Humberto va néixer a Buenos Aires el 1937 i des del 1976 fins a la seva mort va viure i treballar de fotògraf a Barcelona.
Net d'immigrats italians i portuguesos. Fill d'obrers del tèxtil va començar a interessar-se per la fotografia el1959. Els seus treballs en aquest moment estan molt influenciats pel director Ingmar Bergman.
Al 1976 hi ha un cop d'estat a Argentina i Humberto s'exilia a Barcelona.
En el 1982 va participar activament en el naixament de la Primavera Fotogràfica de Barcelona.
Fotògraf de la memòria i el silenci les seves imatges 
reflecteixen la seva admiració per pintors com Zurbaran, Velázquez, Rembrant Durero o Goya.
reflecteixen la seva admiració per pintors com Zurbaran, Velázquez, Rembrant Durero o Goya.
Va rebre el Premi d'Arts Plàstiques de la Ciutat de Barcelona (1997) i el Premi Nacional de Fotografia el 1998. entre altres reconeixements a la seva trajectòria professional.
El 2006 el MNAC es va poder veure una exposició antològica de la seva obra.
Mor a Barcelona el novembre del 2009.
Com a persona, la Laura Baringo explica:
"...En la época que yo lo conocí hablamos de escritores como Marcel
Proust, Fernando Pessoa o los cuentos de Raymond Carver. Una de sus grandes
pasiones era jugar al ajedrez y por la mañana antes de empezar su andadura
dejaba acabado alguno de los que traía el diario.Me gustaría señalar una de sus
grandes facetas, la humana, siempre tenía tiempo de charlar un rato o tomarse
un té en su estudio, cerca de la plaza Lesseps."
I afegeix
" Su labor creativa y pedagógica no tenía fin, el contacto con las
nuevas generaciones provocaba estímulos en estos nuevos fotógrafos y fotógrafas
a los que enseñaba su dominio del claro oscuro, a la vez que se veía rodeado de
artistas creativos que le consideraban un maestro de la fotografía pura."
Buenos Aires 1990, és un bon exemple del tractament dels espais arquitecònics.
El rincón feliz1980. La fascinació per la llum i la presència, novament, del pas del temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
COMENTARIS