Exposició compartida amb l'Abdó Martí estableix un diàleg amb dues maneres d'afrontar el fet artístic.
La reflexió interior portada cap a fora, tal vegada emmirallada o convidada a creuar l'obertura Espais monocromàtics que perden la seva forma, que generen fronteres, buits , racons i horitzons dins de les pròpies peces que són a l'alhora límit i principi, geometria i cultiu. Des de l'acer que es torça a la fusta que es forada: de l'atzar de la cuita ceràmica a la racionalitat industrialitzada de la rajola blanca.
Escrit de PAU MINGUET, director de la Fundació Guillem Viladot- Lo Pardal
Marges reflexiona sobre el monocultiu cultural arrelat a les institucions i com en els espais marginals es pot manifestar l'acte creatiu amb plena llibertat. Territoris plens de diversitat.
Marges és una instal.lació de mides variables feta amb materials ceràmics contraposant la uniformitat de les rajoles industrials amb l'empremta manual de les peces modulars.
Agafant com a metàfora les parts altes dels edificis, essencials pel funcionament de l'habitatge busca amb l'estètica arquitectònica captar la riquesa d'espais oblidats.
De l'atzar i d'altres incerteses és l'altra proposta que Carme Malaret presenta a Lo Pardal.
Un espai de lectura de petits volums ceràmics.
De l'atzar...... estableix un diàleg amb el seu poemari,
Que la bellesa de l'objecte
no danyi la celístia
que transporta fins al subjecte
Poema nº57 de Zona personal.
Poesia completa V. Guillem Viladot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
COMENTARIS