Notes d’un procés creatiu
Tot va començar amb l’impacte visual que em va produir la contemplació dels camps del Pla d’Urgell. Hectàrees de cultius de cereals torrats per aquell sol de juliol del 2019. Monocultius que uniformaven un territori. Em va cridar l’atenció les petites franges verdes que separaven els terrals i trencaven la monotonia del paisatge. Espais limítrofes, fronterers on proliferen els ecosistemes més diversos.
La meva quotidianitat transcórrer en una geografia urbana. La percepció de com s’articula un paisatge amb les parts altes dels edificis, aquests “no llocs” dels immobles, on proliferen construccions de gran riquesa formal. Aquest va ser l’incentiu perquè em poses a treballar.
Una pandèmia em va permetre disposar del temps per avançar amb la construcció de petits volums que recorden usos industrials. Un temps pausat que ha de menester l’argila per bastir formes geomètriques. Un temps necessari per estructurar el relat.
Confrontant l’observació dels dos habitats vaig adonar-me que tenien el denominador comú d’espais marginals.
La instal·lació MARGES explora i posa en valor l’existència d’aquests espais perifèrics lluny dels focus dels media , reflexiona sobre la idea de cultiu, cultivar, cultura i proposa preguntes: . On trobem la cultura actualment en la uniformitat dels monocultius? O En els ecosistemes de les marjades?
Sant Just Desvern ,novembre del 2022
Carme Malaret
