 26 de juny al 28 de juny amb una Mostra X-pres on s'exposarà el que ha donat de si aquesta cinquena edició del PROJECTE CUSTÒDIA.

2.6.24

Dos propostes per a un espai

En l'exposició Obro la porta mirall que es podrà visitar fins al 20 de juliol a Lo Pardal de la Fundació Guillem Viladot d'Agramunt Carme Malaret mostra dues instal·lacions: Marges(2023) i de l'atzar i d'altres incerteses(2024).

Exposició compartida amb l'Abdó Martí estableix un diàleg amb dues maneres d'afrontar el fet artístic.

La reflexió interior portada  cap a fora, tal vegada emmirallada o convidada a creuar l'obertura Espais monocromàtics que perden la seva forma, que generen fronteres, buits , racons i horitzons dins de les pròpies peces que són a l'alhora límit i principi, geometria i cultiu. Des de l'acer que es torça a la fusta que es forada: de l'atzar de la cuita ceràmica a la racionalitat industrialitzada de la rajola blanca.

 Escrit de PAU MINGUET, director de la Fundació Guillem Viladot- Lo Pardal

 

 

Marges reflexiona sobre el monocultiu cultural arrelat a les institucions i com en els espais marginals es pot manifestar l'acte creatiu amb plena llibertat. Territoris plens de diversitat.

Marges és una instal.lació de mides variables feta amb materials ceràmics contraposant la uniformitat de les rajoles industrials amb l'empremta manual de les peces modulars.

 

Agafant com a metàfora les parts altes dels edificis, essencials pel funcionament de l'habitatge busca amb l'estètica arquitectònica captar la riquesa d'espais oblidats.

 

 

 

 

De l'atzar i d'altres incerteses és l'altra proposta que Carme Malaret presenta a Lo Pardal.

Un espai de lectura de petits volums ceràmics.

Guillem Viladot artista polifacètic va escriure gran quantitat de poemes que parlaven dels diversos trams de la vida , infantesa, joventut, maduresa i vellesa.

De l'atzar...... estableix un diàleg amb el seu poemari,
 

Que la bellesa de l'objecte

no danyi la celístia

que transporta fins al subjecte

Poema nº57 de Zona personal.

Poesia completa V. Guillem Viladot

+ imatges